18
de maig
del
2015
Actualitzat
el
23
de maig
a les
6:21h
Labòria és la número 2 de la llista conjunta entre ERC i Més Terrassa Fotos: Cristóbal Castro
Una de les grans referències del socialisme egarenc, i una de les persones que ha tingut més poder a l'Ajuntament de Terrassa en els darrers anys, Carme Labòria, ha estripat el carnet del partit. Ho ha fet a només tres mesos de les eleccions municipals més disputades de la història i les primeres en què es veu possible un gir i la pèrdua de l'alcaldia per part del PSC.
I per si això no fos prou, Carme Labòria s'ha afiliat a MES i, amb el pacte que la nova formació ha signat amb ERC, anirà de número 2 a les llistes republicanes. Sens dubte, ha estat un gran cop d'efecte. Carme Labòria, que aquest 2015 fa 50 anys, havia estat molts cops a la llista d'alcaldables socialistes i fins fa unes setmanes era un dels grans pilars de l'equip de govern de Jordi Ballart. Que la que era la regidora més sobiranista del PSC fes el pas era un rumor que feia dies que corria per la ciutat.
Una socialista gairebé de naixement
Sóc al PSC des dels 14 anys. Però en certa forma era lògic. Provinc d'una família d'esquerres políticament implicada en la vida de la ciutat. Sempre havia estat vinculada a Reagrupament, de la que els tiets en van ser fundadors. Es pot dir que pràcticament neixo socialista. Vaig formar part de les joventuts i al cap de 18 anys m'afilio. Ha estat tota una vida dins del partit.
Aquest procés al PSC té un moment important quan entra com a regidora.
El 2007, després de 34 anys de feina. Per portar la regidoria d'Urbanisme, Obres i Habitatge. Dos anys més tard, l'alcalde Pere Navarro em fa tinent d'alcalde.
Anem per feina. Fa poc va fer un pas molt complicat. Com va anar?
Va ser un pas molt i molt meditat. I difícil. Ve de mesos d'incomoditat ideològica dins del PSC. Vaig dir que mai parlaria malament dels socialistes de Terrassa, i compleixo la meva paraula. Però entenc que els partits són instruments i serveixen per defensar el que tu creus.
El moment clau és la sentència que buida l'Estatut?
Hi ha un moment a Catalunya, quan es tomba l'Estatut, a partir del 2010. Un Estatut que havia promogut i liderat el PSC. Arran de la denúncia del PP al Tribunal Constitucional, el socialisme no està a l'altura i no el defensa prou. Crec que el PSC n'hagués hagut de ser el pal de paller. A partir d'aquells moments el partit trontolla. Defenso que les coses s'han de canviar des de dins, però arriba l'hora en què veig que no ens en sortim quan pren força el debat sobre la sobirania del país i el dret a decidir. Al PSC no vam jugar bé la partida.
Ho he repetit per activa i per passiva. No he tingut cap problema amb els meus companys i companyes de Terrassa. I no els criticaré. Simplement he cregut que en l'àmbit general no es feien bé les coses. Continuar com a regidora era enganyar-me a mi i a la gent del meu costat. Ja veia que en una altra formació com MES m'hi trobaria més a gust, en un partit que treballés des de l'esquerra per a la cohesió social. I que, a més, defensés un aspecte que per mi és igual d'important com és la sobirania, el tema de país. Era una oportunitat espectacular i em venia de gust participar-hi.
Al PSC de Terrassa hi ha gent com Carme Labòria?
Algun catalanista hi ha. No són la majoria, ni de bon tros. Uns quants sí. I els costa fer el pas. De vegades per nostàlgia per haver-ne format part tota la vida. Ideològicament no divergeixo de companys socialistes de Terrassa, n'estic convençuda. Però tinc 50 anys i vaig creure que era el moment de prendre una decisió. Veia que no ens en sortíem i volia tenir la consciència tranquil·la. Els catalanistes que hi queden consideren que les coses encara es podem canviar des de dins. A parer meu, és impossible. M'he vist obligada a marxar perquè no he vist una voluntat de canvi.
Vist des de fora, la impressió que fa el PSC de Terrassa és que està dominat pel sector més espanyolista, amb l'excepció del que n'és el líder i alcalde Jordi Ballart. La imatge és real? Què en diu qui ha viscut el partit des de les seves entranyes?
Al llarg dels darrers anys han fugit molts catalanistes. No s'hauria d'haver fet fidel seguidisme al PSOE. Espanya ha estat una gran màquina de fer independentistes cada dia. I amb el PP al govern, més. Jo apostava per un grup parlamentari propi. Ara bé, la majoria del partit no ho desitjava.
Ho ha passat molt malament en els darrers mesos, atesa la seva ideologia i les seves grans responsabilitats a l'Ajuntament?
Sí, clar.
Com es viu una votació on es vota el contrari del que es pensa?
Com es pot. Jo ja li havia explicat a l'alcalde. S'havien fet acords on totes les parts quedaven més o menys satisfetes. De vegades prima la disciplina de vot. En un tema tan clau com el dret a decidir sempre hi ha matisos, però la gent ens ha vist alineats amb els partits que no el defensaven. A mi això m'ha fet mal.
Carme Labòria és catalanista, independentista, alguna altra cosa...?
Catalanista des de sempre. Fa anys no era independentista. Ara sí que ho sóc. El meu desig era una Catalunya socialista. Però l'actitud que ha tingut Espanya et porta a un penya-segat i no et queda més remei que saltar. Espanya m'ha fet independentista. A MES diem que hi ha independentistes que hi han nascut, altres que se n'han fet fa quatre anys i altres que ho són des d'abans-d'ahir. El que tothom pensa -o gairebé tothom-, és que hi ha d'haver una relació diferent amb Espanya. Ara els catalans ja no volem un pacte fiscal. Volem opinar i decidir.
Estar junts o separats ha de ser una decisió voluntària. El poble és sobirà. Jo no he traït els meus principis. El meu anterior partit podia estar en el grup dels que estan a favor del dret a l'autodeterminació. Hi cabíem. Fins que ha arribat el moment en què no hi teníem lloc.
Hi ha gent que diu que és una traïdora.
No ho entenc. No he traït pas els meus principis. Des del primer dia que vaig entrar al PSC -probablement molt abans que aquests que opinen- he pensat el mateix. I no crec que hagi traït el partit. Quan m'ha semblat que no defensava els meus principis l'he deixat. I punt. Trair el PSC era continuar en un càrrec i cobrar. He renunciat a l'acta de regidora i a tots els llocs que ocupava i me n'he anat a desenvolupar la meva feina professional. I no hi ha res més a dir. Més tard m'he afiliat a un partit nou en el que crec i després ha arribat un pacte d'aquest amb ERC. I he decidit jugar-hi, tot i que ho he reflexionat força. Tota la vida he fet política.
Reconeixerà que els socialistes entenguin que és una malifeta que una de les seves regidores de referència plegui de l'Ajuntament i del partit a tres mesos d'unes eleccions crucials.
Érem un equip, l'Ajuntament de Terrassa està tranquil i funciona sense grans terrabastalls. No hi ha cap persona indispensable en aquesta vida.
Entén que es pensi que ho ha fet expressament?
Ho puc entendre, però no és cert. Moviment d'Esquerres es constitueix el 24 de gener, el 29 del mateix mes es presenta a Terrassa i el 30 ja dimiteixo.
Deixa el PSC, entra a MES, pacta amb ERC, va de número 2 a les llistes republicanes i se suposa que tornarà a ser regidora.
La relació amb gent d'Esquerra sempre ha estat molt cordial, des que es comença a parlar de posar en marxa a la ciutat el Pacte pel Dret a Decidir. Jo el subscric personalment. I neix una relació que va més enllà de les sigles dels partits. El país viu una oportunitat que no podem desaprofitar, que exigeix acords. MES és un partit petit que vol sumar esforços de persones que ens situem en un mateix pol.
ERC de Terrassa s'aprofita d'un nom tan cridaner com el de Carme Labòria. És un gol per l'escaire al PSC.
Es pot mirar des d'aquesta perspectiva. Però no em sento utilitzada. ERC fa una proposta que va més enllà de la pròpia formació republicana. Són moments diferents als de fa anys i exigeixen respostes diferents. Sap greu que l'esquerra estigui sempre tan fragmentada.
Amb el pacte amb ERC tornarà a tenir una cadira. Haurà estat molt poc a fora de la sala de plens.
Segurament. Tot i que en aquesta legislatura ERC no té representants municipals. Ara, és més que probable que torni a l'Ajuntament. No hi ha enquestes que ens dibuixin el panorama. La realitat és canviant dia rere dia. Qui es podia pensar no fa tant la força que tindrien Podem i Ciutadans? A Terrassa viurem un escenari molt diferent del que estem acostumats. S'han acabat les majories absolutes i es tracta de buscar el consens i el diàleg.
Fem política-ficció. Què passarà el 24 de maig?
Què passarà a Terrassa, a Barcelona i a altres pobles i ciutats del país. El fenomen serà generalitzat. Hi haurà govern sense majories absolutes i s'hauran de pactar temes. L'escenari és el de la fragmentació del vot i de múltiples partits. L'escenari no és gens fàcil.
Aquests moviments que neixen des de baix, amb gent que té ganes de transformar la societat, són positius. El que no m'agrada és que siguin crítics amb tot. S'han fet coses bones. I de dolentes que s'han de canviar. Però no tot és un desastre. I no s'ha de trencar perquè sí amb tot el que hi havia abans. Trenca el que no funciona, però no tot. La gent el que està dient donant-los suport és dir que es vol que les coses es facin diferent. Els partits tradicionals no n'han sabut, no han trencat amb la corrupció... Si exerceixes un càrrec públic has de ser transparent.
A l'Ajuntament de Terrassa no hi ha corrupció?
Crec que no.
Dels pocs on no n'hi ha?
Tampoc. La majoria d'Ajuntaments funcionen bé. El que ha acabat imperant és una generalització. I no és així. No tothom és corrupte. Als ajuntaments de Catalunya hi ha milers de regidors que desenvolupen perfectament la seva feina. Molts cobren una misèria. Altres tenen plena dedicació. I alguns són corruptes. I a aquests se'ls ha d'empresonar si toca i no deixar-los presentar mai més a unes eleccions. A Terrassa les coses s'han fet amb rigor.
Quina és la prioritat de Carme Labòria si torna a l'Ajuntament?
El que més preocupa a tothom. La crisi econòmica. Hi ha molta gent en situació de pobresa i de risc social. Cal generar ocupació. Si la gent té feina tot rutlla. I també aposto pels pilars bàsics de la nostra societat com és l'educació i la sanitat. Tothom hi té dret.
Un somni per Terrassa?
La recuperació econòmica seria el millor. Una il·lusió era acabar el Parc de Vallparadís de dalt a baix i això s'ha aconseguit. I també com a somni posaria que el peatge de Les Fonts tornés a ser gratuït, que el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat s'acabi d'una vegada per totes i es posi en marxa ja i que es faci d'una vegada l'ampliació de carrils de l'autopista C-58. Terrassa està molt penalitzada pel que fa a comunicacions. Hi afegiria que paguem tres zones dels FGC quan caldria que fossin dues.