Rússia va viure aquest dissabte una la crisi de seguretat més important del segle XXI, després que el grup paramilitar Wagner, vinculat a l'extrema dreta, s'aixequés contra Vladímir Putin i declarés un "rebel·lió" contra el Kremlin. El que molts experts descriuen com un intent de cop d'estat va consistir en una marxa cap a Moscou des de les posicions de les milícies a Ucraïna, que es va avortar quan es trobaven a uns 200 quilòmetres de la ciutat. I és que el seu líder, Yevgeni Prigozhin, ara exiliat a Bielorússia i a qui el govern rus ha dit que no processarà, va ordenar la retirada per evitar un enfrontament armat a l'interior del país, després de la intermediació del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko.

El motiu de la rebel·lió, segons Prigozhin, seria que l'exèrcit rus hauria atacat amb míssils els camps d'entrenament de Wagner.  Davant aquests fets, el mateix líder de Wagner va explicar que es dirigien a "eliminar el mal" de la cúpula militar russa, apuntant cap al ministre de Defensa i el de l'Interior, a qui apunten com a autors del suposat atac. Per altra banda, el Kremlin va acusar Prigozhin d'iniciar un "motí armat" mentre que la Fiscalia del país en demanava la detenció. Putin va acusar el grup de "traïció" després d'anys de treballar com a aliats.

Tot i el desenllaç pacífic, els analistes destaquen la facilitat de Wagner per avançar per Rússia sense oposició. La primera gran ciutat que va controlar el grup paramilitar només creuar la frontera ucraïnesa on estava combatent va ser Rostov del Don, a la costa del mar d'Azov. Des d'allà, les columnes de mercenaris van enfilar l'autopista M4 que connecta amb Moscou, fins a arribar a la ciutat intermèdia de Voronež. Va ser en aquest punt on es van registrar diversos enfrontaments armats, els primers en tot el camí, tot i que Wagner va superar-los sense gaires problemes.

[noticiadiari]2/258876[/noticiadiari]
Finalment, van avançar fins a la ciutat de Lipetsk, on el seu governador, Igor Artamonov, estava reunit amb el gabinet de crisi i en comunicació directa amb el Kremlin. De nou, tot sembla indicar que les milícies haurien pogut continuar la marxa i superar la incipient organització defensiva a la zona, on es van excavar algunes fosses. Si bé, va ser en aquell moment quan Prigozhin i Putin, amb la mediació de Lukaixenko, van acordar la resolució dialogada del conflicte. Wagner va iniciar la retirada i es va perdre la pista de Prigozhin, que hauria escapat cap a Bielorússia. 

[noticiadiari]2/258886[/noticiadiari]
"Volien desmantellar PMC Wagner. Vam sortir el 23 de juny en la Marxa de la Justícia. Aquell dia vam avançar fins a estar a gairebé 200 quilòmetres de Moscou. En aquest temps no hem vessat ni una sola gota de sang dels nostres combatents", va relatar Prigozhin en un missatge d'àudio difós a Telegram. "Ara ha arribat el moment en què es podria vessar sang russa. Per això comprenem la responsabilitat aquest vessament de sang russa d'una de les parts i farem marxa enrere als nostres combois i tornarem als campaments segons el pla", va tancar.

El Kremlin s'havia pres molt seriosament l'amenaça inicial de Prigozhin. Mostra d'això és que l'exèrcit rus va desplegar tancs pels carrers de Moscou per mantenir blindada la ciutat, en la qual Putin es trobava tot i rumors que apuntaven que havia volat a Sant Petersburg. Fins al moment de l'anunci de la retirada, l'alcalde moscovita Sergei Sobiann havia activat el "règim d'operació antiterrorista", havia suspès tots els esdeveniments multitudinaris previstos, havia declarat festiu el dilluns i havia demanat a la població que eviti realitzar desplaçaments.

[plantillaucraina]