16
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:07h
"Concebre l'energia com una qüestió comunitària és una necessitat". Aquest és l'objectiu que s'ha marcat Terrassa amb el protocol d'intencions per tirar endavant les comunitats energètiques a la ciutat i que s'ha signat aquest dijous 16 de desembre a l'edifici històric de la UPC. Un compromís que posa les bases per treballar, de forma conjunta, perquè Terrassa "jugui la divisió d'honor" pel que fa a la transició energètica, ha descrit el regidor de Medi ambient, Carles Caballero.
En un acte a l'edifici històric de la UPC amb representants de totes les entitats signants (FGC, Institut català per l'energia, UPC, Cecot, Cambra de Terrassa, MútuaTerrassa, CST, Cambra de la propietat CCOO i UGT), la ciutat ha fet un pas més per fer possible les comunitats energètiques. El protocol contempla la creació d'una comissió de seguiment i serà vàlid per dos anys, prorrogable dos més.
La tinenta d'alcaldia de Territori, Lluïsa Melgares, ha posat en valor la col·laboració publicoprivada per tirar endavant la transició energètica i ha expressat que "la lluita contra el canvi climàtic va més enllà del canvi de combustibles, és un compromís per canviar el paradigma i el mode de vida". En la mateixa línia, Caballero ha destacat que el d'avui és un acte de "compromís de la ciutat per un model energètic un sostenible, just i democràtic".
Actualment, a Catalunya hi ha menys d'un 10% d'energia renovable, 6% d'eòlica i un 2% de solar. En aquest sentit, el director de la UPC-ESEIAAT, Xavier Roca, ha fet una crida a ser més eficients "cal cobrir les necessitats energètiques de manera local i concebre l'energia com una qüestió comunitària". Per la seva banda, la directora de l'Institut català de l'energia, Marta Morera, ha manifestat que "les empreses només seran competitives si participen d'aquesta transició".
Plaques solars a la façana de MútuaTerrassa
Una de les primeres accions que hi ha sobre la taula és cobrir la façana de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) amb plaques fotovoltaiques. Ho ha explicat el responsable de Compromís Verd de Mútua, Josep Rull, qui ha dit "el compromís per la transició energètica és innegociable i ha de tenir una càrrega pedagògica". És per això que Rull considera que a banda de l'autoconsum que es generarà amb les plaques solars, serà un element perceptible per la ciutadania. "Que hi sigui, però que es vegi".
"Hem de congratular-nos per posar en valor l'aposta de Terrassa per la transició energètica en uns moments que no es pot ser neutral d'avant l'amenaça del canvi climàtic" i ha insistit en la premissa que no es pot dissociar salut de medi ambient. Present a l'acte també hi havia la presidenta de FGC, Marta Subirà. "Tan bon punt vam conèixer la iniciativa del protocol, vam estar convençuts que hi havíem de formar part", ha dit.
Sobre la taula del Consistori també hi ha la possibilitat d'instal·lar generadors d'energia solar en sostres d'algun poliesportiu per tal d'oferir l'energia sobrant als veïns de l'entorn o que entitats com la Cecot o la UPC puguin liderar instal·lacions en comunitats de veïns i així beneficiar-se'n mútuament.
El pressupost municipal pel 2022 de Terrassa contempla una partida de 500.000 euros en matèria de transició energètica per tirar endavant alguns d'aquests projectes, en col·laboració amb les institucions. L'objectiu del protocol d'intencions és que serveixi de paraigües d'iniciatives com aquestes, però que també pugui aixoplugar-ne de noves.
Pendents de la legislació espanyola
Però perquè les comunitat energètiques contempaldes en el protocol puguin tirar endavant, cal que l'estat espanyol adequi la normativa a l'europea. Una questió que hauria de fer-se abans que acabi l'any però que tot a punta que s'enderrerirà, ha explicat Caballero. "Anem tard perquè adaptar la normativa espanyola a l'europea i encara queden moltes coses per regular com per exemple com podem fer us de la xarxa de distribució, que actualment està en mans privades".
Actualment existeixen el que s'anomenen autoconsums compartits però la normativa europea distingeix qualsevol persona física o jurídica com a agent del mercat elèctric, des de la seva producció, distribució, etc. Per Caballero, l'objectiu del protocol és que Terrassa "estigui preparada per ser capdavantera de la transició energètica".
La ciutat també lidera l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) que es va formalitzar el passat mes de febrer i que actualment representa a la metitat de la població catalana.
En un acte a l'edifici històric de la UPC amb representants de totes les entitats signants (FGC, Institut català per l'energia, UPC, Cecot, Cambra de Terrassa, MútuaTerrassa, CST, Cambra de la propietat CCOO i UGT), la ciutat ha fet un pas més per fer possible les comunitats energètiques. El protocol contempla la creació d'una comissió de seguiment i serà vàlid per dos anys, prorrogable dos més.
La tinenta d'alcaldia de Territori, Lluïsa Melgares, ha posat en valor la col·laboració publicoprivada per tirar endavant la transició energètica i ha expressat que "la lluita contra el canvi climàtic va més enllà del canvi de combustibles, és un compromís per canviar el paradigma i el mode de vida". En la mateixa línia, Caballero ha destacat que el d'avui és un acte de "compromís de la ciutat per un model energètic un sostenible, just i democràtic".
Actualment, a Catalunya hi ha menys d'un 10% d'energia renovable, 6% d'eòlica i un 2% de solar. En aquest sentit, el director de la UPC-ESEIAAT, Xavier Roca, ha fet una crida a ser més eficients "cal cobrir les necessitats energètiques de manera local i concebre l'energia com una qüestió comunitària". Per la seva banda, la directora de l'Institut català de l'energia, Marta Morera, ha manifestat que "les empreses només seran competitives si participen d'aquesta transició".
Plaques solars a la façana de MútuaTerrassa
Una de les primeres accions que hi ha sobre la taula és cobrir la façana de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) amb plaques fotovoltaiques. Ho ha explicat el responsable de Compromís Verd de Mútua, Josep Rull, qui ha dit "el compromís per la transició energètica és innegociable i ha de tenir una càrrega pedagògica". És per això que Rull considera que a banda de l'autoconsum que es generarà amb les plaques solars, serà un element perceptible per la ciutadania. "Que hi sigui, però que es vegi".
"Hem de congratular-nos per posar en valor l'aposta de Terrassa per la transició energètica en uns moments que no es pot ser neutral d'avant l'amenaça del canvi climàtic" i ha insistit en la premissa que no es pot dissociar salut de medi ambient. Present a l'acte també hi havia la presidenta de FGC, Marta Subirà. "Tan bon punt vam conèixer la iniciativa del protocol, vam estar convençuts que hi havíem de formar part", ha dit.
Sobre la taula del Consistori també hi ha la possibilitat d'instal·lar generadors d'energia solar en sostres d'algun poliesportiu per tal d'oferir l'energia sobrant als veïns de l'entorn o que entitats com la Cecot o la UPC puguin liderar instal·lacions en comunitats de veïns i així beneficiar-se'n mútuament.
El pressupost municipal pel 2022 de Terrassa contempla una partida de 500.000 euros en matèria de transició energètica per tirar endavant alguns d'aquests projectes, en col·laboració amb les institucions. L'objectiu del protocol d'intencions és que serveixi de paraigües d'iniciatives com aquestes, però que també pugui aixoplugar-ne de noves.
Pendents de la legislació espanyola
Però perquè les comunitat energètiques contempaldes en el protocol puguin tirar endavant, cal que l'estat espanyol adequi la normativa a l'europea. Una questió que hauria de fer-se abans que acabi l'any però que tot a punta que s'enderrerirà, ha explicat Caballero. "Anem tard perquè adaptar la normativa espanyola a l'europea i encara queden moltes coses per regular com per exemple com podem fer us de la xarxa de distribució, que actualment està en mans privades".
Actualment existeixen el que s'anomenen autoconsums compartits però la normativa europea distingeix qualsevol persona física o jurídica com a agent del mercat elèctric, des de la seva producció, distribució, etc. Per Caballero, l'objectiu del protocol és que Terrassa "estigui preparada per ser capdavantera de la transició energètica".
La ciutat també lidera l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) que es va formalitzar el passat mes de febrer i que actualment representa a la metitat de la població catalana.