L'aigua més preuada de la Garrotxa

"L'estiu fa pànic. Ja ens tremolen les cames", respon l'alcalde d'Argelaguer a la pregunta sobre com veuen els mesos que venen. Artur Ginesta parla clar i recorda constantment l'estiu passat: "Si no haguéssim comprat cisternes, hauríem hagut de tallar l'aigua". A Tortellà, Josep Reig, creu que cal ser "prudents i coherents" i a Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, admet que l'estiu "els espanta molt".

Tots tres batlles conviuen en una de les zones històricament més colpejades per les sequeres a la Garrotxa. A la comarca no hi ha lloc on la falta d'aigua colpegi d'una manera tan severa com a la Vall del Llierca. La zona beu de les aigües que cauen a l'Alta Garrotxa i de l'aqüífer que hi ha en aquesta zona. El Gomarell dona vida a pobles com Montagut, Tortellà i Argelaguer, municipis que van impulsar la captació d'aigua a aquest petit afluent del Fluvià. Una única empresa s'ocupa de la gestió de l'aigua a tots tres pobles, que també estan connectats a través d'una xarxa compartida.

Malgrat això, tots els pobles de la Vall del Llierca, comptant també Sant Jaume i Sales, saben perfectament què és la sequera. L'estiu passat el recorden com un dels pitjors dels últims anys. Al juliol, Tortellà, Argelaguer i Montagut van haver de comprar cisternes d'aigua per poder satisfer la demanda: "Era un cap de setmana al vespre. Vam decidir que havíem de començar a emplenar els dipòsits, perquè si no acabaríem tenint problemes. Al final, vam poder remuntar la situació", recorda Reig. Tots els pobles van limitar el reg o el consum d'aigua municipal als mínims. A Sant Jaume van suspendre activitats abans que l'Agència Catalana de l'Aigua ho demanés, ja que la situació a la Vall del Llierca anava per avançat.
 

Noves inversions per "anar més tranquils"

Des de l'estiu del 2022 fins ara, la situació no ha millorat i s'arriba a les portes de l'època més calorosa de l'any amb un hivern sec i un dels pitjors mesos de març de la història. Això fa pensar el pitjor als municipis, i per aquesta raó, tots ja s'han espavilat a dur a terme inversions que permetin evitar la restricció de l'aigua de boca: tant Sant Jaume com Argelaguer com Tortellà, han iniciat (o estan a punt) la construcció de nous pous de captació d'aigua.

A Sant Jaume de Llierca ja han posat fil a l'agulla a la inversió aquest mes de març amb un segon pou i esperen tenir-ne un tercer abans de l'estiu. També preveuen doblar la capacitat del dipòsit d'aigua que hi ha al polígon de Politger.
 
A Argelaguer per la seva banda, han trobat després de diversos mesos on ubicar el nou pou que construiran i a Tortellà ja tenen l'autorització per dur-lo a terme. "Cada poble estem buscant aigua allà on sigui i poder-la emmagatzemar per minimitzar aquest possible estiu sec i molt calorós", assegura l'alcalde de Tortellà.

"Estem treballant i posant els recursos que facim falta. Tenim clar que la prioritat actualment és no patir com ho vam fer l'estiu passat", assegura Cargol, qui també admet que cada vegada és més difícil trobar aigua: "A l'estiu hem d'acabar agafant l'aigua en profunditat perquè els rius queden secs. Estem notant que els nivells freàtics dels aqüífers baixen més i cada vegada és més difícil trobar-ne".

Les inversions que han engegat durant l'últim mig any els tres pobles garrotxins els fa estar més tranquils, però els alcaldes afirmen que continuen mirant l'estiu vinent amb preocupació: "No sabem quina seguretat tindrem. L'aigua sempre és un tema que té un interrogant. No saps què donarà de si un pou. Hem de donar l'oportunitat que les coses millorin. Si no ho fem, ens quedem igual, i quedar-nos igual vol dir no poder resoldre el problema que tenim", diu Reig. De fet, a Tortellà ja actuen en consonància amb l'estat d'alerta: "No contemplem el rec de zones enjardinades que no sigui amb aigua que puguem recuperar", explica l'alcalde.
 

La consciència, la millor inversió

Tots tres batlles coincideixen, però, que la millor inversió és la conscienciació, i per això asseguren que cal que la ciutadania, amb petits gestos, aprengui a estalviar aigua. "La manera de garantir que tinguem aigua aquest estiu és que tots prenguem consciència i no la llancem. No hi ha la consciència d'estalvi que hi hauria d'haver. Un dia obrirem l'aixeta i no hi haurà aigua i després tot seran trompades", diu Ginesta.

A Sant Jaume també l'any passat ja van dur a terme una campanya durant mesos per conscienciar la població i, fins i tot, van suspendre activitats amb aigua de la festa major. Per a l'alcalde, aquesta feina de sensibilització aquest estiu caldrà tornar-la a fer, una tasca que des de Tortellà consideren que caldria dur a terme tot l'any: "No cal que surti per les notícies o ens apliquin un decret de sequera, sinó que l'hem d'aplicar sempre. Hem de ser capaços que cadascú es responsabilitzi del seu consum durant tot l'any", afirma Reig.
 

Mirant el futur: la connexió entre pobles

La sequera ha entrat en la consciència de molts ajuntaments i ha fet passar per davant algunes inversions que no estaven previstes. A Sant Jaume, per exemple, continuen treballant en la construcció d'una piscina coberta, però el projecte ha quedat més aparcat: "Ara portem dos o tres anys que les prioritats no són aquestes. Amb això hem de ser clars i explicar-ho. Ara no podem pensar en iniciar la construcció d'un espai d'aigua quan el que necessitem és trobar aigua i donar-la a les cases", diu Cargol.
 
Per mitigar els efectes de la sequera, una de les solucions que està sobre la taula dels municipis de la Vall del Llierca és la connexió entre pobles: "El millor és poder estar connectats en xarxa i no que cadascú s'hagi d'espavilar perquè els costos acaben sent més alts", diu Cargol. "Ja hi ha un pla estratègic per si es volgués fer. Val molts diners, però es podria sumar l'aigua del Fluvià i molts més pobles perquè la xarxa sigui molt més gran de la que tenim ara", explica l'alcalde de Tortellà.

Per la seva banda, però, des d'Argelaguer consideren que tots els municipis han de sortir de la mateixa línia de meta: "Compartir està molt bé, però per compartir un ha de ser fort. Es tracta que tothom treballi fort en el tema i quan tothom té els seus recursos és quan es pot compartir".

Aquesta inversió, però, com moltes altres, té un hàndicap molt important: el finançament. Amb uns pressupostos molt limitats, els ajuntaments no poden fer front a despeses estratosfèriques: "El fet de disposar de pocs recursos i pocs tècnics fa que no siguem capaços de tirar això endavant. Des de Sant Jaume hem demanat sempre la col·laboració de l'ACA. Ens han de dotar de recursos econòmics per poder fer aquestes grans infraestructures que necessitem", exposa Cargol.

I és que mirar el futur és reordenar les prioritats i a la Vall del Llierca la sequera els hi ha deixat clar quin havia de ser el pla d'inversions dels pròxims anys. Els alcaldes de la zona de la Garrotxa més castigada per la falta de pluges miren també les pròximes dècades, més enllà de l'estiu que s'aproxima. "Hem de començar a aplicar mesures amb una mirada més llarga: reutilizar les aigües residuals, recuperar l'aigua del mar o reutilitzar les aigües grises. Ja que no podem generar més aigua, hem d'intentar recuperar la que gastem", exposa Reig. "Hem de ser conscients que és un problema. Un poble no pot estar sense aigua, això ho tenim claríssim", assegura Cargol.

I és que mirant el futur, l'alcalde de Tortellà creu que d'aquí a un temps, ja no tindrem la mateixa consideració que tenim avui en dia de l'aigua: "Tots sabem que l'aigua està a un preu que es pot pagar i no és un problema econòmic com l'electricitat. Ara pagant s'arreglen les coses, però arribarem a un punt que ni pagant tindrem aigua".