El 42% de les persones d'entre 25 i 34 anys afectades per la crisi de l'habitatge perceben la seva salut mental com a regular o dolenta, segons recull un informe del Consell de la Joventut d'Espanya, Fad Joventut i Oxfam Intermón. Darrere d'aquest percentatge, hi ha situacions de sobreesforç econòmic i dificultats per emancipar-se que s'associen a nivells més baixos de benestar emocional, segons indiquen els autors de la investigació.
L'anàlisi posa de manifest com la crisi de l'habitatge i la precarietat laboral van acompanyades d'una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove, a més de limitar els seus projectes de vida i les seves expectatives de futur. Per exemple, segons l'informe, la incidència de mala salut mental es duplica entre les persones que destinen més del 50% dels ingressos a aquesta despesa en comparació amb les que hi destinen menys del 30%.
"La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne. Les solucions no poden ser només sanitàries; no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l'arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d'estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida", afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE.
La població jove destina "de manera sostinguda" entre el 40 i el 50% dels ingressos a pagar l'habitatge, xifra superior al llindar recomanat del 30%. En el cas de les llars unipersonals joves, des del 2017 l'esforç supera el 80% del salari, afirmen els impulsors de l'estudi.
"Per a moltes persones joves, l'habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi", assenyala Julia García, coautora de l'informe i experta en desigualtats i joventut d'Oxfam Intermón. "La crisi de l'habitatge s'ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur", afegeix.
Sentir soledat no desitjada
D'altra banda, l'estudi determina que la precarietat i la inestabilitat laboral també pesen sobre la salut psicològica de la població jove i redueixen les seves opcions de futur. Durant l'últim any, el 63,5% de la població jove que es trobava en situació de carència material severa va patir algun tipus de problema psicològic, davant del 52,4% de la que no presenten cap privació.
Les persones que tenen dificultats per estalviar declaren més símptomes de malestar psicològic. Les diferències superen els deu punts respecte a la resta de joves en la majoria dels indicadors analitzats.
A més, entre les persones joves amb carència material severa, el 39,8% afirma sentir soledat no desitjada amb freqüència. El percentatge baixa fins al 19,6% entre les que no afronten dificultats materials.
