El Partit Popular de Catalunya (PPC) centra la nova estratègia política que portarà al congrés que se celebrarà el 27 de juny en la seguretat, la immigració, la prosperitat econòmica i la "refundació democràtica" de la Generalitat. La ponència política, presentada aquest dilluns pel seu coordinador, el senador popular Juan Milián, aposta perquè "la llei i l'ordre tornin a ser una prioritat central".
En matèria migratòria, l'estratègia política dels populars defensa l'expulsió dels migrants irregulars que delinqueixin i alerta sobre "l'amenaça" del fonamentalisme islamista. També reivindica que cal reforçar la seguretat i remarca la necessitat de combatre la "decadència" que, apunten, ha viscut Catalunya en les darreres dècades.
En la presentació de la ponència política, de la qual Lorena Roldán i Fernando Sánchez Costa han estat ponents, Milián ha defensat que el full de ruta dels populars vol demostrar que "Catalunya no està condemnada a la decadència" davant les polítiques de les darreres dècades, que ha subratllat que "han estat un fracàs". El text, ha defensat el seu coordinador, planteja el PPC com a "alternativa" construïda sota els pilars de "la llibertat, l'ordre i la prosperitat".
La Generalitat, "refundada democràticament"
Els populars apunten que "la Generalitat ha de tornar a ser la cosa comuna de tots els catalans" i, per això, diuen que cal que se li apliqui una "refundació democràtica". "La seva funció no consisteix a imposar una determinada visió ideològica de Catalunya, sinó a millorar la vida dels ciutadans mitjançant serveis públics de qualitat, una administració eficaç i polítiques orientades a resoldre problemes reals", diu el text.
Reivindica que cal una "profunda reforma" del funcionament de l'administració catalana contra la "politització d'organismes, empreses públiques i estructures administratives". Per als populars, la "recuperació institucional de Catalunya exigeix també recuperar la presència i l'eficàcia de l'Estat".
"Ha arribat el moment de deixar enrere la política de la confrontació que durant massa temps ha dividit els catalans i ha frenat el progrés de la nostra terra", diu el document. En l'àmbit sanitari i educatiu, el PPC inclou també la necessitat de reforçar el sistema sanitari per reduir les llistes d'espera i que "l'atenció a la dependència i a la discapacitat siguin senyes d'identitat de l'actuació política".
Finalment, la ponència política també posa el focus en la prosperitat i la necessitat d'una economia "basada en la llibertat, la competitivitat i la innovació", amb més simplificació administrativa i la "fi al procés d'empobriment de les classes mitjanes", entre d'altres. També destaca la família com a "primera infraestructura social de Catalunya" i la necessitat de donar-li el "reconeixement i suport que mereix", amb una "política familiar ambiciosa i no ideològica".
Pel que fa a la immigració, l'estratègia política del PPC reivindica que el "control ordenat dels fluxos migratoris" és una "exigència bàsica per preservar la cohesió social i el bon funcionament dels serveis públics". "La immigració irregular no es pot convertir en una via alternativa d'accés a la residència", apunta el text, que alhora reivindica que "Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida" i que "aquesta obertura l'ha fet més forta".
Els populars també apunten a la necessitat de combatre "l'amenaça" del fonamentalisme islamista, que subratllen que és una "ideologia política totalitària". "Catalunya no pot ignorar aquest fenomen ni minimitzar-ne els riscos", diu la ponència polític del PPC, que defensa que cal fer "prevenció", "fermesa i defensa dels valors constitucionals" contra el fonamentalisme islamista.
En l'àmbit de la seguretat, la ponència política del PPC reivindica que cal més presència policial, que la lluita contra la multireincidència ha de ser una "prioritat", que cal més coordinació institucional, una justícia "més àgil" i "el restabliment del principi d'autoritat". Remarca que "la lentitud de la justícia no pot continuar sent la millor aliada de la delinqüència" i que cal que les administracions identifiquin i eliminin "punts negres de delinqüència" que "degraden barris sencers i generen una sensació d'impunitat".
Tant la ponència política com la d'estatuts s'enviarà als compromissaris el 17 de juny perquè puguin analitzar-les i fer les seves aportacions via esmenes, que es poden presentar fins al 22 de juny.
