04
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
11
de maig
del
2017
a les
11:27h
Mos Maiorum (El costum dels avantpassats)
Creació d’Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Dissabte, 1 d’octubre de 2016
Nova Jazz Cava, dins del Festival TNT
L’única manera de fugir dels tòpics, en un tema tant delicat i tant mediatitzat com la immigració, és parlar dels casos concrets. I això és precisament el què trobem en aquest espectacle: la veu en primera persona.
Mos Maiorum és el fruit d’un treball documental i d’experiències personals dels tres actors- creadors: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin.
El gener de 2016 van baixar cap a Ceuta i Melilla. Durant una setmana van entrevistar i conviure amb protagonistes que diàriament pateixen, suporten o s’aprofiten del drama de “la tanca”: els mateixos immigrants que intenten creuar-la, membres de la Creu Roja, funcionaris, periodistes, traficants, veïns de les ciutats autònomes...
Diferents punts de vista, doncs, i sensibilitats. Testimonis enregistrats en diversos espais: el costat espanyol de la frontera, la costa marroquina, la tristament famosa muntanya del Gurugú... o, fins i tot, a Barcelona, on es recull la veu dels que ja duen temps entre nosaltres.
El resultat d’aquest treball de camp és un muntatge que se situa entre el documental i la dramatúrgia. Un material, prèviament seleccionat, que s’intenta reproduir de la manera més realista possible. Les dues actrius i l’actor van interpretant entre el públic escenes viscudes. Ho fan sense escenografia, sense un espai escènic fix i a la penombra de quatre focus de led. És com si volguessin representar l’itinerari que ells mateixos van experimentar. Un format que fa el muntatge dinàmic i ajuda a què el públic hi entri de ple.
L’esforç de realisme és doble: des del punt de vista interpretatiu, els actors reprodueixen les situacions, la gestualitat i els sentiments dels protagonistes (l’angoixa, la por o la desesperança dels refugiats que esperen per creuar la frontera; la desconfiança, el rebuig o la comprensió dels melillencs, l’aflicció amb què explica un Guàrdia Civil com es retornen els que intenten entrar, la fredor dels polítics...).
Però l’esforç de realisme va més enllà. Mitjançant la tècnica del Verbatim, els actors ens transmeten fidelment les converses d’aquesta gent, calcant les diccions, els tons, els ritmes o, fins i tot, la llengua en què s’expressaren: català, castellà, francès o anglès. Sense artificis literaris, amb la voluntat de representar la màxima realitat. L’objectiu, tal com ens comentà l’Ireneu després de l’actuació, és “arribar a l’espectador gairebé en primera persona”.
L’esforç i el treball dels tres actors és de felicitar. L’Ireneu Tranis és qui potser assoleix els moments més emotius, sense que això desmereixi l’actuació de les dues actrius.
Com a moments més reeixits de l’espectacle destaco: la trobada, a la muntanya del Gurugú, amb dos subsaharians que estan esperant per saltar la tanca o l’intent d’entrevista en territori marroquí, interrompuda per la policia. Dues escenes d’interpretació coral, de molta intensitat.
Mos Maiorum, en definitiva, fa emocionar, indignar, rebel·lar... i també reflexionar com quan, al mig de l’espectacle, algú diu: les fronteres són zones de comerç, d’entrada i sortida de mercaderies. L’ésser humà és una mercaderia més.
El propòsit, però, no és fer moralina, segons la Mariona Naudin, sinó “que el drama s’humanitzi, crear empatia entre el públic”. Doncs això està garantit!
Si no heu tingut l’oportunitat de veure’l en aquesta edició del TNT, us recomano que no us el deixeu escapar. Aquest mes d’octubre (dissabte, 29) el representaran a Ca l’Estruch de Sabadell i, del 15 al 18 de desembre, a l’Antic Teatre de Barcelona.
Repartiment
Creació i interpretació: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Assessora escènica: Mònica Almirall
Producció: Eli Pujol
Durada: 55 minuts
Eloi Falguera
Director i autor
Creació d’Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Dissabte, 1 d’octubre de 2016
Nova Jazz Cava, dins del Festival TNT
L’única manera de fugir dels tòpics, en un tema tant delicat i tant mediatitzat com la immigració, és parlar dels casos concrets. I això és precisament el què trobem en aquest espectacle: la veu en primera persona.
Mos Maiorum és el fruit d’un treball documental i d’experiències personals dels tres actors- creadors: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin.
El gener de 2016 van baixar cap a Ceuta i Melilla. Durant una setmana van entrevistar i conviure amb protagonistes que diàriament pateixen, suporten o s’aprofiten del drama de “la tanca”: els mateixos immigrants que intenten creuar-la, membres de la Creu Roja, funcionaris, periodistes, traficants, veïns de les ciutats autònomes...
Diferents punts de vista, doncs, i sensibilitats. Testimonis enregistrats en diversos espais: el costat espanyol de la frontera, la costa marroquina, la tristament famosa muntanya del Gurugú... o, fins i tot, a Barcelona, on es recull la veu dels que ja duen temps entre nosaltres.
El resultat d’aquest treball de camp és un muntatge que se situa entre el documental i la dramatúrgia. Un material, prèviament seleccionat, que s’intenta reproduir de la manera més realista possible. Les dues actrius i l’actor van interpretant entre el públic escenes viscudes. Ho fan sense escenografia, sense un espai escènic fix i a la penombra de quatre focus de led. És com si volguessin representar l’itinerari que ells mateixos van experimentar. Un format que fa el muntatge dinàmic i ajuda a què el públic hi entri de ple.
L’esforç de realisme és doble: des del punt de vista interpretatiu, els actors reprodueixen les situacions, la gestualitat i els sentiments dels protagonistes (l’angoixa, la por o la desesperança dels refugiats que esperen per creuar la frontera; la desconfiança, el rebuig o la comprensió dels melillencs, l’aflicció amb què explica un Guàrdia Civil com es retornen els que intenten entrar, la fredor dels polítics...).
Però l’esforç de realisme va més enllà. Mitjançant la tècnica del Verbatim, els actors ens transmeten fidelment les converses d’aquesta gent, calcant les diccions, els tons, els ritmes o, fins i tot, la llengua en què s’expressaren: català, castellà, francès o anglès. Sense artificis literaris, amb la voluntat de representar la màxima realitat. L’objectiu, tal com ens comentà l’Ireneu després de l’actuació, és “arribar a l’espectador gairebé en primera persona”.
L’esforç i el treball dels tres actors és de felicitar. L’Ireneu Tranis és qui potser assoleix els moments més emotius, sense que això desmereixi l’actuació de les dues actrius.
Com a moments més reeixits de l’espectacle destaco: la trobada, a la muntanya del Gurugú, amb dos subsaharians que estan esperant per saltar la tanca o l’intent d’entrevista en territori marroquí, interrompuda per la policia. Dues escenes d’interpretació coral, de molta intensitat.
Mos Maiorum, en definitiva, fa emocionar, indignar, rebel·lar... i també reflexionar com quan, al mig de l’espectacle, algú diu: les fronteres són zones de comerç, d’entrada i sortida de mercaderies. L’ésser humà és una mercaderia més.
El propòsit, però, no és fer moralina, segons la Mariona Naudin, sinó “que el drama s’humanitzi, crear empatia entre el públic”. Doncs això està garantit!
Si no heu tingut l’oportunitat de veure’l en aquesta edició del TNT, us recomano que no us el deixeu escapar. Aquest mes d’octubre (dissabte, 29) el representaran a Ca l’Estruch de Sabadell i, del 15 al 18 de desembre, a l’Antic Teatre de Barcelona.
Repartiment
Creació i interpretació: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Assessora escènica: Mònica Almirall
Producció: Eli Pujol
Durada: 55 minuts
Eloi Falguera
Director i autor