Massallè: «Estem a punt d'escriure noves pàgines d'una Catalunya Sobirana»

Màrius Massallé llegeix el pregó de la Marxa de Torxes Foto: Joan Manel Oller

Màrius Massallé, nou president de la Fundació Torre del Palau, ha estat el pregoner de la Marxa de Torxes de Terrassa. En el seu discurs ha recordat la història del 4 de setembre de 1713, ha elogiat la figura de l'independentista i president del Centre Excursionista Àngel Casanovas, i s'ha mostrat convençut que Catalunya assolirà la independència.


"Ja en coneixeu la història.

Els dies 3, 4 i 5 de setembre de setembre1713, fa justament 300 anys, les tropes borbòniques de Felip V, comandes pel general Feliciano de Bracamonte, entraven a sang i foc a la vila de Terrassa. Imagineu un exèrcit format per un miler d'homes a cavall i entre 3 i 4 mil soldats a peu assaltar una vila de poc més de 300 cases i al voltant d'un miler d'habitants.

Durant tres dies els felipistes van robar, saquejar, cremar cases, torturar i assassinar. El resultat, més d'un terç de les cases parcialment o totalment calcinades i una trentena de vilatans assassinats.

Un any després, l'11 de setembre de 1714, el setge sobre Barcelona acabava amb la resistència dels catalans. Queia Barcelona i Catalunya perdia no només una guerra, perdíem les nostres institucions de govern, el nostre sistema de lleis, el nostre model democràtic de societat. Deixàvem de ser un poble lliure i sobirà i esdeveníem súbdits de la corona espanyola.

I encara més, des d'aleshores i al llarg d'aquests 300 anys, hem vist com la nostra llengua i cultura, els nostres usos i costums, han estat sovint prohibits i perseguits, ens hem sentit menystinguts i insultats. Hem patit i patim encara un espoli fiscal asfixiant per a la nostra economia i un intent de genocidi cultural i social que només hem pogut superar per la tossuderia i la capacitat de lluita i de resistència de tants patriotes que ens han precedit i que avui també  volem justament honorar. Han estat molts els catalans i els terrassencs que han lluitat i resistit i alguns han perdut fins i tot la vida en defensa del país.

Permeteu-me que avui tingui un record de gratitud pel nostre estimat Àngel Casanovas, en el segon aniversari del seu traspàs. Encara el veig fent onejar l’estelada a les escales d’aquesta Torre del Palau. Gràcies, Àngel, prenem el relleu de la teva lluita.

Ara, 300 després, estem a punt per passar aquesta pàgina amarga de la nostra història i començar a escriure noves pàgines d'una Catalunya sobirana, lliure i plenament catalana. Una Catalunya que la volem socialment justa, nacionalment lliure i culturalment rica. Volem ser protagonistes del nostre destí i decidir lliurement com volem viure i quin camí volem seguir.

Estem davant d'un canvi de paradigma que fa molts anys que propugnem però que s'ha accelerat en els darrers temps. Un moviment que està prenent molta força. La força d'aquest moviment prové de la gent, de la majoria d'una societat que sap que ara s'hi juga el futur i que està disposada a lluitar per poder ser el que vol ser. Encara hi ha qui posa en dubte la viabilitat d'aquest moviment sobiranista actual, qui diu que això és un foc d'encenalls que s'apagarà quan Espanya ens faci quatre concessions econòmiques. S'equivoquen. Aquest no  és un procés que prové del partidisme d'alguns partits, ni l'estratègia d'un govern  per continuar al poder.

La força prové del milió i mig de catalans que vam manifestar-nos fa un any a Barcelona. És la força de tot un poble. I no hi ha força capaç d'aturar la voluntat de tot un poble. Ja no ens deixem acoquinar per qui ens vol espantar ni ens deixem ensarronar amb falses promeses com en el passat. Hem canviat, hem madurat i ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

L'exemple dels qui van caure fa 300 anys defensant la vila de Terrassa, dels qui van defensar Barcelona i la nació el 1714, els qui han lluitat i han patit aquests darrers 300 anys, ens esperona ara. De ben segur que tots aquells patriotes d'aleshores avui també s'apuntarien com nosaltres a la Via Catalana per fer un pas endavant i mostrar al món la nostra ferma voluntat de ser un poble lliure, i per deixar clar a la nació  espanyola que no ens deixarem enganyar ni espantar més. Si ho volen, tindrem amb ells les millors relacions de veïnatge; però en tot cas no pararem fins a esdevenir lliures i sobirans, fins a decidir nosaltres sols.

Ens retroben doncs l'11S a la Via Catalana. I continuarem fins aconseguir plenament els nostres objectius nacionals.

Visca Catalunya lliure!"