Èxode terrassenc a la lliga de Bèlgica

Ballbè, Oliva, Petchamé i Comerma defensaran la samarreta del Leuven. Foto: La Torre

La lliga de Divisió d'Honor femenina d'hoquei herba perdrà qualitat la propera temporada. Tothom ho diu. I és que nombroses jugadores, entre les quals gairebé totes les internacionals, han deixat els seus clubs per marxar a l'estranger.

Bèlgica és una de les destinacions amb més èxit entre les jugadores terrassenques. I el Leuven és l'equip belga femení que tindrà més representació local aquesta temporada: Glòria Comerma, Georgina Oliva, Carlota Petchamé i Mònica Ballbè. Per a les quatre jugadores serà la primera experiència fora de la lliga espanyola.

Un pis, una bicicleta per a cadascuna, un parell de cotxes, sous, estudis i feina és el que ofereix el Leuven. Una oferta que, segons coincideixen totes, no es pot rebutjar en els temps que corren. Aquest divendres les quatre han viatjat des de Barcelona a Bèlgica i ja són a la seva nova llar.

Comerma: "Vull quelcom diferent"
La internacional Glòria Comerma (25 anys), símbol del Club Egara, creu que és "un bon any per provar una experiència així. Fa molts anys que jugo aquí i tinc ganes d'alguna cosa diferent. El projecte del Leuven i les condicions que m'han ofert m'han interessat". El Leuven és un equip que ha ascendit aquesta temporada a la màxima categoria de l'hoquei femení belga. Està en ple procés de professionalització i es volen reforçar per aconseguir objectius ambiciosos i fer créixer l'equip. "Volen apostar fort, com ho van fer fa uns anys amb els nois".

"Per sobre de tot volen que siguem professionals, i estem compromeses amb un contracte. Es pot ser professional i divertir-nos alhora. Un dels motius de la meva marxa és passar una bona època i divertir-me amb les meves amigues i amb gent nova", explica Glòria Comerma. Després de la preparació del Preolímpic i la no classificació per als Jocs, aquest "no serà un any de relax perquè vas igualment a competir, però aprofitarem per desconnectar una mica de la passada temporada". "Marxar amb dos jugadores de la selecció crec que ens afavoreix, perquè puja el nivell de l'equip i dels entrenaments. A més tenim molt bona relació", afegeix Comerma.

La lliga belga no destaca, al contrari que altres properes com la neerlandesa o l'alemanya, per la seva qualitat, però cada vegada té més prestigi. "La comparo amb el que serà la lliga espanyola la temporada que ve. La selecció belga ha fet un salt de qualitat molt important i suposo que la lliga també, perquè les seves jugadores juguen als equips d'allà. Tenen diners, tenen patrocinadors, tenen tots els recursos que ara aquí falten".

Per a Comerma, Bèlgica ofereix ara per ara més oportunitats que el nostre país, més enllà de la vessant esportiva. "En l'hoquei, a Bèlgica, no sé què passarà, però el que sí sé és com pot estar el tema laboral aquí, perquè tot està com està. I allà em donen oportunitats que aquí no em donen ni em donaran. Si la feina allà està millor, qui sap si m'hi hauré de quedar més anys. De moment tinc un any firmat".

Glòria Comerma vol aprofitar l'experiència al Leuven per "continuar millorant. En alguns moments tinc la por que el nivell allà no sigui prou competitiu i fem una baixada. Espero que això no passi, jo intentaré sumar des dels entrenaments i els partits. Servirà per conèixer gent nova, viure una nova experìència i passar-ho bé".

La fins ara jugadora ratllada és optimista respecte el futur de l'Egara i de les joves de l'equip. "Ara els toca agafar un rols que estic convençuda que sabran assimilar, perquè són molt madures per l'edat que tenen. Els toca tirar de l'equip".

Comerma deixa entreveure que la seva desvinculació del Club Egara pot durar diverses temporades. "Espero que el dia que torni, si em deixen tornar, aquestes nenes estiguin en un molt bon moment de la seva carrera per fer els meus últims anys amb elles".

Oliva: "Necessito un alicient"
Amb 22 anys però una àmplia experiència com a jugadora de la Divisió d'Honor, amb l'Atlètic Terrassa, i amb la selecció, Georgina Oliva ha viscut aquest estiula seva primera aventura a l'estranger. Fins fa pocs dies va estar jugant a la lliga australiana, al Mentone de Molbourne, i ara tocarà Bèlgica.

La jove jugadora groc-i-negra posa per davant els seus estudis d'enginyeria aeronàutica. "Tenia pensat marxar d'erasmus més endavant, però tot és de cara per marxar ara a Bèlgica". Oliva continuarà estudiant a la universitat de Lovaina i podrà combinar la carrera amb l'hoquei. "Sé que no és fàcil estudiar aeronàutica i jugar a l'elit alhora, i he de portar les assignatures al dia perquè si les deixo per als propers anys m'enganxarà el Pla de Bolonya", explica. A Bèlgica, el Leuven li pagarà la matrícula i li ofereix els cursos d'anglès i de francès. "Ja tenia pensat marxar des de fa mesos. La primera opció era Alemanya, sobretot per les universitats que hi ha", diu Oliva.

Georgina Oliva confessa que "en els últims mesos ja no tenia prou motivació, necessito algun alicient per jugar al màxim nivell". "Al Leuven hi ha l'objectiu de fer el play-off i si pot ser guanyar la lliga. Jo tinc ganes de lluitar per guanyar".

"A l'Atlètic em sento bé i és el meu club. A l'equip hi ha hagut un bon cos tècnic i bones companyes. Hem jugat bé però els resultats no han acompanyat, tot i que ens vam poder classificar entre els sis primers equips", explica.

"Hi ha noies més joves que jo i amb molta projecció. Però m'he adonat que depenen massa de mi. Potser ara podran explotar i agafar un paper més protagonista", diu de l'equip groc-i-negre i del seu futur més immediat.

Petchamé: "El millor any per marxar"
La companya d'Oliva a l'Atlètic i a la selecció, Carlota Petchamé, és l'altra internacional terrassenca que jugarà al Leuven. "Vam acabar el Preolímpic i em van trucar per fer-me la proposta i explicar-me què m'oferien. És el millor any per marxar. Amb la selecció no hi ha res important i és una oportunitat que s'ha d'aprofitar".

Del Leuven sap que "és un equip molt jove. Han pujat aquest any i volen donar un bon resultat, i que les seves jugadores agafin nivell i experiència. Fitxen set jugadores perquè l'equip doni un bon resultat, haurem de donar el màxim per complir el seu objectiu".

Carlota Petchamé, de 22 anys, creu que "és l'any per marxar, i totes ho estem fent aquest any. Crec que el nivell de la lliga reduirà. El problema que hi pot haver és que hi hagi molta diferència entre alguns equips". De l'Atlètic, opina que "les noies més petites han de començar a agafar responsabilitats, a jugar a un ritme superior. Nosaltres marxem, sí, però un equip no es basa en dues jugadores. Comença un nou cicle per fer créixer les nois que han de defensar l'equip en els propers anys".

"Les coses han de canviar perquè hi ha molta diferència entre l'hoquei d'Espanya i dels altres països europeus. Alguns, com ara Bèlgica, s'han posat les piles, però nosaltres no avancem", diu Petchamé, que afegeix: "Sortir fora, veure com juguen, conèixer equips superiors pot ajudar", però que la clau per progressar és "treballar molt més, el doble del que ho fem ara. Tothom: federació, clubs, equips...".

Explica la jugadora que es plantejava marxar "algun any, però no m'esperava que fos aquest fins que em van dir que em volien a Bèlgica. A Holanda no hi volia anar, mai m'ha cridat l'atenció per jugar allà. Hi ha tanta gent que et preguntes on aniràs a parar".

La selecció de Bèlgica, proper destí d'aquestes jugadores, va ser el botxí de la selecció espanyola al Preolímpic. Carlos Petchamé n'opina: "No anàvem tan mal preparades. La setmana d'abans del Preolímpic vam jugar contra Bèlgica, i vam veure que era possible que ens guanyessin. Ens vam obsessionar amb Bèlgica, anàvem directes al partit contra elles i no partit a partit, i això va ser el que ens va condemnar. Sobre el paper érem la selecció que havia de guanyar, però després les veus al terreny de joc i t'adones que han estat treballant per estar allà".

Ballbè: "Es preocupen per tu"
La jugadora de l'Egara Mònica Ballbè completa la llista de jugadores terrassenques del Leuven. És l'única de les quatre que no està a la selecció. Ha acabat els seus estudis d'arquitectura i Bèlgica és una sortida professional.

"En un primer moment la Glòria em va comentar que potser marxava fora a jugar. Jo al febrer vaig entregar el projecte de fi de carrera i he estat buscant feina, però aquí està bastant difícil trobar-ne. Llavors vam comentar la possibilitat d'anar-hi i em van dir que em buscarien feina, ens donarien un pis... M'interessava sobretot per la feina, i les condicions eren òptimes", explica, satisfeta de tot el que ofereix el club belga.

"Transmeten la seguretat que es preocupen per tu. Miren molt que estiguis a gust".
Ballbè és, amb 25 anys, la més gran de les quatre. "Si no marxo ara no marxaré. Sóc molt d'estar per aquí. I aquesta oportunitat és molt bona", explica.

Ballbè prioritza la feina per davant de l'esport, i és per això que ha fitxat pel Leuven. "Tenia plantejat marxar, però per motius de feina i no d'hoquei. Si hagués de deixar l'hoquei per la feina ho faria, perquè ara m'interessa més poder treballar, sigui on sigui". Com la resta de jugadores terrassenques, l'acord amb el club és per un any. "Si tot va bé, potser ho allargaria, no ho descarto".

"Pel que m'han dit el nivell de la lliga és com el d'aquí o un pèl més baix. El Leuven és un equip que acaba de pujar, normalet, i tenen intenció de reforçar-lo. L'objectiu és classificar-se pel play-off i si pot ser guanyar alguna cosa. Personalment m'agrada guanyar, i si hi ha aquesta intenció, també m'agrada", expressa.