La factura elèctrica de les llars s’ha abaratit en 10 euros mensuals a l’Estat espanyol als últims cinc anys pel desplegament d’energies renovables entre 2021 i 2026, segons mostra un informe del grup d’experts independent Ember. La influència del gas en la fixació de preus de l’electricitat ha caigut al 9% de les hores el 2026 a l’Estat espanyol, en comparació al 52% de les hores que representava fa cinc anys. Aquesta reducció de la dependència del gas en la producció elèctrica estatal s’explica principalment pel creixement de la generació eòlica i solar, que va augmentar un 37% entre 2021 i 2025.
L’autor de l’estudi, Chris Rosslowe, afirma que “el creixement de les energies eòlica i solar està actuant com un escut davant l’impacte de la inestabilitat global sobre els preus” i afegeix que “mentre els preus del gas es disparen, les energies renovables estan mantenint baixes les factures elèctriques de les llars i les empreses” a l’Estat.
Dins la Unió Europea (UE), els preus són més alts en els estats que depenen més per generar electricitat. A Itàlia, el preu mitjà de l’electricitat va ser de 143 euros el megawatt-hora (MWh), més del triple que a l’Estat espanyol, de 42 euros el MWh. L’informe mostra que, des de començaments de març, Espanya s’ha mantingut entre els estats membres amb els preus majoristes de l’electricitat més baixos a Europa. Els preus majoristes del gas a la UE, subratlla el document, estan un 60% per sobre dels nivells previs al conflicte en l’Orient Mitjà a finals de febrer.
L'apagada impulsa les renovables
Després de l’apagada elèctrica general de l’abril del 2025, l’Estat espanyol ha mantingut el desplegament d’energies renovables, amb la introducció 1,3 gigawatts (GW) mensuals nous de mitjana entre maig del 2025 i febrer del 2026, per sobre dels 1,2 GW de mitjana registrat durant els 12 mesos anteriors. L’avançament de les renovables ha anat acompanyat d’una nova normativa que permetrà que els projectes renovables aportin serveis per reforçar l’estabilitat de la xarxa elèctrica. Un exemple són els sistemes d’emmagatzematge amb bateries, la capacitat dels quals està previst que es quadrupliqui el 2026.
El grup d’experts també considera “coherent” la resposta del govern central a la crisi de subministrament energètic provocada pel conflicte en l’Orient Mitjà i els tancaments en l’estret d’Ormuz. Destaca les reduccions fiscals temporals entre els mesos de març i maig que van rebaixar en 8 hores la factura elèctrica mensual mitjà de les llars. Les rebaixes fiscals, indica el grup Ember, han alleugerit les factures dels consumidors, alhora que han servit com a “incentiu” per impulsar l’electrificació, clau per reduir la dependència de l’Estat espanyol respecte dels combustibles fòssils importats.
