La crisi estreny i no ofega però cada cop hi ha menys famílies catalanes que puguin tirar de veta, com en els temps de la bombolla immobiliària. Aquest és el resum d'una de les principals conclusions de l'estudi anual de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que recull dades de 2008, és a dir, de l'any en què la crisi es va acarnissar definitivament sobre la majoria dels ciutadans. En xifres, segons l'Idescat, això vol dir que un 61 per cent de les llars catalanes seguien admetent que passaven alguna mena de dificultat per arribar a final de mes, però la novetat és que ja només un 38,6% (i no el 43,4% del 2007) asseguraven que no feia cap càlcul per quadrar els comptes i que vivien econòmicament "amb facilitat".
La generalització creixent de les dificultats econòmiques contrasta amb el fet que el percentatge de catalans que viuen per sota del llindar de la pobresa va ser menor el 2008 que el 2007 (16,6% contra un 18,2%). El 2008, el 16,6% de la població catalana disposava d'una renda inferior als 8.748 euros nets anuals, és a dir, uns 729 euros mensuals, quantia que marca el límit de la pobresa a Catalunya, on els ingressos mitjans anuals per llar se situen en 28.450 euros, un 5,2% més que l'any anterior. També sembla que millora la situació de pobresa d'algunes llars amb les dades que l'Idescat recull sota els cridaners títols No poden fer-se càrrec de despeses imprevistes o No poden fer vacances una setmana seguida a l'any. En aquests dos casos, els percentatges van baixant any rere any i un 24% i un 28%, respectivament, són els que responen afirmativament als dos enunciats. Això significa un descens d'entre vuit i nou punts dels que s'incloïen ara fa cinc anys en aquests grups. Els col·lectius més vulnerables no han variat d'una enquesta a una altra: les llars monoparentals amb fills dependents (48%).
Les transferències socials també comencen a jugar un paper en la reducció de la pobresa i, si es comparen taxes de risc abans i després dels ajuts, els percentatges es redueixen del 33,7% al 20,4% després de comptar pensions de vellesa i supervivència i al 16,6% comptant totes les transferències.
La generalització creixent de les dificultats econòmiques contrasta amb el fet que el percentatge de catalans que viuen per sota del llindar de la pobresa va ser menor el 2008 que el 2007 (16,6% contra un 18,2%). El 2008, el 16,6% de la població catalana disposava d'una renda inferior als 8.748 euros nets anuals, és a dir, uns 729 euros mensuals, quantia que marca el límit de la pobresa a Catalunya, on els ingressos mitjans anuals per llar se situen en 28.450 euros, un 5,2% més que l'any anterior. També sembla que millora la situació de pobresa d'algunes llars amb les dades que l'Idescat recull sota els cridaners títols No poden fer-se càrrec de despeses imprevistes o No poden fer vacances una setmana seguida a l'any. En aquests dos casos, els percentatges van baixant any rere any i un 24% i un 28%, respectivament, són els que responen afirmativament als dos enunciats. Això significa un descens d'entre vuit i nou punts dels que s'incloïen ara fa cinc anys en aquests grups. Els col·lectius més vulnerables no han variat d'una enquesta a una altra: les llars monoparentals amb fills dependents (48%).
Les transferències socials també comencen a jugar un paper en la reducció de la pobresa i, si es comparen taxes de risc abans i després dels ajuts, els percentatges es redueixen del 33,7% al 20,4% després de comptar pensions de vellesa i supervivència i al 16,6% comptant totes les transferències.
