La gestió forestal, una vacuna per als grans incendis

Des de mitjan segle passat Catalunya pateix un procés d'abandonament rural. Grans extensions de boscos han deixat de ser gestionades, ja que l'extracció de fusta o el pasturatge han deixat de ser rendibles econòmicament. També antigues terres de conreus s'han anat transformant en zona forestal, que ja ocupa el 64% de la superfície del país.
 
D'aquesta manera, Catalunya ha anat perdent el paisatge tradicional en forma de mosaic i ha anat evolucionant en algunes zones cap a un continu forestal. En un context de canvi climàtic i de sequeres estructurals, és una situació que dispara el risc de grans incendis. Per intentar mitigar-ne els efectes, la gestió forestal esdevé una vacuna: no els pot evitar, però en redueix la intensitat.
 

Reduir la vulnerabilitat dels boscos

En un sector on la rendibilitat econòmicament és molt difícil és important que el suport públic permeti combinar els objectius productius amb els vinculats a la conservació de la biodiversitat i a la prevenció d'incendis. En aquest sentit, el Departament d'Acció Climàtica ha passat de 3 milions anuals per a gestió forestal a 18 i en preveu invertir 72 fins al 2025 en el marc del pla de prevenció d'incendis forestals.

Hi ha dos tipus de gestió forestal: la que pretén reduir la vulnerabilitat a escala de paisatge –que actua en superfícies mitjanes o grans- i l'estratègica, actuacions quirúrgiques en territoris molt reduïts. La primera és menys intensa i és molt similar a la silvicultura tradicional.

Hi ha dos elements claus. Per una banda, la reducció de càrrega de combustible, o cosa que és el mateix, de quantitat de biomassa per unitat de superfície. I per una altra, maximitzar la distància entre els diversos estrats: herbaci-matollar, arbustius i arbori.
 
“Aquest tipus d’actuacions a escala de paisatge no només redueix la intensitat d'un possible incendi sinó que en dificulta els de capçada, els de més difícil control. Es poden limitar, per tant, els impactes sobre el medi i els danys sobre infraestructures i poblacions”, explica David Meya, cap de la secció de Boscos i Recursos Forestals del Departament d'Acció Climàtica a les comarques gironines. 


De fet, en un bosc sense gestionar els incendis no només avancen més de pressa sinó que tenen una major intensitat, és a dir, el poden deixar totalment cremat. En aquest sentit, no només es dificulta la regeneració sinó que s'impedeix precisament un dels avantatges dels incendis de baixa intensitat, que també actuen com a vacunes per a futurs grans incendis, com explicava en aquesta entrevista Marc Castellnou, responsable dels Bombers GRAF.

La gestió forestal pren més importància en un context on la sequera és cada vegada més estructural i on els boscos esdevenen la fotografia d'un clima que ja ha canviat: “Molta més càrrega de combustible vol dir més competència per l’aigua, vegetació més estressada i més biomassa seca o morta i, per tant, més disponibilitat per cremar”, afegeix Meya.
 

Prevenció estratègia: actuacions quirúrgiques

Un segon tipus de gestió forestal és la prevenció estratègica. Està encarada absolutament a la reducció del risc d'incendi i es treballa en superfícies molt reduïdes. “Són actuacions intenses i quirúrgiques en molt pocs punts del territori”, assenyala el responsable d'Acció Climàtica.

Un element clau són els perímetres de protecció prioritària, els PPP. Es tracta d'una figura de planificació forestal que s'aplica en 34 paratges del país –bàsicament massissos- amb risc de patir un gran incendi forestal, els que superen les 500 hectàrees i que puntualment poden superar la capacitat d'extinció dels Bombers.

Els gestors d'espais naturals, els analistes del GRAF dels Bombers i els mateixos tècnics d'Acció Climàtica s'encarreguen d'analitzar dins d'aquests massissos quines són les zones més importants per actuar-hi a partir de l'anàlisi dels patrons de propagació de foc. 
 
Es tracta de les zones estratègiques, on es porten a terme actuacions més intenses que s'acompanyen de les zones complementàries, on es busca una gestió més clàssica. “Aquestes actuacions ens han de permetre ser eficients a l'hora de reduir la intensitat i la velocitat de propagació de possibles incendi”, explica Jordi Canals, enginyer forestal del departament. Les executen directament el Departament d’Acció Climàtica, mitjançant el Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) o contractant empreses especialitzades, i també amb ajuts a les agrupacions de defensa forestal (ADF), als ens locals o als mateixos propietaris forestals. 

De fet, les zones estratègiques són molt reduïdes i suposen entre un 3 i un 5% d'un massís. “No tenim la capacitat de gestionar així el 50% de les Gavarres o de Collserola”, admet David Meya. “Es tracta de buscar aquell punt clau que, en cas d'incendi, pugui donar-te una bona oportunitat per als operatius d'extinció”, afegeix. En aquest sentit, són treballs costosos, sovint sense retorn productiu, i que requereixen un esforç sostingut de manteniment, fet que els obliga a acotar-los molt.


La prevenció estratègica també serveix per reduir el risc amb el qual treballen els Bombers. Concretament, es creen àrees obertes potencialment segures sense vegetació per tal que els operatius puguin treballar amb menys perill.
 

Portbou: quan la gestió forestal frena un gran incendi

Els grans incendis forestals són els que superen les 500 hectàrees. L'any 2022 només se'n van declarar dos –el de Baldomar (la Noguera) i el Pont de Vilomara (Bages)-, però van ser els responsables de quasi el 70% de la superfície cremada.

La passada primavera, excepcionalment, es va declarar un gran incendi forestal que va començar a Banyuls de la Marenda (el Rosselló) i que, després de cremar a Cervera, va entrar a l'Alt Empordà per Portbou. Va cremar quasi 1.000 hectàrees –727 a la Catalunya Nord i 123 més al Principat-, però va ser un cas on sense prevenció estratègica ni ramaderia avui estaríem lamentant un incendi de dimensions molt majors.

Concretament, la clau va ser el bosc de la Muntanya de Portbou, una forest pública que forma part d'un perímetre de protecció prioritària i on entre el 2015 i el 2016 es van fer treballs forestals de selecció de talls i estassada, així com l'obertura de pistes. La reducció de combustible es va complementar amb un manteniment amb pasturatge. El departament té un acord amb el pastor d'un ramat d'unes 400 cabres –que també va incloure la construcció d'un corral- i amb un ramader del Ripollès que porta les seves vaques des de la tardor fins a la primavera.
 
No és cap excepció. De fet, Acció Climàtica ja fa pagaments per serveis ambientals a una cinquantena d'explotacions ramaderes d’arreu de Catalunya que pasturen en zones clau per reduir el risc d’incendi, pràctica que es coneix com a silvipastura prescrita.

“L'incendi venia molt envalentit, però en entrar a l'Alt Empordà es va trobar aquesta zona gestionada i va canviar de comportament”, explica Jordi Canals, tècnic d'Acció Climàtica responsable del projecte. “Sense gestió forestal ni ramaderia, el foc hauria recorregut tota l'olla de Portbou, hauria tornat a guanyar força quan hagués trobat terreny ascendent i potser hauria pogut arribar fins a Llançà”, afegeix.

Després d'incendis com el del Rosselló i l'Alt Empordà s'intenta analitzar què ha funcionat i què no. Tornar sobre el terreny i analitzar el comportament del foc respecte al modelitzat: des de l'amplada de les franges sense vegetació a l'efecte de la pastura passant per la situació de les pistes. En aquest cas, el retorn dels Bombers de la Generalitat va ser molt positiu, assenyala Canals, que admet que el canvi climàtic els obligarà a augmentar el coneixement sobre zones on tradicionalment no s'han produït incendis i, per tant, hi ha molt menys background.