Un dels grans debats a Barcelona dels últims dies és com apujar la taxa als creuers que només passen unes hores al Port de la ciutat. L'alcalde Jaume Collboni, després de tres anys al càrrec i de formar part del govern municipal en l'última dècada com un dels principals suports d'Ada Colau, ha considerat que és el millor moment per posar aquest debat sobre la taula. Va desprecintar-lo en una entrevista a Betevé el mes passat, i els grups s'han anat posicionant. Si ara aquesta taxa està a 5 euros per persona i dia, la intenció era apujar-ho a 8 euros, el màxim fins ara permès. L'objectiu, en tot cas, és acabar amb aquest topall i que, d'alguna manera, pugui acabar arribant als 30 euros. 

No és cap secret que el turisme té externalitats negatives a la ciutat. L'afluència massiva de visitants no es tradueix, per ara, en beneficis palpables per tots els habitants de Barcelona, més enllà de la indústria associada i d'un model econòmic encarat als serveis, ancorat en els sous baixos i que no fomenta el valor afegit. Tanmateix, el turisme és una activitat indispensable per a l'economia de la ciutat. Els creuers, segons els últims estudis publicats, només aporten el 5% de visitants en el pic de la temporada. No són, per tant, els que representen un volum més alt; que l'aeroport s'hagi entregat a les companyies de low cost, en canvi, sí que té un impacte numèric molt superior, si s'eleva la mirada.

Collboni es va presentar a les últimes eleccions amb un model econòmic business friendly. Xavier Trias, que no era un candidat precisament partidari del decreixement, assenyalava en l'última campanya electoral que tenia coincidències amb el programa del PSC. De fet, hauria estat natural que haguessin governat junts, però l'ara alcalde va preferir anar a buscar el vot dels Comuns i del PP per instal·lar-se al despatx. Collboni s'ha esforçat en promocionar la ciutat amb grans esdeveniments, com demostra la sortida del Tour des de la capital catalana el primer cap de setmana de juliol, o bé la Copa Amèrica -rubricada quan Colau era alcaldessa- de l'estiu del 2024, escassa en públic i impacte. 

Ara que s'acosten les eleccions, però, hi ha moviments que són rellevants. La taxa als creuers de pas va acompanyada de l'anunci de no concedir més llicències per a empreses de bicisharing, amb l'argument que bona part de les companyies tenen usuaris que no estan arrelats a la ciutat. I, en teoria, l'Ajuntament no renovarà els permisos per tenir llicències d'habitatges d'ús turístic de cara al 2028, una decisió que lesiona negocis com Airbnb. En un moment en què la crisi de l'habitatge és galopant, qualsevol mesura pot ser benvinguda, tot i que hauria estat més eficient -tant amb Colau com amb Collboni- començar a promoure més construcció de pisos públics de protecció oficial. 

La sensació és que es van posant pedaços i que, d'una manera o una altra, s'acaben utilitzant propostes com a simples armes electorals. El gir a l'esquerra de Collboni en totes aquestes carpetes és intel·ligent de cara a les urnes -els Comuns estrenen candidat, així com també ERC- i, en el fons, està plenament instal·lada la idea que els creuers de pas representen el pitjor del fenomen turístic a la ciutat. La pregunta és per què Collboni s'ha esperat fins ara: l'ha convençut la seva experiència com a alcalde? O, dit d'una altra manera: si la mesura l'estigués impulsant Colau, quants minuts hauria trigat el PSC en desmarcar-se'n? Com sempre, caldrà esperar a veure quan arriben les concrecions.