Catalunya i Califòrnia van crear a finals de l'any passat un partenariat mundial (MCAP) per treballar conjuntament en l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic i frenar la pèrdua de biodiversitat a les regions que comparteixen el clima mediterrani. L'acord es va adoptar durant COP28 celebrada a Dubai i compta amb la participació catorze regions d'Àfrica, Austràlia, Europa i Amèrica del Nord i del Sud. En el marc de l'aliança, representants d'aquests països han visitat aquesta setmana experiències d'èxit en la prevenció d'incendis i la lluita contra el canvi climàtic: una al Parc Natural del Cap de Creus i l'altra al del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

La família Espelt gestiona des de fa molts anys la finca Mas Marès, a Roses (Alt Empordà) on produeix vi d'una gran qualitat i, alhora, impulsa un projecte agroecològic que, mica en mica, van estenent a les altres finques que tenen distribuïdes per l'Empordà. Té un total de 172 hectàrees situades en ple Parc Natural del Cap de Creus però només 25 són de vinya. "Per tal de tenir aquestes 25 hectàrees per fer vi, el que fem és cuidar la resta del terreny", explica l'enòloga i propietària d'Espelt Viticultors, Anna Espelt.

Però, i com ho fan? Fragmentant la finca en diferents nínxols ecològics. "Alguns són agraris com la vinya, les oliveres o de ramaderia extensiva amb vaques i d'altres són de forestals com la zona de garriga o les suredes", explica Espelt. La combinació d'uns i altres fan que es generi més biodiversitat.

"Curiosament, les mateixes estratègies que serveixen per incrementar la biodiversitat són les mateixes que ens serviran per a la prevenció d'incendis", afegeix. Per això, malgrat es que es tracta d'una zona amb una recurrència d'incendis cada 27 anys, la gestió que en fan converteix la finca en un mosaic que protegeix els ecosistemes del foc i, alhora, incrementa la biodiversitat i la "resiliència al canvi climàtic".

"Mas Marès és un exemple de la compatibilitat d'una activitat del sector primari dins d'un parc natural", afirma el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu. "Aquí aquesta producció primària ens està ajudant a incrementar la biodiversitat, a aturar incendis forestals i a embellir el paisatge", afegeix.

De fet, des de fa uns anys la prevenció d'incendis passa per iniciatives que, com aquesta, promoguin una millor gestió forestal. El cap del GRAF dels Bombers, Marc Castellnou, assegura que no es tracta tant d'evitar que hi hagi focs -perquè n'hi haurà- sinó de poder extingir-los gràcies a "paisatges mosaic com aquest".

"Paisatges preparats per ser apagats"

"L'objectiu no és conservar el paisatge sense tocar-lo i si hi ha un incendi intentar apagar-lo perquè no podem, sinó que podem apagar paisatges que estan preparats per ser apagats", afegeix.

En aquest sentit, Castellnou diu que amb el canvi climàtic cada cop hi haurà incendis més intensos i que el que cal fer és "apostar en un territori gestionat per garantir que podrem fer extinció".

La Platera com a model de resiliència

La segona de les visites que s'ha fet en el marc de la MCAP aquest dimecres ha estat a la platja de la Platera de l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). L'interès per mostrar aquest espai natural es deu a que és un exemple "brutal" de "com es poden recuperar zones agredides per l'home". El director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Ramon Alturo, ha destacat que on hi havia planejat una urbanització a tocar de la platja ara hi ha una zona "totalment naturalitzada".

De fet, Alturo ressalta que, malgrat que els efectes del canvi climàtic són especialment severs en zones mediterrànies com la costa catalana, a la Platera s'ha aconseguit que la platja segueixi creixent. "En un context de més temporals, més forts i més freqüents, per això es perden hàbitats de costa. Aquí això no passa", explica.

El motiu, explica el director del parc natural és que dins del projecte de la Platera s'està fent un "treball continu" de restauració de dunes. Una feina que es fa diverses vegades l'any i que consisteix en col·locar canyes que atrapen la sorra que ve volant per tal de capturar-la i incrementar el volum de la duna.

Un exemple de l'èxit de la Platera és que, en quatre anys, les dunes van incrementar 1,8 metres el que suposa una crescuda "molt més ràpida del que pot pujar en context de canvi climàtic".

Estratègies conjuntes per a problemes comuns

A la trobada, hi ha participat el secretari de l'Agència de Recursos Naturals de Califòrnia (EUA), Wade Crowfoot, que qualifica Catalunya com una regió líder en relació a la resiliència climàtica. "A Califòrnia també tenim moltes estratègies, moltes són similars a les que hi ha aquí i n'estem aprenent també", assenyala Crowfoot. Des de l'agència americana destaquen que el fet de veure diferents propostes per un mateix problema, serveix per implementar les estratègies més adequades en cada context.

Per la seva banda, el director general de polítiques ambientals d'Acció Climàtica, Marc Vilahur, remarca que l'objectiu d'aquesta aliança passa per "donar una veu conjunta i ordenada sobre què està passant amb els climes mediterranis, que s'està fent i com ens podem coordinar".