13
de setembre
del
2012
Actuació de Minyons a Berlín l'any 1995 Foto: J.M.OLa Generalitat de Catalunya ha mirat molt poc els Minyons i Terrassa per exportar els castells arreu del món. Sí cal destacar la sortida institucional dels malves actuant en nom de Catalunya l'any 1995 a Berlín, la capital alemanya. La situació és endèmica i des de la colla egarenca sempre s'ha qualificat la situació d'injusta i d'incomprensible i s'han fet moviments per canviar la situació, però mai han reeixit.
L'administració catalana, amb governs de tots els colors polítics, sempre ha girat els ulls vers els Castellers de Vilafranca i la Vella dels Xiquets de Valls quan ha volgut mostrar aquesta tradició tan arrelada a l'estranger. Gairebé tot el món casteller reconeix la situació i ara ja són moltes les veus que reclamen canvis urgents i justícia.
Des dels Minyons, persones com l'expresident Pep Forn recorden que els malva porten fent construccions de gamma extra des de 1992 i que ha estat una anomalia del sistema obviar-los sistemàticament.
El debat ha estat sempre latent i s'ha reobert després d'una taula rodona al programa "Quarts de nou", de Televisió de Catalunya. En general, es denota que encara hi ha certes reticències des de les zones tradicionals a reconèixer els mèrits de Terrassa i la seva contribució a l'esclat del fenomen casteller.
Les colles castelleres de Catalunya han voltat per mig món. Fins a 20 països han vist construccions humanes, des de l'Índia fins a Alemanya, passant per Polònia, Xile, la Xina, EUA, França, Espanya, Holanda, Dinamarca, País Basc, Itàlia, Regne Unit, Luxemburg, Suïssa, Estònia, Andorra, Mònaco, Eslovènia i Ciutat del Vaticà.
És difícil de quantificar en quantes de les sortides hi ha hagut diners de l'administració catalana, però Miquel Botella, expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, pensa que d'una o altra forma en el 90 per cent dels viatges a l'estranger les entitats han comptat amb ajuts econòmics de la Generalitat.
Sobre les quantitats rebudes hi ha poca informació, atès que els recursos poden arribar mitjançant diverses vies i departaments. Gairebé mig món ha gaudit de l'espectacle, però bàsicament només ha observat camises vermelles i verdes, de la Vella dels Xiquets de Valls i dels Castellers de Vilafranca.
Un dels esdeveniments més recents i criticats per altres colles es remunta al setembre de 2010. Els Castellers de Vilafranca van viatjar a Lió per participar dins dels actes de la campanya “Catalunya a França”, organitzada per l'Agència Catalana de Turisme durant tot l'any.
Pep Forn se'n lamenta
L'argument més repetit per explicar-ho és el tràfic d'influències, en el bon sentit de la paraula. La Vella i Vilafranca han tibat dels contactes i els han sabut aprofitar i han estat capaces de vendre el producte, de seduir una i altra vegada els dirigents de la Generalitat. També s'apunta, en alguns casos, que els alcaldes i, per extensió, les ciutats de Vilafranca i de Valls han fet una tasca més oberta i decidida en benefici de les colles de la seva ciutat que la que ha dut a terme el Consistori egarenc al llarg dels temps. Miquel Botella, per exemple, seria un dels que estarien d'acord en aquest aspecte.
El president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Josep Solé, creu que la diferència de sortides a l'estranger entre unes colles i altres respon a factors com el tipus de representativitat, el bagatge històric i la capacitat organitzativa i d'afrontar els viatges. Pep Forn considera que els tres elements es troben en els Minyons i que mai se'ls han valorat. El president dels Castellers de Vilafranca, Josep Cabré, reconeix en públic que els contactes són fonamentals.
Miquel Botella diu que tampoc cal fer escarafalls perquè el que passa ara és una història que ve de molt lluny. En aquest sentit, recorda els enfrontaments dels anys 70 entre la Vella i els Nens del Vendrell per una actuació a Madrid. El repartiment del pastís "ha de ser en parts més o menys iguals per a les quatre colles capaces de moure gent a fora, els Castellers de Vilafranca, les dues de valls i els Minyons".
És necessària "una major transparència a l'hora d'oferir la possibilitat de sortir a l'estranger en representació de la Generalitat, i l'existència d'un òrgan decisori de l'administració que pugui justificar les decisions, el que no ha
passat fins ara".
L'expresident de la Coordinadora pensa que el que cal ara mateix és tenir clar l'objectiu que es persegueix amb les actuacions a l'estranger. Per a ell, es tracta de presentar els castells a la resta del món, i "mai de batre rècords a l'estranger. Les colles han de fer construccions de set, set i mig i vuit, i tota la gamma, incloent-hi els aixecats per sota i les agulles, per mostrar tot el repertori a qui no en té ni idea". També ressalta que la seguretat ha de ser prioritària per no fer patir el públic poc entès. "A l'estranger ha d'estar prohibit caure, per evitar que se'ns qualifiqui de bojos i de grups que posem en perill la integritat física dels nens."
Treball i més treball
Miquel Ferret, expresident dels verds i "culpable" ideològic de la deriva de la colla cap a la colonització de l'estranger, afirma que les sortides més enllà de les fronteres són, bàsicament, una opció. "Hi ha colles que han optat per aspectes lúdics, culturals i socials. Una de les línies de treball dels Castellers de Vilafranca ha estat la projecció exterior."
Ferret diu que en els viatges a l'exterior dels verds només s'ha de buscar feina i més feina, hores i més hores dedicades a la colla. "Hem fet molts viatges, però de cada tres que hem intentat només un ha reeixit. Ens hem mogut, hem buscat recursos, ens hem pagat els viatges i les estades... No acabo d'entendre les queixes d'altres colles. No és veritat que la Generalitat ens hagi ajudat més a nosaltres que a d'altres colles. Hem treballat moltíssim per sortir i hem trucat a totes les portes que hem pogut, i moltes se'ns han tancat."
Sí que diu que una de les situacions més remarcables va ser l'actuació castellera a Shangai, "on l'elecció de la Vella de Valls sí que es va fer a dit".