La situació d'excepcionalitat per la sequera s'amplia a 495 municipis

"No és només un problema de manca de pluges, sinó també d'altes temperatures", assenyala el Govern; fins ara, les restriccions més severes afectaven 224 municipis, però s'han incrementat per la situació que travessa el país

El canal d'Urgell, un dels afectats per la sequera.
El canal d'Urgell, un dels afectats per la sequera. | ACN
02 de maig de 2023, 12:40
Actualitzat: 03 de maig, 10:10h

Per segona vegada en tres setmanes, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha comparegut al Palau de la Generalitat acompanyada del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, per valorar la situació de sequera que viu el país i que ha obligat a adoptar noves restriccions. En concret, l'executiu ha decidit ampliar a 495 municipis -fins ara els afectats eren 224- la situació d'excepcionalitat. "No és un només un problema de manca de pluges, sinó també d'altes temperatures", ha apuntat Plaja en el transcurs de la compareixença.

Concretament, set noves unitats amb les quals es divideixen les conques internes han passat d'alerta a excepcionalitat:

 Embassament Darnius-Boadella
 Anoia-Gaià
 Capçalera del Ter
 L'Empordà
 Llobregat Mitjà
 Prades
 Llaberia 
 Serralada Transversal

Es tracta del penúltim dels cinc escenaris del pla de sequera. En el cas del sistema Ter-Llobregat, on s'inclou l'àrea metropolitana de Barcelona, la declaració d'emergència es produiria cap al setembre, si continua plovent molt per sota la mitjana.


Reyes ha indicat que els episodis de pluja del cap de setmana ha donat dues setmanes de marge, fet que permet allargar 15 dies una hipotètica declaració d'emergència, prevista fins ara per a finals d'agost o principis de setembre. "Necessitaríem que tot el maig fos així", ha ressaltat el director de l'ACA. ​

De fet, Catalunya necessita deu episodis de pluja com els de dissabte i diumenge per superar la sequera, vigent des de fa dos anys i mig. La pluja va fer revindre rius i rieres. El gran beneficiat va ser el Ter –cal tenir en compte que dissabte van caure quasi 60 litres a Ulldeter, on neix el principal riu de les conques internes- que va arribar a multiplicar per 15 el seu cabal.

Tanmateix, de moment, les precipitacions s'han notat poc als embassaments. Cal tenir en compte que la pluja que cau es queda majoritàriament al sòl i a les plantes –la denominada aigua verda s'estima en el 80%- mentre que la resta s'escola cap a rius i aqüífers. Després d'episodis de sequera prolongats, aquest escolament és inferior. L'embassament de Sau és dels pocs que està augmentant el seu volum. La fi del transvasament cap a Susqueda, sumat als ruixats de tarda dels darrers dies al Ripollès i Osona n'havien frenat la caiguda, que havia arribat a un mínim del 6,52% –a només mig punt del rècord històric-. Ara ha pujat al 7,7%.

Es dona la circumstància que algunes de les unitats on s'ha declarat l'excepcionalitat és on ha plogut més aquests dies. Una contradicció que el director de l'ACA ha justificat a pregunta de Nació: "Les pluges d'aquest cap de setmana no fan variar els indicadors a llarg termini. En dos dies no podem desfer el dèficit de 30 mesos".


Consulta aquí què implica la situació d'excepcionalitat, ara vigent en quasi 500 localitats:

 Es prohibeixen determinats usos en les activitats urbanes.
 Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
 Intensificació de la reducció del consum d'aigua industrial i optimització dels processos.
 Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).
 Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes que es farà gota o a gota o en regadora).
 Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.
 Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
 Només es pot fer ompliment parcial de piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l’aigua; i en centres educatius, les piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany d’infants.
 S’estableix un dotació màxima de 230 litres per habitant i dia.
 Més mesures comunes, específiques i de gestió

 

Negociació al Parlament

Mentrestant, al Parlament continuen les negociacions entre ERC, el PSC i Junts per la proposició presentada per aquests últims, que es continua negociant. El secretari general de la formació, Jordi Turull, ha insistit que la prioritat és convèncer els republicans per tal que facin costat al plantejament, que matisa el règim sancionador als ajuntaments, l'aspecte que va encallar qualsevol acord en la cimera celebrada a finals de març a Palau. Tanmateix, Turull no s'ha estalviat crítiques a la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, de qui ha sostingut que la gestió és "pèssima". També ha remarcat que s'està "institucionalitzant la incompetència", també en referència al caos de les oposicions celebrades aquest cap de setmana.