07
de febrer
de
2024, 20:26
Actualitzat:
09
de febrer,
15:27h
Hi haurà qui recordi aquest dimecres com el dia en què els turistes que recorrien les botigues més luxoses de Barcelona van pujar a tractors aparcats al mig de l'avinguda Diagonal, a tocar del passeig de Gràcia, per fer-se fotografies. Hi haurà qui el recordi com el dia en què els vehicles agrícoles ocupaven la ciutat mentre grups de barcelonins s'aplegaven a les voreres entre aplaudiments i punys alçats. Hi haurà qui la recordi com la data en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va guardar un forat a l'agenda per rebre el sector i els representants de la pagesia van decidir endarrerir la trobada perquè havien de dinar. Sigui com sigui, el 7 de febrer del 2024 quedarà marcat com el dia en què la pagesia de Catalunya va fer un advertiment sonor, gairebé desesperat. I ho va fer a la capital del país.
El ganxo han estat els 2.000 tractors que han irromput a Barcelona a banda i banda de la ciutat, ocupant dues de les principals artèries de la capital catalana. Les avingudes Meridiana i Diagonal. Una imatge efectista i colpidora. Però el fons era un altre. El motiu nuclear de la mobilització era la cerca de l'empatia tant social com política. "La gent de Barcelona no en té ni idea del que ens costa a nosaltres treure el producte endavant. Això em costa 160.000 euros, però és que després, per cada afegit per treballar la terra, en venen milers d'euros només. I només estem amb el tractor", deia Joan Maria Benet, pagès de Marçà, al Priorat, aquest migdia. Era el primer vehicle agrícola que creuava la Diagonal, dels centenars que el seguien després.
Les veus al seu voltant es multiplicaven i els crits i reivindicacions eren difícils d'aturar, quan algú començava a demanar explicacions sobre la protesta. "Al final hem hagut de moure tota la pagesia del país i venir aquí perquè si no ocupem la capital, sembla que no passi res", resumia Albert Fortuny, un altre agricultor, en aquest cas de Tarragona. Treballa l'avellana, l'oliva i la garrofa. En aquest cas, a més, assenyalava la contradicció territorial i la distància que hi ha entre el que coneix una part del país i el pensament de l'àrea metropolitana barcelonina. "Les grans concentracions urbanes són les principals consumidores i alhora fan veure que no va amb elles. Per això també venim a Barcelona", diu Fortuny.
En un sentit complementari, Joan Maria Benet -pagès de vinyes i oliveres del Priorat- advertia del mal repartiment entre allò que es produeix i allò que es consumeix al país. "La nostra fruita se'n va cap a Europa perquè és de qualitat i nosaltres mengem pitjor producte que ve de fora. S'entén poc", reblava l'empresari agrícola. Aquest apunt toca el moll de l'os del sistema alimentari barceloní. Tant és així que el col·lectiu LaFede.cat -que aplega 128 ONGs de Catalunya- aquest matí recordava que un informe recent concloïa que només el 12% de fruites i hortalisses que es consumeixen a Barcelona són produïdes al territori català.
Mentrestant, els pagesos protesten per l'excessiva burocràcia -una realitat que altres sectors com l'educatiu o el social també han denunciat- i per l'augment d'uns costos de producció que els ha colpejat especialment en plena sequera. Tant és així que després de bloquejar part de la ciutat amb els seus tractors, s'han fet sentir a plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. A l'interior de la màxima institució del Govern català, mentrestant, es reunien el president Aragonès i el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, amb els representants sindicals.
La trobada entre la part política i la pagesia servia com a primera tireta a un desafiament que mira cap a Madrid, primer, i cap a Europa, després. Però per començar a moure aquestes peces, primer s'ha hagut d'arrossegar tot el territori agrícola i ramader cap a Barcelona, insisteixen els pagesos. Es refereixen a la desfilada de vehicles de marques com John Deere, Massey Ferguson, New Holland que durant una estona a les principals artèries de la ciutat han substituït els habituals Seat, Ford, Renault.
El sector s'ha deixat veure en la seva totalitat, i ha exhibit una realitat aclaparadorament masculinitzada -gairebé no hi havia dones a càrrec dels tractors- però diversa pel que fa a les edats. Ho exemplificava un jove que viatjava sol al seu vehicle agrícola, que no devia arribar a la vintena i que vestia lluny de l'imaginari agrícola: xandall esportiu i gorra cap enrere. Altres companys, també joves, creuaven la Diagonal amb barret de palla i el puny en alt anunciant-se als quatre vents: "Ja som aquí, família", deien, encarant el crit cap a una càmera de televisió.
Amb el pas de les hores, el panorama ha anat mutant a Barcelona. D'inici, les consignes eren abraonades i cridaven a bloquejar la capital el màxim d'hores possibles. Després, el cansament es feia evident en els cossos dels pagesos -amb travessies de fins a deu hores per arribar a la gran ciutat- i la confessió més habitual portava a assumir que després de la reunió amb el Govern marxarien tan ràpid com fos possible. Ara bé, els tempos s'han allargat i els dubtes s'han estès entre els grups de pagesos escampats per la ciutat. L'opció de fer nit a la capital ha anat guanyant pes i el debat ha anat corrent entre els empresaris del sector de la terra. Alguns optaran per una via, i d'altres per l'altre, en tots els casos amb el vistiplau de l'executiu català.
De portes endins, la trobada a la Generalitat ha servit per posar sobre la taula les principals demandes del sector, però sense deixar cap gran titular com a conclusió. No s'ha arribat a cap acord concret. S'ha mostrat sintonia i s'ha pactat tornar-se a trobar en dues setmanes. Una de les grans carpetes que s'espera desbloquejar és la de la finestreta única a l'hora de gestionar la burocràcia. "Faig més de secretari que de pagès", "fa deu anys no hi havia ni una quarta part de papers i tràmits dels que hi ha ara", "fins i tot ens demanen geolocalització quan no tenim cobertura ni per trucar-nos, en alguns punts".
Els comentaris brullen sense aturador quan un grup d'agricultors intenta explicar les queixes del seu dia a dia. A banda, l'augment del preu dels combustibles i altres costos de producció els han indignat. I alhora, la sequera -que ha deixat males collites i restriccions a l'aigua- els ha rematat. "Ha d'haver-hi canvis grans. Més no podem aguantar així", resol un jove que s'anima a dir la seva. En aquest sentit, cal destacar la petició d'una regulació més dura en el sector alimentari a Europa, una via que el president espanyol Pedro Sánchez ja s'ha obert a explorar pròximament.
I mentrestant, la ciutat ha quedat plena de vehicles amb lemes contundents. Frases que avisen. "Sense el sector primari, la teva nevera serà un armari". "La nostra fam, la vostra fi". "Menjarem turistes". El dia 7 de febrer ha estat el dia que el camp ha ocupat la ciutat. I que ara n'espera alguna conseqüència.
El ganxo han estat els 2.000 tractors que han irromput a Barcelona a banda i banda de la ciutat, ocupant dues de les principals artèries de la capital catalana. Les avingudes Meridiana i Diagonal. Una imatge efectista i colpidora. Però el fons era un altre. El motiu nuclear de la mobilització era la cerca de l'empatia tant social com política. "La gent de Barcelona no en té ni idea del que ens costa a nosaltres treure el producte endavant. Això em costa 160.000 euros, però és que després, per cada afegit per treballar la terra, en venen milers d'euros només. I només estem amb el tractor", deia Joan Maria Benet, pagès de Marçà, al Priorat, aquest migdia. Era el primer vehicle agrícola que creuava la Diagonal, dels centenars que el seguien després.
Les veus al seu voltant es multiplicaven i els crits i reivindicacions eren difícils d'aturar, quan algú començava a demanar explicacions sobre la protesta. "Al final hem hagut de moure tota la pagesia del país i venir aquí perquè si no ocupem la capital, sembla que no passi res", resumia Albert Fortuny, un altre agricultor, en aquest cas de Tarragona. Treballa l'avellana, l'oliva i la garrofa. En aquest cas, a més, assenyalava la contradicció territorial i la distància que hi ha entre el que coneix una part del país i el pensament de l'àrea metropolitana barcelonina. "Les grans concentracions urbanes són les principals consumidores i alhora fan veure que no va amb elles. Per això també venim a Barcelona", diu Fortuny.
En un sentit complementari, Joan Maria Benet -pagès de vinyes i oliveres del Priorat- advertia del mal repartiment entre allò que es produeix i allò que es consumeix al país. "La nostra fruita se'n va cap a Europa perquè és de qualitat i nosaltres mengem pitjor producte que ve de fora. S'entén poc", reblava l'empresari agrícola. Aquest apunt toca el moll de l'os del sistema alimentari barceloní. Tant és així que el col·lectiu LaFede.cat -que aplega 128 ONGs de Catalunya- aquest matí recordava que un informe recent concloïa que només el 12% de fruites i hortalisses que es consumeixen a Barcelona són produïdes al territori català.
Reivindicacions que entren al Palau de la Generalitat
Mentrestant, els pagesos protesten per l'excessiva burocràcia -una realitat que altres sectors com l'educatiu o el social també han denunciat- i per l'augment d'uns costos de producció que els ha colpejat especialment en plena sequera. Tant és així que després de bloquejar part de la ciutat amb els seus tractors, s'han fet sentir a plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. A l'interior de la màxima institució del Govern català, mentrestant, es reunien el president Aragonès i el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, amb els representants sindicals. La trobada entre la part política i la pagesia servia com a primera tireta a un desafiament que mira cap a Madrid, primer, i cap a Europa, després. Però per començar a moure aquestes peces, primer s'ha hagut d'arrossegar tot el territori agrícola i ramader cap a Barcelona, insisteixen els pagesos. Es refereixen a la desfilada de vehicles de marques com John Deere, Massey Ferguson, New Holland que durant una estona a les principals artèries de la ciutat han substituït els habituals Seat, Ford, Renault.
El sector s'ha deixat veure en la seva totalitat, i ha exhibit una realitat aclaparadorament masculinitzada -gairebé no hi havia dones a càrrec dels tractors- però diversa pel que fa a les edats. Ho exemplificava un jove que viatjava sol al seu vehicle agrícola, que no devia arribar a la vintena i que vestia lluny de l'imaginari agrícola: xandall esportiu i gorra cap enrere. Altres companys, també joves, creuaven la Diagonal amb barret de palla i el puny en alt anunciant-se als quatre vents: "Ja som aquí, família", deien, encarant el crit cap a una càmera de televisió.
Amb el pas de les hores, el panorama ha anat mutant a Barcelona. D'inici, les consignes eren abraonades i cridaven a bloquejar la capital el màxim d'hores possibles. Després, el cansament es feia evident en els cossos dels pagesos -amb travessies de fins a deu hores per arribar a la gran ciutat- i la confessió més habitual portava a assumir que després de la reunió amb el Govern marxarien tan ràpid com fos possible. Ara bé, els tempos s'han allargat i els dubtes s'han estès entre els grups de pagesos escampats per la ciutat. L'opció de fer nit a la capital ha anat guanyant pes i el debat ha anat corrent entre els empresaris del sector de la terra. Alguns optaran per una via, i d'altres per l'altre, en tots els casos amb el vistiplau de l'executiu català.
La pagesia, al centre de Barcelona. Foto: Frederic Esteve
De portes endins, la trobada a la Generalitat ha servit per posar sobre la taula les principals demandes del sector, però sense deixar cap gran titular com a conclusió. No s'ha arribat a cap acord concret. S'ha mostrat sintonia i s'ha pactat tornar-se a trobar en dues setmanes. Una de les grans carpetes que s'espera desbloquejar és la de la finestreta única a l'hora de gestionar la burocràcia. "Faig més de secretari que de pagès", "fa deu anys no hi havia ni una quarta part de papers i tràmits dels que hi ha ara", "fins i tot ens demanen geolocalització quan no tenim cobertura ni per trucar-nos, en alguns punts".
Els comentaris brullen sense aturador quan un grup d'agricultors intenta explicar les queixes del seu dia a dia. A banda, l'augment del preu dels combustibles i altres costos de producció els han indignat. I alhora, la sequera -que ha deixat males collites i restriccions a l'aigua- els ha rematat. "Ha d'haver-hi canvis grans. Més no podem aguantar així", resol un jove que s'anima a dir la seva. En aquest sentit, cal destacar la petició d'una regulació més dura en el sector alimentari a Europa, una via que el president espanyol Pedro Sánchez ja s'ha obert a explorar pròximament.
I mentrestant, la ciutat ha quedat plena de vehicles amb lemes contundents. Frases que avisen. "Sense el sector primari, la teva nevera serà un armari". "La nostra fam, la vostra fi". "Menjarem turistes". El dia 7 de febrer ha estat el dia que el camp ha ocupat la ciutat. I que ara n'espera alguna conseqüència.