04
d'abril
de
2023
Actualitzat:
25
d'abril,
18:26h
Més mesures i més recursos per pal·liar la situació alarmant de sequera a Catalunya. El Govern destinarà fins a 90 milions de manera urgent als ajuntaments per tal de mitigar els efectes de la manca d'aigua amb la idea que es puguin fer les obres necessàries per millorar el subministrament i evitar al màxim les fuites. En el paquet de mesures també s'hi inclou accelerar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes i la construcció de la Foix –prevista per a l'escenari 2028-2033. El pla, que suposa canvis substancials respecte el que estava previst, també permetrà omplir piscines municipals i comunitàries, per exemple, les de comunitats de veïns o hotels. La setmana passada, la cimera entre el Govern i els grups parlamentaris va acabar sense acord per les sancions previstes als ajuntaments en el pla elaborat per l'executiu.
El Govern va aprovar fa dues setmanes al Parlament un decret que només va rebre a favor els vots d'ERC. A partir d'aquest moment, el Govern va convocar reunions amb els partits de l'oposició per intentar consensuar modificacions a la norma i aconseguir prou suports per implementar-la. Les sancions cap als ajuntaments -per no tenir plans d'emergència o per gastar més aigua de l'establerta en un nivell d'alerta- van convertir-se en les protagonistes de la trobada a Palau, profundament marcada per la batalla de les eleccions municipals.
Tant el PSC com Junts tenien molt clar que qualsevol acord hauria d'eximir de responsabilitats les administracions locals i focalitzar-les en l'executiu d'Aragonès. Demanaven, o bé derogar les sancions (Junts), o fer una moratòria de com a mínim fins al setembre (PSC). El Govern, davant les demandes dels dos grups majoritaris de l'oposició, va elaborar finalment una proposta d'acord, incorporant també les demandes de la CUP i els comuns. Sobre el règim sancionador, el Govern s'havia obert a una moratòria fins a l'1 de juliol del 2023, però aquesta data no va ser suficient per als socialistes, que van fet caure qualsevol possibilitat d'acord. Fins i tot Junts, durant la reunió, va acceptar inicialment la proposta de l'executiu d'ERC.
"Ens hem d'assegurar que els ajuntaments tenen assegurat el subministrament d'aigua per garantir-ne l'arribada, i millorar l'eficiència de la xarxa d'abastament", ha assenyalat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha apuntat la necessitat de tenir "recursos" combinada amb el "compliment" a través de sancions de la nova normativa. Plaja també ha indicat que els partits no han de promoure cap "guerra de l'aigua" en el marc de les eleccions municipals. No hi ha prevista cap nova cimera i les decisions estan desplaçades fins al juny.
Tanmateix, quasi tres anys després i amb la situació d'excepcionalitat declarada, el més calent és a l'aigüera. Només 27 dels 64 municipis que hi estan obligats el tenen aprovat i en vuit casos no han presentat res. Es tracta de Calafell, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Figueres, Molins de Rei, Ripollet i Viladecans.
El Govern va aprovar fa dues setmanes al Parlament un decret que només va rebre a favor els vots d'ERC. A partir d'aquest moment, el Govern va convocar reunions amb els partits de l'oposició per intentar consensuar modificacions a la norma i aconseguir prou suports per implementar-la. Les sancions cap als ajuntaments -per no tenir plans d'emergència o per gastar més aigua de l'establerta en un nivell d'alerta- van convertir-se en les protagonistes de la trobada a Palau, profundament marcada per la batalla de les eleccions municipals.
Tant el PSC com Junts tenien molt clar que qualsevol acord hauria d'eximir de responsabilitats les administracions locals i focalitzar-les en l'executiu d'Aragonès. Demanaven, o bé derogar les sancions (Junts), o fer una moratòria de com a mínim fins al setembre (PSC). El Govern, davant les demandes dels dos grups majoritaris de l'oposició, va elaborar finalment una proposta d'acord, incorporant també les demandes de la CUP i els comuns. Sobre el règim sancionador, el Govern s'havia obert a una moratòria fins a l'1 de juliol del 2023, però aquesta data no va ser suficient per als socialistes, que van fet caure qualsevol possibilitat d'acord. Fins i tot Junts, durant la reunió, va acceptar inicialment la proposta de l'executiu d'ERC.
El pantà de Sau, aquesta setmana. Foto: Europa Press
"Ens hem d'assegurar que els ajuntaments tenen assegurat el subministrament d'aigua per garantir-ne l'arribada, i millorar l'eficiència de la xarxa d'abastament", ha assenyalat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha apuntat la necessitat de tenir "recursos" combinada amb el "compliment" a través de sancions de la nova normativa. Plaja també ha indicat que els partits no han de promoure cap "guerra de l'aigua" en el marc de les eleccions municipals. No hi ha prevista cap nova cimera i les decisions estan desplaçades fins al juny.
Vuit municipis sense plans d'emergència
Catalunya disposa des del gener de 2020 un pla de sequera. Estableix cinc escenaris –el famós semàfor de la sequera- i les dotacions i restriccions generals que se'n deriven. També inclou algunes obligacions, com que els municipis majors de 20.000 habitants han de presentar un pla d'emergència per adaptar les disposicions generals a la seva realitat territorial. Aquestes ciutats tenien sis mesos per presentar la documentació a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que l'aprovés.Tanmateix, quasi tres anys després i amb la situació d'excepcionalitat declarada, el més calent és a l'aigüera. Només 27 dels 64 municipis que hi estan obligats el tenen aprovat i en vuit casos no han presentat res. Es tracta de Calafell, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Figueres, Molins de Rei, Ripollet i Viladecans.