Segons un informe de l'Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials, Catalunya encapçala la llista d'espera de la dependència a l'Estat, amb 80.827, que es tradueix en un 30,4% del total. La segueixen, però a distància, Andalusia (49.513), el País Valencià (28.808) i Canàries (17.457). A escala estatal, hi ha 265.460 persones esperant i el 67% d'aquestes es concentra en aquestes quatre comunitats. Del total, 110.108 estan a l'espera de valoració (41,5%) i 155.352 esperen prestacions i serveis que tenen reconeguts (58,2%).
En aquest sentit, l'informe destaca l'increment "preocupant" a Cantàbria (+106,8%), Madrid (+42,6%) i Castella la Manxa (+26,9%). Les 265.460 persones esperant a l'Estat suposen 7.293 més que a principis d'any. Pel que fa als beneficiaris, les comunitats que més han augmentat entre desembre del 2025 i maig del 2026 són Canàries (+22%) i Cantàbria (+6,6%). A Catalunya els beneficiaris han augmentat un 3%.
L'informe explica que la llista d'espera s'ha reduït progressivament des de l'entrada en el sistema de les persones dependents de grau I el juliol del 2015, quan es van acumular 442.000 persones amb dret pendents de rebre serveis o prestacions. Des de llavors, i fins a finals de 2024, s'ha anat reduint progressivament, però el 2026 està suposant "un canvi de tendència".
Catalunya, la comunitat amb més morts mentre esperen
Pel que fa a les defuncions, en els primers cinc mesos de l'any ha mort 13.503 persones pendents de resolució de grau i de resolució del Pla Individual d'Atenció (PIA). Gairebé la meitat, el 49%, es concentren a Catalunya, amb 4.342; i Andalusia, amb 2.204. La comunitat amb menys morts en llista d'espera és Galícia (34). D'altra banda, les persones amb dret a la llei s'han incrementat un 3% a l'Estat i un 3,1% a Catalunya. A Cantàbria aquest increment és del 12,3%, el més alt, i a Navarra hi va haver una reducció del 2,1%.
Sobre el temps mitjà d'espera, al conjunt de l'Estat és de 320 dies, mentre que a Catalunya és de 266, per sobre dels 180 estipulats per llei. Segons l'informe, aquest temps s'ha reduït en 10 dies a Catalunya. El màxim es registra a Múrcia, amb 552 dies, i el mínim a Ceuta, amb 86. Del total, només sis comunitats i Ceuta compleixen els terminis legals -Ceuta, Castella i Lleó, Aragó, País Basc, Rioja, Castella la Manxa i Cantàbria-.
Per a l'Associació, aquestes dades expliquen que, tot i l'increment progressiu del nombre de persones ateses en els últims anys, el ritme és "clarament insuficient" per absorbir la demanda de valoracions i atencions. Afegeix que els motius d'aquests retards són múltiples, però en destaca les "successives retallades" en el finançament de la llei i l'"entramat burocràtic" creat.
L'Associació ha assegurat que es nota "clarament" la manca d'increment pressupostari en els tres últims anys per part del Ministeri de Drets Socials, perquè no ha mantingut el finançament extraordinari de 600 milions que incloïa el pla de xoc dels anys 2021, 2022 i 2023. Per a l'entitat, això s'està traduint en un "clar alentiment del sistema", tant pel que fa a l'increment de les llistes d'espera com a "l'agudització del caràcter 'low cost' de les seves prestacions i serveis".
