22
de desembre
de
2022, 10:34
Actualitzat:
19:08h
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha conclòs que Barcelona i la seva àrea metropolitana –juntament amb Madrid- van infringir "sistemàticament" la directiva comunitària sobre la qualitat de l'aire. En una sentència publicada aquest dijous, el TJUE apunta que Barcelona i Madrid van superar els nivells màxims permesos de diòxid de nitrogen (NO2) entre els anys 2010 i 2018, mentre que en el cas del Vallès Oriental, l'Occidental i una part del Baix Llobregat l'incompliment es va produir entre 2010 i 2017.
En la sentència, la justícia europea subratlla que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d'habitants que tenen les zones catalanes i dels 3,1 milions que viuen a la capital espanyola. El posicionament de la justícia europea arriba després de nombrosos avisos per part de la Comissió Europea, la qual va advertir en reiterades ocasions que portaria als tribunals els incompliments sobre la qualitat de l'aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana i Madrid si no es prenien mesures correctores.
L'executiu europeu va llançar un primer avís a l'Estat l'any 2017 per, dos anys més tard, traslladar finalment la situació a Luxemburg i posar de manifest la gravetat els fets. En la denúncia presentada davant el TJUE, la Comissió apuntava que les zones urbanes havien superat els nivells de diòxid de nitrogen "de forma sistemàtica i continuada" entre 2010 i 2018 i lamentava que cap de les ciutats havia dissenyat nous plans per garantir la qualitat de l'aire.
Tot i això, entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat de Barcelona han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
L'Agència Europea del Medi Ambient considera que és difícil atribuir el descens a una sola mesura -com la Zona de Baixes Emissions- i recorda que altres condicionants com la meteorologia o l'alentiment de l'activitat econòmica arran de la pandèmia també hi han pogut influir. Tot i això, les darreres dades registrades aquest 2022 per les estacions de la capital catalana situen, de mitjana, els nivells per sota dels 40 micrograms permesos per Europa.
En aquest sentit, ha posat l'exemple de l'Ajuntament de la capital catalana, on entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). "Avui la ciutat pot fer un balanç de disminució de la contaminació, però hem de fer molt més", ha conclòs.
En la sentència, la justícia europea subratlla que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d'habitants que tenen les zones catalanes i dels 3,1 milions que viuen a la capital espanyola. El posicionament de la justícia europea arriba després de nombrosos avisos per part de la Comissió Europea, la qual va advertir en reiterades ocasions que portaria als tribunals els incompliments sobre la qualitat de l'aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana i Madrid si no es prenien mesures correctores.
L'executiu europeu va llançar un primer avís a l'Estat l'any 2017 per, dos anys més tard, traslladar finalment la situació a Luxemburg i posar de manifest la gravetat els fets. En la denúncia presentada davant el TJUE, la Comissió apuntava que les zones urbanes havien superat els nivells de diòxid de nitrogen "de forma sistemàtica i continuada" entre 2010 i 2018 i lamentava que cap de les ciutats havia dissenyat nous plans per garantir la qualitat de l'aire.
Tot i això, entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat de Barcelona han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
L'Agència Europea del Medi Ambient considera que és difícil atribuir el descens a una sola mesura -com la Zona de Baixes Emissions- i recorda que altres condicionants com la meteorologia o l'alentiment de l'activitat econòmica arran de la pandèmia també hi han pogut influir. Tot i això, les darreres dades registrades aquest 2022 per les estacions de la capital catalana situen, de mitjana, els nivells per sota dels 40 micrograms permesos per Europa.
Barcelona demana més accions a la Generalitat i a l'Estat
"Fins al 2015 ningú estava parlant de la contaminació com ho estem fent ara i la sentència confirma que avui les opcions d'aturar o retardar no són solucions per garantir que la ciutat segueixi funcionant i que els veïns hi vulguem seguir vivint. S'ha d'accelerar i cal que també ho facin l'Estat i la Generalitat", ha reclamat Janet Sanz, segona tinenta d'Alcaldia, Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona.En aquest sentit, ha posat l'exemple de l'Ajuntament de la capital catalana, on entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). "Avui la ciutat pot fer un balanç de disminució de la contaminació, però hem de fer molt més", ha conclòs.