Bany de masses per a Donald Trump aquest dilluns, de matinada, durant la Convenció Nacional Republicana. El candidat presidencial, que ja ha estat formalment escollit com a tal però no parlarà fins dijous, va reaparèixer a Wisconsin després de l'atemptat que va intentar acabar amb la seva vida. Amb l'orella embenada, Trump, que no va emetre cap discurs, va entrar en un estadi ple a vessar de membres del partit i milers de seguidors. Una immensa ovació l'ha acompanyat fins que s'ha reunit amb el seu flamant candidat a la vicepresidència, J. D. Vance, membre de l'ala més radical de la formació republicana.
El magnat ha quedat envoltat per la seva pròpia família i en silenci, sense fer cap mena de declaració. Diverses fonts citades pels mitjans nord-americans reconeixen que Trump no farà cap mena de declaració oficial a la convenció fins dijous. Amb ells també hi havia el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, i l'expresentador de Fox News Tucker Carlson. La multitud ha emès càntics patriòtics i en suport de l'expresident: Estats Units! i Volem Trump!.
MAKE AMERICA GREAT AGAIN! #TRUMP2024pic.twitter.com/yKhLQQDuOu
— Dan Scavino Jr.🇺🇸🦅 (@DanScavino) July 16, 2024
PRESIDENT TRUMP ❤️ pic.twitter.com/0BRzagrUTi
— Team Trump (Text TRUMP to 88022) (@TeamTrump) July 16, 2024
Nou candidat a vicepresident
Després de mesos d'especulacions i un llarg llistat de noms a considerar, i només dos dies després de patir un intent d'assassinat, Trump ha designat J. D. Vance, un jove senador d'Ohio, de 39 anys, per acompanyar-lo com a número 2 en la seva candidatura. Va ser elegit el 2022 per primer cop i s'ha caracteritzat per les seves declaracions provocatives i la identificació amb els postulats més reaccionaris del trumpisme.
De ser elegits el 5 de novembre, els Estats Units poden tenir el ticket electoral més alineat amb la dreta extrema de tota la seva història. Si la designació de candidat a vicepresident fos un termòmetre per insinuar cap a on evolucionaria un segon mandat de Trump, la presència de Vance apuntaria a una política de més confrontació i radicalitat.