Després de tres intents, prova superada. Finalment, s'ha bastit un consens en l'esfera política per fer front a la sequera, arran de l'aprovació, amb l'ajuda del PSC, ERC, Cs i PP de la proposició de llei de Junts que principalment modifica el règim sancionador contra els ajuntaments. A partir d'ara, les multes que ja estaven en vigor, es posposen i aniran condicionades a la convocatòria de les subvencions per part del Govern. Així s'ha votat aquest vespre al ple del Parlament, després de setmanes de negociacions i de retrets creuats que finalment, s'han fos en una imatge d'unitat a les portes de les eleccions municipals. Una unitat, però, de la qual no han volgut formar part ni la CUP ni els comuns, que consideren la suavització de les multes una mesura electoralista. Aquesta proposició de llei que s'ha aprovat aquest dijous serà un complement al decret que el Govern va aprovar ara fa un mes amb l'únic suport d'ERC.

Després va arribar la cimera de l'aigua, i l'acord va saltar pels aires, precisament, per les discrepàncies del PSC sobre el règim sancionador. Aquest element va enverinar totes les negociacions: en un context de precampanya, traslladar la responsabilitat als ajuntaments era una cosa que en cap cas ni socialistes ni juntaires volien permetre. Finalment, però, el partit presidit al Parlament per Albert Batet, que ha liderat les negociacions, ha aconseguit sumar-se a les espatlles l'assoliment d'un consens entre socialistes i republicans. Inicialment, ERC era partidària de sancionar els ajuntaments des d'un inici. Junts proposava una moratòria fins a l'1 de juliol, mentre que el PSC optava per l'1 de setembre. Veient que la data concreta enrocava les negociacions, finalment s'ha arribat a l'acord d'iniciar les sancions un mes després que s'hagin convocat les subvencions. A hores d'ara, el Govern encara no sap quan obrirà els ajuts. 

Més enllà del règim sancionador, que en tot moment ha estat la pedra angular de les negociacions, també s'ha arribat a acords en altres qüestions com noves inversions per incrementar els recursos hídrics i per ajudar els municipis. En són exemple activar 50 milions d'ajuts per al món local, i uns altres 50 per Aigües Ter-Llobregat. Altres línies són obres d'infraestructures a llarg termini. Així mateix, s'ha habilitat poder fer contractacions d'emergència com es va dur a terme durant la covid. ERC s'ha avingut bé a totes aquestes mesures, si bé ha criticat que aquesta proposició de llei hagi estat una maniobra de "partidisme i càlcul electoral" amb la intenció de "desgastar el Govern". "Si parlem ara del mateix que a la cimera, perquè van dinamitar la cimera?", ha criticat el diputat republicà Eugeni Villalbí. El seu retret es dirigia principalment al PSC.  

La diputada socialista Sílvia Paneque ha sortit defensa del seu grup, carregant contra la "inacció" i "silenci" de l'executiu de Pere Aragonès davant l'emergència. Així mateix, ha assegurat que les esmenes que ha presentat la seva formació busquen que el Govern "actuï i respongui". "Com a Parlament, donem solució a la situació de sequera de manera ràpida i eficient, no com el Govern. Ens posem al costat dels ajuntaments que volen treballar braç a braç amb les altres administracions", ha afegit. 

Els protagonistes de la jornada han estat, però, sens dubte els juntaires. Han manifestat el seu orgull per haver pogut liderar aquest consens. Així ho ha verbalitzat el diputat Salvador Vergés, que lluny de les crítiques d'altres partits, ha negat que la seva proposta se simplifiqui al règim sancionador: "Hem passat d'un decret llei unilateral a una proposició de llei consensuada que gestionarà amb responsabilitat el greu problema que tenim". Ara bé, ha advertit que estaran "amatents" a què el Govern implementi bé aquesta nova llei que ha de servir, ha dit, per lluitar amb eficàcia contra la sequera. "Moltes gràcies i molta pluja", ha proclamat per tancar la seva intervenció.

Les crítiques més dures han vingut per part dels dos partits que se situen més a l'esquerra. Des de la CUP, Dani Cornellà ha lamentat que s'hagi centrat el debat en el règim sancionador en comptes d'abordar el model de país que vol Catalunya, i ha defensat la vigència de les multes en situació d'emergència: "Qui es nega a fer la feina, ha de ser sancionat. Igual com ho pot ser qualsevol veí o empresa". En termes similars s'ha expressat Lucas Ferro dels comuns, que ha criticat que hi hagi "barra lliure" pels alcaldes mentre se sanciona a tot el país. A més, ha furgat en el fet que el Govern hagi entrat en el joc de Junts: "La imatge que doneu com a Govern regalant la iniciativa legislativa a qui us ridiculitza és una imatge molt trista per a un Govern que no té la capacitat de prendre la iniciativa política davant dels exsocis".

Després de l'aprovació, els partits polítics que formen part de l'acord no han volgut desaprofitar l'oportunitat de tornar a parlar. Fins i tot ha demanat intervenir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha celebrat l'acord "ampli" assolit, i s'ha compromès a aplicar totes les accions que recull la llei. "Vull agrair als grups parlamentaris que hagin fet possible aquest acord", ha sentenciat el cap de l'executiu, si bé ha assenyalat que no és una entesa "completa". Tant Salvador Illa (PSC) com Albert Batet (Junts) li han respost que li pertoca a ell conduir i liderar les obres i les inversions. Des de la CUP i els comuns, finalment, han assenyalat que aquest és un dia "trist" i han lamentat l'acord.

El debat s'ha celebrat cap al final d'una jornada maratoniana en un Parlament que ha començat el dia marcat per la decisió de la Junta Electoral Central de retirar l'escó a Laura Borràs després de la seva sentència condemnatòria. La mesa s'ha reunit d'urgència per acordar, amb el consens dels tres partits independentista de l'òrgan rector, presentar un contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra la ingerència de l'organisme. Una decisió que després s'avalarà avui mateix al ple del Parlament. Malgrat el moviment, vistos els precedents, la presidenta de Junts podria acabar perdent el seu escó més aviat que tard.