Els taurons gat ja recorren als substrats plàstics per pondre ous en un Mediterrani cada vegada més degradat. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), les universitats de Barcelona i València així com l'Associació Catsharks.
El tauró gat (Scyliorhinus canicula), una espècie de taurons petits autòctona del Mediterrani, utilitza cada vegada més els residus plàstics -particularment xarxes de pesca fantasma- com a substrat per pondre els seus ous. Els detalls d'aquest comportament, particularment evident en zones on els substrats biològics naturals s'han tornat escassos, es recullen en un estudi, publicat a la revista Science of the Total Environment.
Es tracta del primer estudi que documenta aquest canvi de comportament en els taurons gat, posant en evidència l'impacte preocupant de la contaminació per plàstics i la degradació dels hàbitats marins. “Les implicacions d'aquest canvi podrien ser profundes per a la supervivència a llarg termini dels taurons gat”, explica Blanca Figuerola, investigadora de l'ICM-CSIC i membre del grup Medrecover.
A mesura que augmenta la contaminació per plàstics i disminueixen les espècies formadores d'hàbitat, els taurons gat depenen cada vegada més de materials artificials. Tot i que encara no es comprèn completament l'impacte d'aquest canvi, els investigadors adverteixen que podria afectar la supervivència i dispersió de l'espècie. “A primera vista, els plàstics podrien semblar un bon lloc perquè els embrions es desenvolupin, però aquests substrats artificials no ofereixen els mateixos beneficis que les espècies formadores d'hàbitat, que proporcionen refugi i aliment tant per als taurons gat com per a les seves preses”, assenyala Figuerola.
“La nostra investigació suggereix que les pressions ambientals, juntament amb la creixent presència de plàstics als oceans, estan portant algunes espècies a adaptar-se de formes inesperades. Aquest és un clar exemple de com els canvis induïts pels humans estan afectant la vida marina”, afegeix Anna Sánchez-Vidal, investigadora de la UB.