22
de desembre
de
2022, 12:22
Actualitzat:
12:23h
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha conclòs que Barcelona i la seva àrea metropolitana –juntament amb Madrid- van superar els nivells màxims permesos de diòxid de nitrogen (NO2) entre els anys 2010 i 2018, mentre que en el cas del Vallès Oriental, l'Occidental i una part del Baix Llobregat l'incompliment es va produir entre 2010 i 2017.
En la sentència, la justícia europea subratlla que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d'habitantsque tenen les zones catalanes. "És un problema real que afecta la ciutadania i que confirma que s'han de fer molts esforços per evitar que segueixi sent una de les causes que produeix més morts", ha assegurat la segona tinenta d'Alcaldia, Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, després de conèixer el dictamen.
"Fins al 2015 ningú estava parlant de la contaminació com ho estem fent ara i la sentència confirma que avui les opcions d'aturar o retardar no són solucions per garantir que la ciutat segueixi funcionant i que els veïns hi vulguem seguir vivint. S'ha d'accelerar i cal que també ho facin l'Estat i la Generalitat", ha reclamat la representant del consistori barceloní.
En aquest sentit, Sanz ha posat l'exemple de l'Ajuntament de la capital catalana, on entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). "Avui la ciutat pot fer un balanç de disminució de la contaminació, però hem de fer molt més", ha dit.
"Cal que seguim lluitant contra aquesta contaminació. Hem millorat a la ciutat, portem tres anys complint, però no ens podem aturar aquí. Hem de fer més eixos verds i millorar el transport públic, hem de reduir els creuers i el trànsit. La sentència ens confirma que aquest és el model i la solució per garantir que la gent té salut a la ciutat", ha explicat Sanz.
També el regidor d'Emergència Climàtica i transició ecològica, Eloi Badia, s'ha pronunciat sobre la sentència europea, que assegura que és "contra Espanya" i també en l'àmbit autonòmic. "Cal afinar si els plans que s'han aplicat han estat suficients, però el que entenem des de l'Ajuntament és que aquest és el camí", ha celebrat.
Per la seva part, el Govern assegura que només una estació de Barcelona supera els límits permesos per Europa aquest 2022. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha assegurat aquest dijous al matí que el Govern i els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona estan treballant per millorar la qualitat de l'aire, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi condemnat l'estat espanyol per haver incomplert els límits d'òxids de nitrogen.
Bernadas ha dit que la situació ha millorat molt des del 2018 gràcies sobretot a la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). Tot i això, l'Agència Europea del Medi Ambient considera que és difícil atribuir el descens a una sola mesura i recorda que altres condicionants també hi han pogut influir.
En la sentència, la justícia europea subratlla que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d'habitantsque tenen les zones catalanes. "És un problema real que afecta la ciutadania i que confirma que s'han de fer molts esforços per evitar que segueixi sent una de les causes que produeix més morts", ha assegurat la segona tinenta d'Alcaldia, Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, després de conèixer el dictamen.
"Fins al 2015 ningú estava parlant de la contaminació com ho estem fent ara i la sentència confirma que avui les opcions d'aturar o retardar no són solucions per garantir que la ciutat segueixi funcionant i que els veïns hi vulguem seguir vivint. S'ha d'accelerar i cal que també ho facin l'Estat i la Generalitat", ha reclamat la representant del consistori barceloní.
En aquest sentit, Sanz ha posat l'exemple de l'Ajuntament de la capital catalana, on entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). "Avui la ciutat pot fer un balanç de disminució de la contaminació, però hem de fer molt més", ha dit.
"Cal que seguim lluitant contra aquesta contaminació. Hem millorat a la ciutat, portem tres anys complint, però no ens podem aturar aquí. Hem de fer més eixos verds i millorar el transport públic, hem de reduir els creuers i el trànsit. La sentència ens confirma que aquest és el model i la solució per garantir que la gent té salut a la ciutat", ha explicat Sanz.
També el regidor d'Emergència Climàtica i transició ecològica, Eloi Badia, s'ha pronunciat sobre la sentència europea, que assegura que és "contra Espanya" i també en l'àmbit autonòmic. "Cal afinar si els plans que s'han aplicat han estat suficients, però el que entenem des de l'Ajuntament és que aquest és el camí", ha celebrat.
Per la seva part, el Govern assegura que només una estació de Barcelona supera els límits permesos per Europa aquest 2022. La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha assegurat aquest dijous al matí que el Govern i els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona estan treballant per millorar la qualitat de l'aire, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi condemnat l'estat espanyol per haver incomplert els límits d'òxids de nitrogen.
Bernadas ha dit que la situació ha millorat molt des del 2018 gràcies sobretot a la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). Tot i això, l'Agència Europea del Medi Ambient considera que és difícil atribuir el descens a una sola mesura i recorda que altres condicionants també hi han pogut influir.