15
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
14
de març
del
2019
a les
10:05h
Isaac Albert serà de nou el candidat a l'alcaldia per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-MES) i està convençut que aquest 2019 serà l'any del canvi a Terrassa. Ell i la seva formació asseguren que estan més preparats que mai per governar la ciutat.
- Què suposa repetir com alcaldable de Terrassa?
- Els que ens agrada fer política de veritat gaudim molt de la política local i de proximitat, de parlar amb les entitats i prendre decisions que després veus reflectides a la ciutat. Per mi la política és la lluita d'interessos en el millor sentit de la paraula i la gestió dels conflictes que provoca aquesta lluita.
- Quin pes polític té ERC-MES a Terrassa?
- Creiem que ERC és un actor polític important de la ciutat, més enllà de la representació que hem pogut tenir en diferents èpoques en el consistori. Els motors de la ciutat sempre ens han tingut en compte. Fins i tot ho vam ser quan vam quedar fora de l'Ajuntament. L'any 2015 ja vam arribar amb un projecte de canvi i creiem que el 2019 hi arribem amb més fermesa. Ha anat madurant. Quan vam entrar per primer cop a l'ajuntament l'any 1996 ningú s'imaginava que ERC pogués governar la ciutat a diferència del què passa avui en dia.
- Vostès parlen que Terrassa viu un col·lapse polític i econòmic, a què es refereixen?
- No és una definició improvisada. És cert que és una paraula que pot sonar molt dura però la fem servir per intentar explicar que el model de ciutat ha arribat a un límit i que ha de canviar perquè hi ha realitats objectives que ens ho demostren.
- Quines són aquestes realitats?
- Té a veure amb el model de ciutat. Actualment estem en creixements econòmics evidents, el pressupost que s'ha aprovat recentment és semblant, en volum, al del 2008. Això vol dir que estem en un moment de màxims pressupostaris però en canvi les despeses no disminueixen sinó que segueixen augmentant. De manera que el sistema ha entrat en un cert col·lapse. Han augmentat els ingressos però també han augmentat les desigualtats de forma molt evident.
I diem que hi ha col·lapse polític perquè no podrem donar resposta a les necessitats i al model de ciutat que tenim mentre seguim fent les coses com sempre. Fa falta un canvi de política.
- Quin hauria de ser el model segons vostès?
- Les decisions que s'han de prendre no canvien la ciutat d'un any per un altre sinó que s'ha de pensar a mitjà termini per veure canvis reals en els pròxims deu o quinze anys.
- Quines són les prioritats per ERC-MES?
- Nosaltres ho centrem en l'educació, la cultura, i l'urbanisme. Entenem l'educació no només com l'escola, sinó també l'educació 360, la formació professional, els esplais, les universitats, o l'educació en el lleure. En relació a la cultura creiem que ha de ser visible en l'espai públic, que estigui a peu de carrer.
Pel que fa a l'urbanisme l'entenem en la visió més àmplia. Terrassa té un planejament urbanístic que ens porta a una ciutat de 250.000 habitants i això té poc sentit actualment. Aquesta ciutat va fer una aposta molt gran per créixer i per situar-se com la tercera ciutat del país i això va fer que es construís molt i que el preu de l'habitatge fos una mica més econòmic que en altres zones. Del 1990 al 2007 va créixer en 50.000 persones i aquest creixement s'ha de saber gestionar.
L'any 2015 ja va ser un punt de debat i el 2019 això tornarà a ser una de les decisions polítiques més importants que s'han de prendre. Terrassa encara té capacitat de créixer però aquest creixement difícilment es podrà assumir.
- L'any 2019 farà 40 anys que el PSC governa a la ciutat i hi ha un cert anhel de canvi per part de l'oposició, quina valoració fan de l'acció del govern?
- El canvi no es promet, es fa i es materialitza. Hem tingut dues oportunitats per materialitzar el canvi i tenim la sensació que els únics que hem estat disposats a fer el canvi possible hem estat nosaltres. En aquest Ajuntament avui en dia ja hi ha una majoria alternativa i un projecte alternatiu de ciutat que faria efectiu el canvi.
Quaranta anys són molts anys. Els socialistes diuen que si són aquí, és perquè la gent els ha votat i amb això no hi ha res a dir però també és cert que en els últims anys han anat perdent força. El projecte socialista es va deteriorant i amb ell la ciutat. Ara tenim la responsabilitat pel bé de la ciutat que el PSC deixi de governar.
- Vostès van intentar governar de la mà de TeC el 2015 i també el 2017. Si les majories es repeteixen, ho tornaran a provar el 2019?
- No vull parlar de pactes perquè no ens estem repartint res. Nosaltres ens presentarem a les eleccions i intentarem guanyar-les. El que tenim molt clar és que el PSC no ha de formar part del projecte de futur i li demanem la mateixa responsabilitat que hem tingut nosaltres des de l'oposició. Nosaltres no formarem part d'un projecte polític amb els socialistes.
- Actualment Ciutadans té tres regidors al ple municipal, els preocupa que aquesta força tingui més representació a la ciutat?
- A nosaltres ens preocupa molt Ciutadans. Les accions que està fent el partit socialista a escala de país ens porta a pensar que el PSC pot acabar sent la porta d'entrada del neofeixisme (Cs) al govern de la ciutat. Nosaltres evitarem que això passi.
- Com ho evitaran?
- L'aritmètica és molt clara. Difícilment dos partits faran majoria per governar a Terrassa. I això ja ha anat passant. En els últims pressupostos no hi havia cap partit que per si sol pogués aprovar-los o tombar-los. Que pugi Cs es culpa del PSC i per això ens allunyem del socialisme.
- Però van donar suport al govern socialista per tirar endavant les ordenances. Per què ho van fer?
- Com ja vaig dir al ple municipal, el nostre vot era un gest excessiu i no pertocava però no hi ha res que digui que la ciutat serà millor sense ordenances i, en canvi, amb ordenances doncs es poden fer coses. Vam decidir que facilitar que s'aprovessin tenia sentit.
- Quines coses han quedat pendents aquest mandat?
- La ciutat viu prorrogada. Tots els temes importants els tenim aturats o prorrogats. Amb l'únic que ens n'hem sortit ha estat amb la gestió directa de l'aigua.
- Què està aturat?
- El servei de neteja que ve d'anys de desinversió i d'una gestió política nefasta; el contracte d'autobusos està prorrogat; tenim un problema amb el servei de menjadors escolars i amb el servei de neteja que fins fa poc estava en pròrroga; el tema d'enllumenat tampoc s'ha resolt. És veritat que vivim en moments complicats però cal fer una reflexió política.
- Per on passa la solució?
- Doncs si no te'n surts amb la gestió externalitzada, potser s'ha de fer gestió directa. Per exemple en el tema del transport públic té complexitat pel que fa a la gestió però no té dificultats econòmiques.
- Quins reptes té Terrassa quan es faci efectiva la gestió pública de l'aigua al desembre?
- La gestió pública és més justa perquè els serveis que s'externalitzen som conscients que una part del benefici es produeix per les condicions laborals dels treballadors i això no ho podem permetre. Ara bé, quan s'externalitza un servei cal fer-ne seguiment i aquí a Terrassa es fa molt poc. I si la gestió és directe, cal garantir que el servei es presti correctament. Amb l'aigua el repte que tenim és que el servei sigui millor.
- Com podria ser millor aquest servei?
- Ens hem centrat molt amb la gestió en alta de l'aigua, aquella que arriba a les cases dels ciutadans però no amb la gestió del cicle integral de l'aigua, és a dir, tot el que passa amb l'aigua en baixa, des que se'n va de l'aigüera fins que torna a sortir per l'aixeta. Actualment la gestió de l'aigua que es recupera i es reutilitza a través de la depuradora està en mans de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
- Un dels serveis de gestió pública que en un ple extraordinari va quedar palès que no funciona és Eco-equip. Què passa amb la recollida de residus?
- La desinversió evident dels últims anys i una mala gestió han estat els causants. No pots deixar de fer polítiques actives de reciclatge, estem aturats en el percentatge de recollida selectiva. Hem entrat en un cicle viciós i no només depèn d'invertir-hi més diners. Els quaranta anys de socialisme i la inèrcia que això genera els ha portat a un cert punt de deixadesa i és molt evident en el manteniment urbà o la gestió dels residus.
- Fa unes setmanes van presentar una campanya política amb l'eslògan #decara. Quin és l'objectiu d'una campanya a sis mesos de les eleccions municipals?
- Nosaltres volem parlar de ciutat, no tant ni de candidat ni de partit. El #decara ens defineix com som. La gent ens veu honestos, clars, transparents i que anem de cara. I ho practiquem quan parlem dels temes de la ciutat. Abans d'entrar en la campanya electoral era oportú exposar temes de la ciutat que hem estat treballant aquests quatre anys. És un inici de preprecampanya.
- En relació a la convivència de l'espai públic quin posicionament tenen?
- La llibertat d'expressió no té límits en l'espai de convivència més enllà de la llibertat de l'altra persona. Posar un límit és censurar. A mi no em molesta veure una bandera espanyola pintada en una paret, em sembla un exercici de llibertat d'expressió, les parets històricament han parlat sempre. És evident que un ús excessiu de l'espai públic pot generar conflicte; però genera conflicte perquè hi convivim i en tot cas el què hem de fer és gestionar el conflicte però mai posar frens ni línies. Ara bé, el debat dels llaços grocs és absolutament interessat perquè el debat són els presos polítics. Si no els agrada els llaços grocs que treguin els presos de la presó.
- Veurem moltes cares noves a la llista d'ERC-MES?
- Sí. Volem guanyar a la ciutat i volem governar-la. Per això ens hem d'assemblar a la ciutat i això té molt a veure amb la gent del partit però també amb la llista electoral. L'any 2015 ens vam presentar amb una llista que funcionava molt bé pel que fa al govern. Això ho hem de mantenir però les llistes a banda d'aportar vots, han de governar.
- Què suposa repetir com alcaldable de Terrassa?
- Els que ens agrada fer política de veritat gaudim molt de la política local i de proximitat, de parlar amb les entitats i prendre decisions que després veus reflectides a la ciutat. Per mi la política és la lluita d'interessos en el millor sentit de la paraula i la gestió dels conflictes que provoca aquesta lluita.
- Quin pes polític té ERC-MES a Terrassa?
- Creiem que ERC és un actor polític important de la ciutat, més enllà de la representació que hem pogut tenir en diferents èpoques en el consistori. Els motors de la ciutat sempre ens han tingut en compte. Fins i tot ho vam ser quan vam quedar fora de l'Ajuntament. L'any 2015 ja vam arribar amb un projecte de canvi i creiem que el 2019 hi arribem amb més fermesa. Ha anat madurant. Quan vam entrar per primer cop a l'ajuntament l'any 1996 ningú s'imaginava que ERC pogués governar la ciutat a diferència del què passa avui en dia.
- Vostès parlen que Terrassa viu un col·lapse polític i econòmic, a què es refereixen?
- No és una definició improvisada. És cert que és una paraula que pot sonar molt dura però la fem servir per intentar explicar que el model de ciutat ha arribat a un límit i que ha de canviar perquè hi ha realitats objectives que ens ho demostren.
- Quines són aquestes realitats?
- Té a veure amb el model de ciutat. Actualment estem en creixements econòmics evidents, el pressupost que s'ha aprovat recentment és semblant, en volum, al del 2008. Això vol dir que estem en un moment de màxims pressupostaris però en canvi les despeses no disminueixen sinó que segueixen augmentant. De manera que el sistema ha entrat en un cert col·lapse. Han augmentat els ingressos però també han augmentat les desigualtats de forma molt evident.
Nosaltres no formarem part d'un projecte polític amb els socialistes
I diem que hi ha col·lapse polític perquè no podrem donar resposta a les necessitats i al model de ciutat que tenim mentre seguim fent les coses com sempre. Fa falta un canvi de política.
- Quin hauria de ser el model segons vostès?
- Les decisions que s'han de prendre no canvien la ciutat d'un any per un altre sinó que s'ha de pensar a mitjà termini per veure canvis reals en els pròxims deu o quinze anys.
- Quines són les prioritats per ERC-MES?
- Nosaltres ho centrem en l'educació, la cultura, i l'urbanisme. Entenem l'educació no només com l'escola, sinó també l'educació 360, la formació professional, els esplais, les universitats, o l'educació en el lleure. En relació a la cultura creiem que ha de ser visible en l'espai públic, que estigui a peu de carrer.
Pel que fa a l'urbanisme l'entenem en la visió més àmplia. Terrassa té un planejament urbanístic que ens porta a una ciutat de 250.000 habitants i això té poc sentit actualment. Aquesta ciutat va fer una aposta molt gran per créixer i per situar-se com la tercera ciutat del país i això va fer que es construís molt i que el preu de l'habitatge fos una mica més econòmic que en altres zones. Del 1990 al 2007 va créixer en 50.000 persones i aquest creixement s'ha de saber gestionar.
El PSC pot acabar sent la porta d'entrada del neofeixisme (Cs) al govern de la ciutat
L'any 2015 ja va ser un punt de debat i el 2019 això tornarà a ser una de les decisions polítiques més importants que s'han de prendre. Terrassa encara té capacitat de créixer però aquest creixement difícilment es podrà assumir.
- L'any 2019 farà 40 anys que el PSC governa a la ciutat i hi ha un cert anhel de canvi per part de l'oposició, quina valoració fan de l'acció del govern?
- El canvi no es promet, es fa i es materialitza. Hem tingut dues oportunitats per materialitzar el canvi i tenim la sensació que els únics que hem estat disposats a fer el canvi possible hem estat nosaltres. En aquest Ajuntament avui en dia ja hi ha una majoria alternativa i un projecte alternatiu de ciutat que faria efectiu el canvi.
Isaac Albert duran l'entrevista com a candidat a l'alcaldia a Terrassa per ERC-MES Foto: Cedida
Quaranta anys són molts anys. Els socialistes diuen que si són aquí, és perquè la gent els ha votat i amb això no hi ha res a dir però també és cert que en els últims anys han anat perdent força. El projecte socialista es va deteriorant i amb ell la ciutat. Ara tenim la responsabilitat pel bé de la ciutat que el PSC deixi de governar.
- Vostès van intentar governar de la mà de TeC el 2015 i també el 2017. Si les majories es repeteixen, ho tornaran a provar el 2019?
- No vull parlar de pactes perquè no ens estem repartint res. Nosaltres ens presentarem a les eleccions i intentarem guanyar-les. El que tenim molt clar és que el PSC no ha de formar part del projecte de futur i li demanem la mateixa responsabilitat que hem tingut nosaltres des de l'oposició. Nosaltres no formarem part d'un projecte polític amb els socialistes.
- Actualment Ciutadans té tres regidors al ple municipal, els preocupa que aquesta força tingui més representació a la ciutat?
- A nosaltres ens preocupa molt Ciutadans. Les accions que està fent el partit socialista a escala de país ens porta a pensar que el PSC pot acabar sent la porta d'entrada del neofeixisme (Cs) al govern de la ciutat. Nosaltres evitarem que això passi.
- Com ho evitaran?
- L'aritmètica és molt clara. Difícilment dos partits faran majoria per governar a Terrassa. I això ja ha anat passant. En els últims pressupostos no hi havia cap partit que per si sol pogués aprovar-los o tombar-los. Que pugi Cs es culpa del PSC i per això ens allunyem del socialisme.
- Però van donar suport al govern socialista per tirar endavant les ordenances. Per què ho van fer?
- Com ja vaig dir al ple municipal, el nostre vot era un gest excessiu i no pertocava però no hi ha res que digui que la ciutat serà millor sense ordenances i, en canvi, amb ordenances doncs es poden fer coses. Vam decidir que facilitar que s'aprovessin tenia sentit.
Si no els agrada els llaços grocs que treguin els presos de la presó
- Quines coses han quedat pendents aquest mandat?
- La ciutat viu prorrogada. Tots els temes importants els tenim aturats o prorrogats. Amb l'únic que ens n'hem sortit ha estat amb la gestió directa de l'aigua.
- Què està aturat?
- El servei de neteja que ve d'anys de desinversió i d'una gestió política nefasta; el contracte d'autobusos està prorrogat; tenim un problema amb el servei de menjadors escolars i amb el servei de neteja que fins fa poc estava en pròrroga; el tema d'enllumenat tampoc s'ha resolt. És veritat que vivim en moments complicats però cal fer una reflexió política.
- Per on passa la solució?
- Doncs si no te'n surts amb la gestió externalitzada, potser s'ha de fer gestió directa. Per exemple en el tema del transport públic té complexitat pel que fa a la gestió però no té dificultats econòmiques.
- Quins reptes té Terrassa quan es faci efectiva la gestió pública de l'aigua al desembre?
- La gestió pública és més justa perquè els serveis que s'externalitzen som conscients que una part del benefici es produeix per les condicions laborals dels treballadors i això no ho podem permetre. Ara bé, quan s'externalitza un servei cal fer-ne seguiment i aquí a Terrassa es fa molt poc. I si la gestió és directe, cal garantir que el servei es presti correctament. Amb l'aigua el repte que tenim és que el servei sigui millor.
- Com podria ser millor aquest servei?
- Ens hem centrat molt amb la gestió en alta de l'aigua, aquella que arriba a les cases dels ciutadans però no amb la gestió del cicle integral de l'aigua, és a dir, tot el que passa amb l'aigua en baixa, des que se'n va de l'aigüera fins que torna a sortir per l'aixeta. Actualment la gestió de l'aigua que es recupera i es reutilitza a través de la depuradora està en mans de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
- Un dels serveis de gestió pública que en un ple extraordinari va quedar palès que no funciona és Eco-equip. Què passa amb la recollida de residus?
- La desinversió evident dels últims anys i una mala gestió han estat els causants. No pots deixar de fer polítiques actives de reciclatge, estem aturats en el percentatge de recollida selectiva. Hem entrat en un cicle viciós i no només depèn d'invertir-hi més diners. Els quaranta anys de socialisme i la inèrcia que això genera els ha portat a un cert punt de deixadesa i és molt evident en el manteniment urbà o la gestió dels residus.
Isaac Albert en la presentació de la campanya #decara per les municipals del 2019 Foto: ERC-MES
- Fa unes setmanes van presentar una campanya política amb l'eslògan #decara. Quin és l'objectiu d'una campanya a sis mesos de les eleccions municipals?
- Nosaltres volem parlar de ciutat, no tant ni de candidat ni de partit. El #decara ens defineix com som. La gent ens veu honestos, clars, transparents i que anem de cara. I ho practiquem quan parlem dels temes de la ciutat. Abans d'entrar en la campanya electoral era oportú exposar temes de la ciutat que hem estat treballant aquests quatre anys. És un inici de preprecampanya.
- En relació a la convivència de l'espai públic quin posicionament tenen?
- La llibertat d'expressió no té límits en l'espai de convivència més enllà de la llibertat de l'altra persona. Posar un límit és censurar. A mi no em molesta veure una bandera espanyola pintada en una paret, em sembla un exercici de llibertat d'expressió, les parets històricament han parlat sempre. És evident que un ús excessiu de l'espai públic pot generar conflicte; però genera conflicte perquè hi convivim i en tot cas el què hem de fer és gestionar el conflicte però mai posar frens ni línies. Ara bé, el debat dels llaços grocs és absolutament interessat perquè el debat són els presos polítics. Si no els agrada els llaços grocs que treguin els presos de la presó.
- Veurem moltes cares noves a la llista d'ERC-MES?
- Sí. Volem guanyar a la ciutat i volem governar-la. Per això ens hem d'assemblar a la ciutat i això té molt a veure amb la gent del partit però també amb la llista electoral. L'any 2015 ens vam presentar amb una llista que funcionava molt bé pel que fa al govern. Això ho hem de mantenir però les llistes a banda d'aportar vots, han de governar.