El 23F de 1981 de l'alcalde Royes

 Manuel Royes

Manuel Royes i Vila era l'alcalde de Terrassa el 23 de febrer de 1981. Era un jove polític socialista amb molta feina a fer en una ciutat desendreçada després d'anys d'abandonament. Manuel Royes explica que "llavors els regidors no cobràvem, ho fèiem per voluntarisme i perquè teníem voluntat de servei. Tenia dona i dues criatures i havia de treballar a la fàbrica del meu pare, al carrer d'Azcárate. Hi dedicava els matins. I a la tarda anava a l'Ajuntament, en uns moments on tot estava per fer, tot".

Aquell 23 de febrer de 1981, Manuel Royes sortia de la feina i conduïa el seu cotxe. Volia passar per l'edifici consistorial una estona abans del que era habitual. En el trajecte, va posar la ràdio per escoltar què passava al Congrés de Madrid i se'n va assabentar de l'intent de cop d'estat protago-nitzat per Tejero. Llavors va accelerar la marxa i va deixar el vehicle estacionat davant mateix de l'Ajuntament, al Raval de Montserrat. En aquells moments era possible perquè no era una zona per a vinanats com ara. Al baixar, "un policia municipal em va fer una mirada estranya. A la solapa portava una bandera d'Espanya".

A dalt del despatx van començar a aparèixer regidors. "Altres van trucar però res més. Es van amagar, digue-m'ho així. En recordo un, del que em guardaré el nom, que va dir que hi havia d'haver algú fora de l'Ajuntament per si passava alguna cosa i per si el poder havia de passar a gent que no estés dins. Tenien por del que pogués passar si el cop triomfava i preferien estar a casa amb les maletes ja fetes". Royes va trucar a alguns amics i coneguts. Un d'ells va ser l'alcalde de Barcelona, Narcís Serra: "Em va dir que esperés a veure com es desenvolupaven els esdeveniments, i és el que vàrem fer". Al despatx de l'alcaldia es van viure estones tenses, "però no érem ni optimistes ni pessimistes. Anàvem fent, fins que tot es va normalitzar. Sí que comentàvem que si guanyava el cop d'estat hauríem de marxar".