El planeta i la societat humana ja tornen a viure a crèdit. Aquest dijous 1 d'agost es va arribar al denominat Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, la data del calendari on ja s'han esgotat tots els recursos que podrà generar en tot l'any. Que l'impacte ambiental no para de créixer ho mostra el fet que aquest càlcul aplicat el 1983 se situava el 4 de desembre i, en quatre dècades, ha avançat quatre mesos. De fet, si tenim en compte l'actual context olímpic, s'ha passat de "necessitar" 0,6 planetes als Jocs del 1936, al doble als de Barcelona 1992 i a quasi al triple actualment. De fet, coincidint amb Londres 2024, els càlculs xifren el consum de recursos a l'equivalent a 1,7 planetes.
La data s'estabilitza
L'única bona notícia és que els darrers anys es manté força estable el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra (Overshot Day en anglès). Es tracta d'un càlcul que realitzat la Global Footprint Network, una entitat internacional de prestigi centrada en l'anàlisi i difusió del concepte de la petjada ecològica.
Enguany s'hi ha arribat l'1 d'agost, un dia abans que el 2023, pero la mateixa data que el 2022. De fet, en la darrera dècada la data es manté amb poques alteracions, amb l'excepció del 2020 on la pandèmia va suposar un "respir" pel consum de recursos de la Terra i, puntualment, es va endarrerir fins al 16 d'agost.
Tanmateix, en quaranta anys s'ha viscut un procés d'increment accelerat d'aquesta capacitat per esgotar els recursos. Si el 1983 era el 4 de desembre, el 1993 ja avançava fins al 27 d'octubre. El canvi de segle situava el càlcul en 12 de setembre (2003) i una dècada més tard ja era el 3 d'agost (2013), xifra molt similar a l'actual. Aquest gràfic interactiu en mostra l'evolució del 1971 al 2023.
Com es calcula el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra?
El Dia de la Sobrecapacitat marca la data en què la demanda de recursos i serveis ecològics per part de la humanitat supera el que la Terra pot regenerar (oferta) en el conjunt de l'any.
L'oferta o biocapacitat, sigui pel conjunt de la Terra o per un país, es defineix a partir de la seva superfície biològicament productiva tant de la terra com del mar, fet que inclou forests, conreus i caladors pesquers..
En l'altra cantó de la balança, la petjada ecològica mesura la demanda de la població de productes alimentaris i de fibra d'origen vegetal, productes ramaders i pesquers, fusta i altres productes forestals, espai per a infraestructures urbanes i boscos per absorbir les seves emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils.
Les dues mesures es calculen amb hectàrees i, en funció de com la demanda supera l'oferta, es calcula quin dia del calendari s'arriba al Dia de Sobrecapacitat i aquell territori passa a viure a crèdit.
L'estat espanyol ja fa mesos que l'ha superat
La data global és aquest 1 d'agost, però la responsabilitat no és la mateixa ni per països ni per individus. A manca de disposar de dades que mostrin la diferència segons el nivell de renda, sí que es pot veure de manera agregada per estats.
En aquest sentit, el país que esgota més ràpidament els seus propis recursos és el Qatar (11 de febrer), seguit de Luxemburg (20 de febrer). El 14 de març va ser el torn dels EUA , el 15 el Canadà i el 16 Dinamarca.
En el cas de l'estat espanyol el Dia de Sobrecapacitat es va produir el 20 de maig -vuit dies més tard que el 2023-, per darrere de diversos països de la Unió Europea com Bèlgica (23 de març), Suècia (21 d'abril), França (7 de maig) i amb dades molt similars a Itàlia (19 de maig) o Grècia (25 de maig).
L'any passat, l'únic país que fregava la sostenibilitat era Jamaica, que esgota els seus propis recursos el 20 de desembre, però enguany ha empitjorat clarament la situació (12 de novembre). Els que presenten millors dades són Equador i Indonèsia (24 de novembre) i Iraq (15 de novembre). Els segueixen, malgrat empitjorar les dades, Cuba (14 d'octubre) i Guatemala (18 d'octubre).