Un macrovessament de microplàstics afecta des de fa dies les platges de les Rías Baixas de Galícia. El desastre ambiental, que ha fet ressuscitar el fantasma del Prestige, el va produir un mercant que transportava una càrrega de pèl·lets d'una empresa polonesa. De moment, el govern gallec ha elevat a nivell dos el pla d'emergència en el i la Fiscalia ja investiga el cas.
 

Accident en aigües portugueses

L'accident marítim es va produir quan el mercant navegava en aigües portugueses. Es tracta del Toconao, de bandera liberiana, armador de Bermudes i propietat d'una empresa fundada per un alemany, però amb domicili fiscal a Xipre.

Els primers pèl·lets es van detectar a les platges de Galícia el 20 de desembre, però en els darrers dies ha anat clarament a més. Tot plegat després que diversos contenidors del vaixell caiguessin el 8 de desembre al mar i alliberessin bosses de 25 quilos de microplàstics, amb la marca d'una empresa polonesa.

[noticia]266643[/noticia]
Mentre la Xunta de Galícia ha activat un pla de neteja i anticontaminació amb el nivell 2, centenars de voluntaris han començat la difícil tasca de netejar les platges. En una imatge que, salvant les distàncies, recorda la del xapapopote del Prestige, veïns i ecologistes utilitzen cubells, pales i coladors per treure el màxim nombre de pèl·lets de la sorra.

[noticia]265265[/noticia]
 

Polèmica política i incertesa sobre el material

Si en el desastre del Prestige del 2022 el PP governava a totes les institucions, ara ho fa a la Xunta, però no al govern espanyol. Aquest fet ha contribuït a aflorar la polèmica política sobre responsabilitats i inaccions. De moment, la Fiscalia General de l'Estat ha obert diligències d'investigació, però el govern gallec ha evitat declarar la fase d'alerta dos que permetria activar l'ajuda estatal perquè considera que el material no és tòxic.

Mentrestant, encara es desconeix quin és el material dels milions de pèl·lets que omplen les platges de Galícia i que també arribaran ben aviat a Cantàbria i Astúries. Més enllà de la composició, el que és evident és que són "altament persistents al medi natural", apunta Carmen Morales, investigadora de l'Institut Universitari d'Investigació Marina de la Universitat de Cadis en declaracions a Science Media Centre.

L'experta explica que una part dels microplàstics quedaran atrapats a la matèria orgànica o als sediments. A més, poden ser confoses per aliment i consumides pels organismes marins: "Una vegada ingerits, els pèl·lets poden produir danys físics -en la ingesta o per abrasió-, però també alteracions endocrines".

[impacte]