Es respira un ambient de dia gran al Centre Penitenciari de Joves a la Roca del Vallès. El pavelló esportiu de la presó especial per a homes d'entre 18 i 21 anys és, per un matí, el nucli del sistema penitenciari català. Reclusos de tot el país, juntament amb la direcció general d'Afers Penitenciaris i la premsa, s'hi apleguen per la celebració del torneig de cloenda de la segona edició de la Prison League. Els ulls, tret dels funcionaris, brillen i transmeten emoció per la jornada. "Venim amb uns nervis...", diuen a l'equip de Quatre Camins, els veïns -estan a pocs metres, al mateix terme municipal de la Roca del Vallès- i primers a arribar.
La Prison League és una lliga de futbol sala que reuneix diversos equips de presons i externs per millorar la socialització dels presos. L'organitza l'Associació Esportiva Babar amb la col·laboració d'altres entitats com la Fundació Pare Manel, la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la Unió Esportiva Cornellà. Enguany, hi han participat Lledoners, Brians II, Quatre Camins i Joves, així com Babar, Cornellà, Patos i Giuss Boys, un equip de joves cristians que volen "compartir la fe".
Mentre van arribant la resta de conjunts, al pavelló sona el xiulet inicial. El derbi entre Joves i Quatre Camins obre la jornada esportiva que determinarà qui aconsegueix la glòria en una final amb què molts fa setmanes que fantasiegen. Hi ha tensió, però l'esportivitat impera en tot moment. "Se'ns compliquen més els partits de les lligues tradicionals, aquí saben que no es poden passar", explica Jordi Madorell, un dels àrbitres oficials de la FCF. Els funcionaris de presons no el perden de vista. Són els únics que no participen de la festa.
Es van encadenant els partits de 20 minuts i els resultats fan pensar que pot ser un gran dia per als Joves. Han eliminat a Lledoners, els campions de la fase regular, i disputaran la final contra Babar. "No us enfadeu, passi el que passi, heu jugat molt bé", els diuen les professionals de l'equip de rehabilitació i reinserció, totes dones joves. Sigui com sigui, es nota la bona feina de Paco Arjona, exjugador del Barça i ara entrenador amb dues sessions setmanals al centre penitenciari.
"L'objectiu és portar un bocí del món exterior"
Al darrere de tot plegat, hi ha Txus Lahoz, president de Babar i també exmànager esportiu de la secció de futbol sala del Barça. Amb l'herència del projecte de presons del pare Manel Pousa, honrat amb una placa al mateix centre de Joves per la seva feina a favor de la reinserció, va pensar que calia oferir una sortida a la monotonia dels interns a través de l'esport. "El repte és traslladar un bocí del món exterior a la presó", explica.
I ho fa de la mà del Mingo Granel, un dels voluntaris més veterans de la Fundació Pare Manel i mà dreta del sacerdot en els seus últims anys. "L'últim que em va dir abans de morir va ser que no deixés que s'abandonessin els projectes a presons", recorda. Han eliminat al seu equip amb qui treballa cada setmana, Quatre Camins, però amb això no n'hi ha prou més per treure-li el somriure de la cara.
- Jugadors de la Final Prison League
- Hugo Fernández
Al seu torn, el director del Centre Penitenciari de Joves, Lluís Plaza, celebra que la Prison League aporta "normalitat". "Permet apropar la vida de fora als interns", diu, alhora que destaca la implicació de la resta de presos que no formen part de l'equip de futbol, però que han coordinat l'activitat. Els trofeus han estat elaborats pels alumnes del taller artístic i també s'ha creat un equip de retransmissors i animadors encarregats de la megafonia. "Això fa que el repte logístic i de seguretat que suposa estigui més que justificat", acaba.
Una festa esportiva i social
Mentrestant, al pati de fora es disputa un partit tant o més interessant. La Yolanda Corento, cuinera del restaurant Can Chendo de Barcelona, prepara una paella gegant. Quan el Txus li va comentar la possibilitat d'organitzar el dinar de la Prison League, es va presentar voluntària. "Estic encantada de col·laborar amb activitats així, se n'haurien de fer més perquè dona un propòsit als nois", defensa. En té tres o quatre a les seves ordres repartint plats i organitzant les begudes, sota la supervisió de les treballadores de la direcció general de presons.
- Una carpa al centre penitenciari Quatre Camins durant la Final Prison League
- Hugo Fernández
És el moment de descansar després d'un matí frenètic i abans de la gran final. A les taules, es barregen jugadors de tots els equips, com el Maaroof Yassine, capità de Quatre Camins, que explica que han estat dos mesos preparant el torneig. "Ens ajuda a desconnectar de la vida a presó i ens permet conèixer a companys d'altres presons", comparteix. Per exemple, al Jesús Gorindan, de Brians II, que defineix la Prison League com un "regal". "És una alliberació", diu.
També s'ajunten amb els jugadors dels equips externs. Al Pablo Chevallard, capità de Guss Boys, el va animar el seu mossèn i ja fa dos anys que hi participa: "Estem tenint sorpreses molt maques, amb moments d'igual a igual amb els presos, amb qui ens sentim molt reconeguts quan compartim un vermut després dels partits". Són els equips de fora els qui van a jugar cada mes a una presó diferent.
- Un dels participants de la Final Prison League
- Hugo Fernández
El trofeu de la Prison League es queda al CP de Joves
Tot i la bona paella i la germanor a la taula, toquen les 12 campanades i tothom torna cap al pavelló per gaudir de la gran final. La grada, plena de treballadors del Centre Penitenciari de Joves, clama a favor de l'equip local i els jugadors intenten controlar els nervis quan surten al camp amb l'himne de la Champions a cappella a càrrec de l'Wryel Tomaz, el retransmissor dels partits.
- Una xerrada d'un entrenador durant la Final Prison League
- Hugo Fernández
Els Joves dominen el partit i aconsegueixen un marge de 4 gols a 1, però Babar aconsegueix superar la pressió i retalla distàncies fins al 4 a 3. Si bé, les cames fresques dels locals fan decantar la balança i un gol a l'últim minut desferma l'eufòria i sentencia el torneig. Els Joves guanyen la segona edició de la Prison League per 5 gols a 3 i els treballadors embogeixen. Fins i tot, a algun funcionari de presons se li escapa un mig somriure.
L'acte finalitza amb l'entrega de premis, també responsabilitat de l'Wriel. El gran domini del català li permet desenvolupar-se a la perfecció en tots els registres, també ara que toca parlar davant del director general d'Afers Penitenciaris, Domingo Estepa. "L'esport és una palanca de canvi per al retorn a la comunitat", argumenta Estepa davant els presos, que l'escolten amb atenció.
I, amb l'últim discurs, els funcionaris de presons recuperen les regnes i comencen a evacuar els convidats. Es tanca el parèntesi de la Prison League i, tot i que encara se'n parlarà durant dies, torna la realitat de la vida penitenciària i comença un altre compte enrere per somiar en tornar a tocar la glòria.
