"Des de Barcelona es continua veient Lleida amb molts prejudicis. En realitat, la Lleida antiga que imaginen alguns ja és cosa del passat. Estan passant moltes coses al territori". Una directiva que assisteix a la Trobada Empresarial al Pirineu (els dies 11 i 12 de juny a la Seu d’Urgell) és molt explícita quan defineix un paisatge ponentí molt diferent a cert imaginari capitalí. Les comarques de Lleida, de la plana al Pirineu, estan vivint una transformació silenciosa.
El debat sobre el model econòmic és intens i les terres de Lleida volen fer valer el seu pes en el teixit productiu. I estan passant coses al territori. El 28 de maig passat, un seguit d’institucions i entitats agrupades en l’anomenat G-10 van signar una Declaració per a una industrialització rural sostenible. Eren la Generalitat (a través de les dues delegacions del Govern, als Pirineus i Terres de Lleida), la Diputació de Lleida, la Paeria, els sindicats CCOO i UGT, la confederació patronal COELL, Pimec de Lleida, les cambres de Lleida i Tàrrega, i la Universitat de Lleida.
Els signants defensen un model productiu més sostenible, però aquest canvi "requereix prescindir progressivament" dels recursos naturals no renovables -carbó, gas natural i petroli- i orientar l’economia cap a l’aprofitament dels recursos renovables del capital natural". En aquesta transició, les institucions lleidatanes estan disposades a fer valer la que consideren que és la seva millor carta: el capital natural. És a dir, tot el conjunt d’actius naturals que, com la matèria orgànica renovada, la massa forestal, l’aigua, el sòl, el bestiar, entren en la cadena de producció de béns i serveis. Les xifres ho corroboren.
Les xifres de Lleida
- Capital natural renovable: 50% del total de Catalunya (11% de l'estat espanyol)
- Superfície de conreus: 45%
- Massa forestal: prop del 40%
- Caps de bestiar: 53%
Un conjunt que suma 13 milions de tones de residus i subproductes. I que té un element decisiu en la transformació del sector primari, que ara pateix una forta pressió econòmica i climàtica que ha accelerat l’abandonament i densificació de la massa forestal. El G10 està convençut de revertir aquesta dinàmica. Però com?
Teresa Botargues és assessora en Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida i té tot el territori al cap. Ens atén en el marc de la Trobada Empresarial al Pirineu: "Si Catalunya es vol descarbonitzar, Lleida és imprescindible". Explica algunes claus del canvi de model que es vol assolir. El país presenta un desequilibri en el mapa productiu. Les terres de Lleida només aporten el 9% del VAB industrial, l’índex que avalua els béns i serveis en un territori.
Distribució del VAB industrial
- Total de Catalunya: 23.000 milions d’euros, però amb distribució desigual
- Barcelona: el 63% del VAB
- Tarragona: el 15%
- Girona: el 13%
- Lleida: el 9% (860 milions d’euros).
El futur: els biopolígons
"Es tracta de revertir aquest decalatge", assenyala Teresa Botargues, mentre dins del Palau d’Esports de la Seu d’Urgell, on se celebra la Trobada Empresarial, el president de la Diputació, Joan Talarn, exposa la mateixa reivindicació davant d’un auditori atent. Botargues explica quin és l’objectiu del G10: "El futur de Lleida es diu bioeconomia circular, que és la que permet transformar tots els recursos renovables en valor econòmic i ambiental".
Això només es pot assolir a través dels biopolígons, que són àrees d'activitat bioeconòmica, amb planificació urbanística pròpia, dissenyades per allotjar indústries que produeixin aliments, béns, energia o serveis a partir de recursos biològics renovables. En aquets moments, ja n’hi a tres a les comarques lleidatanes: a Alcarràs, Balaguer i Montoliu de Lleida.
Botargues: "La pel·lícula 'Alcarràs' ja no és la nostra realitat"
Com assenyala Botargues, unes 150 famílies ramaderes d’Alcarràs -la població europea amb més població bovina i porcina de tota la UE- han impulsat el que és el primer biopolígon. “El final de la pel·lícula Alcarràs ja no té a veure amb la realitat. Hi han invertit 10 milions d’euros”. El biopolígon no és la Sagrada família, diu Botargues, però és visitable i ja ha rebut molts curioses que volen saber com funciona aquest centre de producció de fertilitzants i biometà.
Botargues enumera algunes les reclamacions més urgents de Lleida: millorar la capacitat de les entitats locals per acollir aquests biopolígons; agilitzar el marc regulador, ara massa lent; desenvolupar una FP que s’adapti a les urgències de la bioeconomia, i augmentar la superfície forestal en condicions de ser endreçades.
13 milions de tones de residus sense valor energètic
Actualment, els 13 milions de tones anuals de residus procedents d ela ramaderia i l’agricultura a Lleida no aporten valor energètic, sinó que tenen un impacte negatiu sobre el territori, en forma de contaminació d’aqüífers i emissions de metà. Les entitats ponentines han valorat el fruit de produir 4.000 GWh (gigavats hora) de biometà: un increment de 128 milions d’euros en el VAB del sector, el que impacta positivament en benficis i salaris, un eslavi de prop de 30 minions d’euros en gestió de residus i la creació d’uns 500 llocs de treball d’alta qualificació, a banda de l’increment de marge per les granges pel que fa a gestió de purins i els efectes en la descontaminació.
En altres àmbits, un canvi de model impactaria igualment, com en el cas que s’avancés en l’aprofitament forestal, quan en aquests moments el bosc està infrautilitzat. Lleida és a les portes d’una gran transformació, una veritable revolució verda. En paraules de Teresa Botargues: "El sector privat hi és i només espera. Necessitem que el Govern s’hi comprometi a fons i donarem un salt espectacular".
