David Alegre és un dels jugadors terrassencs d’hoquei més destacats dels darrers anys. És del Club Egara des de sempre però des de la temporada passada juga a la lliga holandesa amb l’Oranje Zwart. Fa uns dies la Federació Internacional d’Hoquei el va incloure en l’All Star Team 2010, és a dir, entre els millors jugadors del món.
Què se sent quan et diuen que estàs inclòs en l’All Star Team, entre els millors?
Alegria, és un reconeixement a la feina ben feta. Però s’ha de seguir treballant. Les coses arriben per la constància. Me n’alegro però la meva forma de treballar no canvia. És un premi al treball de molts anys, gràcies als meus companys i entrenadors. Sense ells, no hauria estat possible.
En què es diferencia la lliga holandesa de l’espanyola?
Sobretot en la competitivitat. A la lliga holandesa tots els equips poden guanyar o perdre amb el que va primer o tercer. Cada any els quatre primers, tret del Blomendal, van canviant. T’has d’esforçar al màxim. És el que dóna alegria a la lliga. A la lliga espanyola hi ha quatre equips molt forts que cada any estan al play-off i s’ho juguen tot en aquesta fase.
Vosaltres, l’Oranje, ara sou segons.
Sí, empatats a punts amb l’Amsterdam. De moment estem fent bé les coses. Les notes són a final de curs i esperem arribar bé i aconseguir el títol, que en els últims cinc anys l’ha guanyat el Bloemendal.
Creus que la lliga holandesa és la millor lliga del món?
Les úniques que he provat són l’holandesa i l’espanyola. No sé l’alemanya... Crec que és una de les més potents del món.
Un jugador ha de marxar a l’estranger per triomfar?
No crec que triomfar vagi lligat amb marxar fora. L’hoquei és molt més mediàtic fora de Catalunya, això sí. En altres països hi ha més diaris, es parla més d’hoquei, hi ha més llicències, et donen més protagonisme... Però es pot triomfar igualment aquí.
I qui té la culpa que l’hoquei no sigui mediàtic a Catalunya i a Espanya?
No crec que ningú en tingui la culpa. Qui fa mediàtic un esport són els mitjans de comunicació i per diverses raons no li donen el plus que l’hoquei necessita per triomfar. Tot va lligat amb els diferents estils de vida. De mica en mica se li va donant més ressò, a Catalunya i a Espanya, però estem a anys-llum d’Holanda.
A Holanda t’has enfrontat al teu germà, el Ramon, que juga al Kampong. Què se sent quan t’enfrontes al teu germà a 1.500 quilòmetres de casa ?
La temporada passada m’hi vaig enfrontar per primera vegada. Sempre havíem estat al mateix equip, mai havíem jugat en contra. Va ser una sensació estranya. Hauria preferit que ell hagués estat al meu equip, o jo al seu.
Tu sempre has estat de l’Egara. T’agradaria tornar-hi?
No sé què passarà en el futur, però evidentment és el club de la meva vida. No tanco les portes a res. L’esport està canviant molt i no saps mai on pots acabar el dia de demà.
Què se sent quan et diuen que estàs inclòs en l’All Star Team, entre els millors?
Alegria, és un reconeixement a la feina ben feta. Però s’ha de seguir treballant. Les coses arriben per la constància. Me n’alegro però la meva forma de treballar no canvia. És un premi al treball de molts anys, gràcies als meus companys i entrenadors. Sense ells, no hauria estat possible.
En què es diferencia la lliga holandesa de l’espanyola?
Sobretot en la competitivitat. A la lliga holandesa tots els equips poden guanyar o perdre amb el que va primer o tercer. Cada any els quatre primers, tret del Blomendal, van canviant. T’has d’esforçar al màxim. És el que dóna alegria a la lliga. A la lliga espanyola hi ha quatre equips molt forts que cada any estan al play-off i s’ho juguen tot en aquesta fase.
Vosaltres, l’Oranje, ara sou segons.
Sí, empatats a punts amb l’Amsterdam. De moment estem fent bé les coses. Les notes són a final de curs i esperem arribar bé i aconseguir el títol, que en els últims cinc anys l’ha guanyat el Bloemendal.
Creus que la lliga holandesa és la millor lliga del món?
Les úniques que he provat són l’holandesa i l’espanyola. No sé l’alemanya... Crec que és una de les més potents del món.
Un jugador ha de marxar a l’estranger per triomfar?
No crec que triomfar vagi lligat amb marxar fora. L’hoquei és molt més mediàtic fora de Catalunya, això sí. En altres països hi ha més diaris, es parla més d’hoquei, hi ha més llicències, et donen més protagonisme... Però es pot triomfar igualment aquí.
I qui té la culpa que l’hoquei no sigui mediàtic a Catalunya i a Espanya?
No crec que ningú en tingui la culpa. Qui fa mediàtic un esport són els mitjans de comunicació i per diverses raons no li donen el plus que l’hoquei necessita per triomfar. Tot va lligat amb els diferents estils de vida. De mica en mica se li va donant més ressò, a Catalunya i a Espanya, però estem a anys-llum d’Holanda.
A Holanda t’has enfrontat al teu germà, el Ramon, que juga al Kampong. Què se sent quan t’enfrontes al teu germà a 1.500 quilòmetres de casa ?
La temporada passada m’hi vaig enfrontar per primera vegada. Sempre havíem estat al mateix equip, mai havíem jugat en contra. Va ser una sensació estranya. Hauria preferit que ell hagués estat al meu equip, o jo al seu.
Tu sempre has estat de l’Egara. T’agradaria tornar-hi?
No sé què passarà en el futur, però evidentment és el club de la meva vida. No tanco les portes a res. L’esport està canviant molt i no saps mai on pots acabar el dia de demà.
