08
de febrer
de
2024, 19:30
Actualitzat:
09
de febrer,
10:28h
Quan va veure que l'explotació d'ovelles que havia reiniciat de la tradició familiar no era rendible, es va matricular en un màster d'Història per poder donar classes de ciències socials a escoles de secundària. Tot i que fa més de cinc anys que fa de mestre, Marc Barrera va ser dimarts al tall de la C-16 a Sallent i l'endemà va baixar a Barcelona. "Un no deixa de sentir-se pagès mai", explicava a peu de protesta. I encara menys si viu a un poble com Llobera.
"Hem baixat un grup de l'Ajuntament amb cotxe per donar suport als ramaders i agricultors del poble", detallava aquesta setmana. A més de professor, Barrera és regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Llobera, un poble del Solsonès que té tres nuclis, però que no arriba als 200 habitants. També s'han mobilitzat perquè són conscients que el sector "pateix molt". "Has de tenim molts animals per guanyar el mateix que es guanyava quaranta anys enrere", reflexiona coneixent l'experiència familiar. "I tot i així, dedicant-hi les 24 hores del dia", rebla.
Els seus pares van iniciar l'activitat "de joves", sobretot amb vaques lleteres. "Era un temps en què et podies guanyar la vida diversificant la ramaderia i amb quantitats petites", relata. Ara això ha desaparegut. "Per guanyar-te la vida t'has d'especialitzar, modernitzar i ampliar les granges. Invertir centenars de milers d'euros", comenta. "Però ni això no t'assegura res. Només el model d'acollir bestiar no propi, de grans corporacions, ofereix estabilitat", apunta. En mans d'un sol client. Qui no entra en aquesta dinàmica "pateix", recalca. "La corda que aguanta el sector és la mateixa que l'escanya", sentencia.
De la granja familiar, Barrera va apostar per les ovelles. "Vaig duplicar el ramat fins a tenir-ne unes 230, però la rendibilitat era molt justa, l'ovella és molt rústica -no permet la modernització que sí que es pot fer amb altres animals-, la gent menja poc xai, i a més hi havia problemes sanitaris que al final em van fer desistir", explica.
"A més, com que vaig tenir fills em vaig haver de replantejar la meva vida i buscar alguna cosa més estable", comenta. I la llana? "Amb el que et donen per la llana no pagues, ni de bon tros, el que et costa el xollar", lamenta. "Arriben llanes molt fines d'altres punts del món, i la de l'espècie catalana és molt aspre, no es paga", raona.
Preus alts del pinso, preus baixos de la carn, excés de burocràcia i digitalització, i haver de vendre a grans distribuïdores fan que "mantenir una explotació humil sigui impossible". "Amb cent ovelles els meus pares es podien guanyar la vida, però ara en necessites mil per anar tirant". O sigui, resumint, tot el que no sigui això "és perdre diners".
En Marc Barrera ha estat aquest dimecres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer força amb el sector primari. "Serà molt difícil". Ell, però, ja fa més de cinc anys que ho va haver de deixar. És mestre de secundària, però la majoria dels seus veïns de Llobera encara viuen del camp i el bestiar. Faltarà veure fins quan.
"Hem baixat un grup de l'Ajuntament amb cotxe per donar suport als ramaders i agricultors del poble", detallava aquesta setmana. A més de professor, Barrera és regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Llobera, un poble del Solsonès que té tres nuclis, però que no arriba als 200 habitants. També s'han mobilitzat perquè són conscients que el sector "pateix molt". "Has de tenim molts animals per guanyar el mateix que es guanyava quaranta anys enrere", reflexiona coneixent l'experiència familiar. "I tot i així, dedicant-hi les 24 hores del dia", rebla.
Els seus pares van iniciar l'activitat "de joves", sobretot amb vaques lleteres. "Era un temps en què et podies guanyar la vida diversificant la ramaderia i amb quantitats petites", relata. Ara això ha desaparegut. "Per guanyar-te la vida t'has d'especialitzar, modernitzar i ampliar les granges. Invertir centenars de milers d'euros", comenta. "Però ni això no t'assegura res. Només el model d'acollir bestiar no propi, de grans corporacions, ofereix estabilitat", apunta. En mans d'un sol client. Qui no entra en aquesta dinàmica "pateix", recalca. "La corda que aguanta el sector és la mateixa que l'escanya", sentencia.
De 100 a 1.000 ovelles per guanyar-se la vida
De la granja familiar, Barrera va apostar per les ovelles. "Vaig duplicar el ramat fins a tenir-ne unes 230, però la rendibilitat era molt justa, l'ovella és molt rústica -no permet la modernització que sí que es pot fer amb altres animals-, la gent menja poc xai, i a més hi havia problemes sanitaris que al final em van fer desistir", explica."A més, com que vaig tenir fills em vaig haver de replantejar la meva vida i buscar alguna cosa més estable", comenta. I la llana? "Amb el que et donen per la llana no pagues, ni de bon tros, el que et costa el xollar", lamenta. "Arriben llanes molt fines d'altres punts del món, i la de l'espècie catalana és molt aspre, no es paga", raona.
Marc Barrera Foto: Arxiu particular
Preus alts del pinso, preus baixos de la carn, excés de burocràcia i digitalització, i haver de vendre a grans distribuïdores fan que "mantenir una explotació humil sigui impossible". "Amb cent ovelles els meus pares es podien guanyar la vida, però ara en necessites mil per anar tirant". O sigui, resumint, tot el que no sigui això "és perdre diners".
En Marc Barrera ha estat aquest dimecres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer força amb el sector primari. "Serà molt difícil". Ell, però, ja fa més de cinc anys que ho va haver de deixar. És mestre de secundària, però la majoria dels seus veïns de Llobera encara viuen del camp i el bestiar. Faltarà veure fins quan.