La sequera s'agreuja i el Govern s'ha vist obligat a decretar l'escenari de preemergència que afecta 14 comarques i 202 municipis. O cosa que és el mateix: 5,9 milions d'habitants que no podran gastar més de 210 litres d'aigua al dia. Ja fa mesos que s'intenta conscienciar la població que la situació actual és excepcional i que la falta de pluges té un impacte directe en el dia a dia. 

Però a banda de limitar el consum de la població, cada vegada més municipis estan fent proves per reduir la pressió d'aigua que surt per les aixetes, com a mecanisme que maximitzi l'estalvi amb el mínim impacte sobre la població. És, a més, la millor alternativa davant dels talls que podrien posar en risc algunes xarxes.

A la primavera ho van començar a fer Manresa i Vilanova i la Geltrú així com Agbar a poblacions del Maresme, del Vallès Oriental, del Garraf o de l'Anoia. Aquestes setmanes s'hi han sumat Aigües de Barcelona -amb un estalvi estimat d'un 7,6%-, Figueres, Girona o Terrassa.

A la cocapital vallesana s'han començat a fer ja les proves a peu de carrer. Després d'un període de treball amb simuladors, els tècnics de l'empresa municipal d'aigua de Terrassa (Taigua) estan començant a modificar la pressió de l'aigua d'algunes zones de la ciutat per comprovar si es podria reduir fins al 5% l'aigua que surt per les aixetes.

 

Objectiu: que la població no noti el canvi

Però per poder aplicar aquesta nova mesura, cal que no hi hagi afectacions a la xarxa. És per això que l'Ajuntament egarenc no ha fet públiques les zones on ja s'està reduint la pressió amb l'objectiu de no "suggestionar ningú", expressa la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Cicles de l'Aigua, Patrícia Reche. "Si la gent té problemes trucarà i aleshores sabrem com reconduir la situació", apunta. Però el que tenen clar des de Terrassa és que només es podrà tirarà endavant si "garantim l'estalvi sense afectar la població".

En aquest sentit, el gerent de Taigua, Ramon Vázquez, especifica que les proves s'estan fent de manera gradual. És a dir, s'està baixant a poc a poc la pressió de l'aigua per comprovar, precisament fins a quin punt es pot fer perquè no es noti. En aquest sentit, els tècnics consultats afirmen que mesuren cada cas concret per garantir que l'aigua arribi amb la pressió correcta a qualsevol planta d'un edifici alt. 

 

Tenir en compte l'orografia i els edificis de referència 

A Terrassa el 80% de l'aigua prové del Llobregat mentre que el 20% restant és de pous i aqüífers i la xarxa d'abastiment d'aigua està distribuïda per sectors. Això fa que els tècnics puguin regular la pressió d'aigua en aquelles zones que es determinin, sense afectar-ne d'altres. Però Vázquez recorda que les variables a l'hora de fer aquest procediment són múltiples. Cal tenir en compte l'orografia de cada ciutat, la tipologia d'edificis, també si l'aigua prové de dipòsits o de la xarxa, etc.  

És el cas dels edificis de referència com hospitals, parcs de bombers, residències de gent gran i altres que necessiten una pressió concreta per poder tenir un bon funcionament. Això, en el cas de Terrassa limitarà que en algunes zones no es pugui reduir la pressió de l'aigua per no afectar algun d'aquests edificis. 

Un altre factor a tenir en compte que es posa sobre la taula a l'hora de fer aquestes proves és la variabilitat que pot tenir la qualitat de l'aigua en funció de la pressió amb la qual passa per les canonades. 

 

Tarifes més barates pels que gasten menys aigua 

A banda dels estudis per reduir la pressió recentment l'empresa municipal d'aigua de Terrassa ha fet un canvi substancial en les tarifes del servei. El consum d'aigua dels habitatges a Terrassa és de 96 litres per persona i dia, amb una tendència a la baixa.

Tot i que es troba per sota dels 100 litres, la voluntat del consistori és que aquesta xifra es continuï reduint. Això no obstant, la suma de tots els usos de la ciutat eleva la xifra fins als 182 litres -força per sota dels 210 de la preemergència-. 

Per això, a partir d'ara, qui més gasta més paga. I, per contra, tothom qui estalviï aigua, saltarà de tram i pagarà menys diners "per fer-ho més just". En aquest sentit, la regidora de Cicles de l'Aigua, explica que "teníem un sistema tarifari totalment obsolet".