L'investigador del CSIC i un dels autors de l'estudi, Josep Peñuelas ha afirmat que aquest índex de creixement "és una dada clau que indica l'estat de salut dels ecosistemes i que està relacionat precisament amb la capacitat de capturar CO₂". Atès que aquests ecosistemes cobreixen entre un 30 i 40% del planeta i acumulen més del 30% de les reserves mundials de carboni, "és crucial calcular amb exactitud com afectaran les sequeres del futur a aquests embornals de carboni", ha afegit.
Segons els autors, les sequeres extremes comporten una escassetat continuada de pluja i, encara que acostumen a durar menys d'un any, el seu impacte pot ser devastador: "Històricament, passaven una vegada cada 100 anys, però, amb el canvi climàtic, s'estima que podrien arribar a produir-se cada dos o cinc anys".
[noticiadiari]2/261225[/noticiadiari]
Un experiment internacional sobre sequera
Per a descobrir-ho, l'equip de recerca ha creat l'Experiment Internacional sobre Sequera (International Drought Experiment) en 100 llocs de sis continents, que abasten característiques climàtiques, de sòl i d'espècies diferents. En una quarantena d'aquests indrets van recrear una sequera extrema durant almenys una estació de creixement completa i en 56 llocs van aplicar una sequera menys greu. Després d'un any, van analitzar la pèrdua de l'índex de creixement denominat Producció Primària Neta Aèria (PPNA).Els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema, "se superava amb escreix les pèrdues registrades anteriorment en pasturatges i matolls", i van detectar que era 1,8 vegades més elevat en el cas dels matolls i un 1,5 en el dels prats, en comparació amb el que es creia fins ara.
Les dades també apunten al fet que no tots els punts geogràfics responen igual a la sequera i que els més vulnerables són els ecosistemes més secs i també aquells amb menys riquesa d'espècies: "Observem que zones que tenen un clima més sec, com alguns països del Mediterrani, es veuran més afectats".
[impacte]
