Noves dades concretes de la crisi de Rodalies produïda durant el primer trimestre de l'any. La factura, entesa com la sèrie d'accions dutes a terme per pal·liar la situació de la xarxa ferroviària, va fregar els seixanta milions d'euros i més concretament es va situar en els 58,3 milions d'euros. Així es desprèn de la resposta de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, a una pregunta parlamentària de la CUP que ha rebut resposta aquest dimarts.
Quines són les xifres desglossades? Doncs la primera és que el cost total global per les mesures adoptades per garantir la continuïtat del servei públic de transport va ascendir als 14,3 milions d'euros. Aquest import inclou el conjunt d’actuacions relatives als serveis d’autobús interurbà competència de la Direcció General de Transports i Mobilitat, el reforç del servei d’autobusos de l’AMB, el dispositiu d’informadors i el reforç del servei de Ferrocarrils de la Generalitat.
El segon element a tenir en compte és la gratuïtat del servei de Rodalies. El servei de trens va ser gratuït des del 26 de gener fins al 8 de maig, un total de 103 dies o tres mesos i mig. La factura va elevar-se fins als 32 milions d'euros per a Renfe, segons les estimacions que fa el Govern. A aquests dos costos cal sumar-hi els diners que es van perdre per l'obertura del peatge de la C-32 pel tall de l'AP-7 a Gelida, que va suposar un cost de 600.000 euros diaris durant vint dies, és a dir, uns 12 milions d'euros. Qui pagarà aquesta factura de 60 milions d'euros? Doncs la voluntat del Govern es que ho pagués l'Estat i així ho negocien.
100 milions en obres d'emergència
Més enllà dels seixanta milions d'euros gastats en les alternatives davant la crisi, el Govern ja havia anunciat 100 milions d'euros més de cost de les obres d'emergència. Les intervencions d'urgència es trobaven al marge de les inversions anunciades al pla de Rodalies per als pròxims quatre anys i es van dur a terme en una setantena de punts de la xarxa ferroviària que es trobaven en limitacions de velocitat.
La crisi de Rodalies va viure un dels seus episodis més greus del primer trimestre de l’any arran de l’accident ferroviari de Gelida, que va posar sota els focus les deficiències acumulades a la xarxa catalana. El sinistre va demostrar la fragilitat d’un servei que ja encadenava i continua encadenant incidències, retards i problemes operatius constantment. Les afectacions derivades de l’accident van alterar la circulació ferroviària durant mesos i van obligar milers d’usuaris a buscar alternatives per als seus desplaçaments quotidians.
