02
de maig
de
2023, 16:00
Actualitzat:
16:58h
Un nou consens per fer front a l'emergència de l'aigua és cada vegada més a prop, després que la majoria del Parlament hagi donat llum verda perquè la proposició de llei de Junts es tramiti per lectura única. Hi han votat a favor el PSC, ERC i Junts, però també Ciutadans i el PP. En canvi, la CUP i els comuns, que fins ara eren pròxims als posicionaments dels republicans, han votat en contra. Aquesta proposta dels juntaires busca substituir el decret del Govern aprovat ara fa unes setmanes. Una de les principals rectificacions que inclou, però, és diluir o posposar el règim sancionador contra els ajuntaments que incompleixen, si bé encara no hi ha un acord entre els tres partits majoritaris sobre com fer-ho. Sigui com sigui, aquest dimarts s'ha superat un primer tràmit, ara s'ha obert un període d'esmenes, i dijous hi haurà la votació definitiva.
El moviment, propulsat per Junts, arriba després d'un cúmul de fracassos a l'hora d'assolir un consens per fer front a l'emergència. Primer va ser el decret del Govern, que ERC va salvar amb els seus únics vots. Després va arribar la cimera de l'aigua, però va acabar sense acord principalment per la disputa sobre el règim sancionador. Ara Junts ha mogut fitxa amb la intenció de "trencar" la "paràlisi" de l'executiu de Pere Aragonès, en paraules del diputat Salvador Vergés. "És una proposició de llei que s'enfoca a col·laborar amb els ajuntaments", ha expressat durant el debat i votació de la lectura única.
Des d'aquest moviment s'obre un nou període negociador en què ERC, Junts i PSC s'intentaran posar d'acord a través de les esmenes. La proposta de Junts és fer una moratòria al règim sancionador fins a l'1 de juliol. El PSC, en canvi, des d'un inici volia eliminar les sancions, tot i que ara s'ha obert a iniciar les multes un cop els ajuntaments ja tinguin tots els ajuts i subvencions per preparar-se davant l'emergència. Aquesta última és una proposta a la qual s'ha obert ERC per intentar participar del consens dels altres dos grups majoritaris. Des de la CUP i els comuns, en canvi, consideren que els republicans s'han venut a la "pinça PSC-Junts", dos partits a qui atribueixen moure's per motius electoralistes a les portes de les municipals.
El debat, malgrat la voluntat d'arribar a un acord, no ha estat absent de retrets. La socialista Sílvia Paneque ha carregat contra la "desorganització" de l'executiu d'Aragonès, i també contra la seva desorientació i falta d'assumpció de responsabilitats. "Fa molt de temps que demanem al Govern que reaccioni", ha exclamat. En canvi, des d'ERC Eugeni Villalbí ha reivindicat que els republicans no estan ni paralitzats ni actius, i ha emmarcat la proposició de llei de Junts en un "complement" al decret del Govern. Per últim, ha demanat abordar el debat de l'aigua de manera "transversal", i no només amb més tecnologia i noves inversions, sinó amb "canvis dels hàbits socioeconòmics".
Aquesta última qüestió és la que demanen des d'un inici abordar des de la CUP, que consideren que aquest debat també ha de comportar, inevitablement, abordar el model de país. Durant la seva intervenció l'anticapitalista Dani Cornellà ha considerat que la moratòria és "ectoralisme barat" per "acontentar als alcaldables", i també ha criticat que ara es vulguin construir més infraestructures a correcuita: "Amb dessalinitzadores no s'arregla el país. S'arregla amb mesures diversificades, entre les quals s'hi inclou l'eficiència i la reducció". De manera similar s'ha expressat el diputat d'En Comú Podem Lucas Ferro, que ha atribuït la moratòria a la voluntat de fer "campanya electoral". "En un país on els pagesos ja no poden regar els seus camps, venir aquí a dir que els seus 'alcaldets' i 'alcaldetes' puguin regar parcs i jardins és una falta de respecte", ha lamentat.
El moviment, propulsat per Junts, arriba després d'un cúmul de fracassos a l'hora d'assolir un consens per fer front a l'emergència. Primer va ser el decret del Govern, que ERC va salvar amb els seus únics vots. Després va arribar la cimera de l'aigua, però va acabar sense acord principalment per la disputa sobre el règim sancionador. Ara Junts ha mogut fitxa amb la intenció de "trencar" la "paràlisi" de l'executiu de Pere Aragonès, en paraules del diputat Salvador Vergés. "És una proposició de llei que s'enfoca a col·laborar amb els ajuntaments", ha expressat durant el debat i votació de la lectura única.
Des d'aquest moviment s'obre un nou període negociador en què ERC, Junts i PSC s'intentaran posar d'acord a través de les esmenes. La proposta de Junts és fer una moratòria al règim sancionador fins a l'1 de juliol. El PSC, en canvi, des d'un inici volia eliminar les sancions, tot i que ara s'ha obert a iniciar les multes un cop els ajuntaments ja tinguin tots els ajuts i subvencions per preparar-se davant l'emergència. Aquesta última és una proposta a la qual s'ha obert ERC per intentar participar del consens dels altres dos grups majoritaris. Des de la CUP i els comuns, en canvi, consideren que els republicans s'han venut a la "pinça PSC-Junts", dos partits a qui atribueixen moure's per motius electoralistes a les portes de les municipals.
El debat, malgrat la voluntat d'arribar a un acord, no ha estat absent de retrets. La socialista Sílvia Paneque ha carregat contra la "desorganització" de l'executiu d'Aragonès, i també contra la seva desorientació i falta d'assumpció de responsabilitats. "Fa molt de temps que demanem al Govern que reaccioni", ha exclamat. En canvi, des d'ERC Eugeni Villalbí ha reivindicat que els republicans no estan ni paralitzats ni actius, i ha emmarcat la proposició de llei de Junts en un "complement" al decret del Govern. Per últim, ha demanat abordar el debat de l'aigua de manera "transversal", i no només amb més tecnologia i noves inversions, sinó amb "canvis dels hàbits socioeconòmics".
Aquesta última qüestió és la que demanen des d'un inici abordar des de la CUP, que consideren que aquest debat també ha de comportar, inevitablement, abordar el model de país. Durant la seva intervenció l'anticapitalista Dani Cornellà ha considerat que la moratòria és "ectoralisme barat" per "acontentar als alcaldables", i també ha criticat que ara es vulguin construir més infraestructures a correcuita: "Amb dessalinitzadores no s'arregla el país. S'arregla amb mesures diversificades, entre les quals s'hi inclou l'eficiència i la reducció". De manera similar s'ha expressat el diputat d'En Comú Podem Lucas Ferro, que ha atribuït la moratòria a la voluntat de fer "campanya electoral". "En un país on els pagesos ja no poden regar els seus camps, venir aquí a dir que els seus 'alcaldets' i 'alcaldetes' puguin regar parcs i jardins és una falta de respecte", ha lamentat.