Aleix Farrés: «Manresa domina el panorama de producció audiovisual català»

Aleix Farrés Gilibets fa trenta-set anys que treballa a l'Ajuntament de Manresa. Més de mitja vida. Va començar com a administratiu en diferents serveis fins que va acabar fent de tècnic de Comerç, Fires i Mercats, una feina que durant cinc anys va combinar amb la de responsable únic de la Manresa Film Office, l'òrgan que ha permès que la ciutat s'hagi erigit com un dels destins predilectes del país per a les productores audiovisuals a l'hora de rodar-hi projectes de tot tipus. Tant és així que des d'aquest 2023, Farrés es dedica exclusivament a la gestió d'aquesta oficina; una oficina que, tot i l'escàs pressupost que el consistori hi destina, ha aconseguit portar a Manresa més de 200 projectes audiovisuals de les principals productores i plataformes. Des de Netflix fins a Twentyfour Seven Group, passant per PrimeVideo, Movistar+, AppleTV, HBO, Disney+ i un llarg etcètera que si haguéssim d'anomenar, no acabaríem mai.

El secret? Per una banda, la versatilitat i el potencial de la ciutat. Per l'altra, sens dubte, el saber fer d'aquest manresà que té el telèfon actiu tot el dia i, si cal, es lleva a les quatre de la matinada o habilita un espai de càtering del no-res perquè les productores "quedin contentes i tornin sempre que ho necessitin", somriu. I és que el protagonista d'aquesta entrevista té una relació molt especial, amb la cultura i la creació: va estudiar a l'Escolania de Montserrat i, a banda d'haver-se format en Ciències Polítiques, també té carrera audiovisual. De fet, durant un temps, va presentar les notícies a Televisió de Manresa i va treballar a Ràdio Ciutat. També va ser un dels responsables del gran auge de la revista local L'Apuntador, que va arribar a tenir més de 40.000 subscriptors.

Quin moment laboral més dolç, no?

Estic molt content de fer el que m'agrada, oi tant, però també és cert que hi dedico moltes hores.

No hi treballa ningú més a la Manresa Film Office?

No. Hi soc jo sol. Per això des de l'Ajuntament, quan van veure el volum de feina que representava gestionar i coordinar aquesta oficina, a principis d'any van alliberar-me del càrrec de tècnic de Fires i Mercats perquè em dediqués exclusivament a això.

Entenc, doncs, que la demanda de les productores per venir a gravar aquí ha anat in crescendo.

Completament. El 2021 vam acollir 36 rodatges; el 2022, 41, i aquest 2023 superarem la cinquantena. I el més interessant és que hem estat escenari de tot tipus de produccions, des de llargmetratges fins a videoclips, passant per anuncis, sèries, programes de televisió, documentals... Fins i tot nous formats!

Què vol dir?

Fa pocs dies, per exemple, van venir a rodar un videoart al refugi antiaeri de la Renaixença, una localització que fins ara no havíem tocat i que és certament atractiva perquè forma part de la història de la nostra ciutat, i com que està pràcticament igual que quan es va construir, dona molt de sí.

Podríem dir que ara mateix, a nivell de produccions audiovisuals, Manresa domina el panorama català?

Si deixem de banda Barcelona, podríem dir que sí.

I què té que no tinguin la resta de ciutats?

Aquí hi ha dos temes. Per una banda, estem parlant d'una ciutat súper versàtil. Tant, que hem aconseguit que es rodi a tots els seus punts cardinals: nord, sud, est, oest i centre. Manresa ha fet de Manresa, de Barcelona, de Madrid... Fins i tot de Tokyo! I de París, i de Girona...!

És curiós que hagi fet de Girona quan és mundialment coneguda per haver estat escenari de rodatge de Joc de Trons...

El que passa amb Girona és que l'han vestit molt de cara al turisme. En aquest sentit, la visió de qui està al capdavant de les produccions audiovisuals, depenent del que vulgui, allà no ho trobarà. Manresa, en canvi, ho té tot, de debò. Fins i tot una producció va plantejar-se convertir el Parc de l'Agulla en platja!

Ostres!

Sí, sí. Al final, però, no va acabar-se fent.

Per tant, allò que diuen els típics pessimistes que com que som una ciutat decadent, només venem per un tipus de cinema, no és cert.

En absolut. El nord de la ciutat és la localització més moderna i està molt demandada, perquè és molt atractiva arquitectònicament. Llavors, podem anar a la Sagrada Família, on hi tenim un barri dels anys 50 que es conserva bé; tenim l'Anònima, que és un pou de possibilitats... I disposem, també, d'indrets genuïns com pot ser-ho la zona de l'Avecrem, que va ser la que el director Daniel Monzón va escollir per rodar-hi part de Las leyes de la frontera. I això és important explicar-ho perquè resulta que el Daniel buscava una localització molt concreta que no havia aconseguit trobar enlloc. Quan em va exposar el que necessitava, li vaig ensenyar aquests blocs de pisos del barri de Valldaura, i de seguida va tenir clar que havia trobat el lloc ideal.

No se li escapa res, eh!

I aquí vindria la segona part de la resposta a la pregunta de "què té Manresa que no tinguin la resta de ciutats", i que penso que és la manera que tenim de treballar. L'atenció que oferim és molt personalitzada i constant. Mai tenim un no per resposta i sempre intentem resoldre tots els esculls perquè els rodatges puguin acabar-se fent aquí.

Parla en primera persona del plural però potser hauria de fer servir el singular, no?

És cert que qui fa de pont entre els localitzadors i productors i la resta d'agents que puguin veure's implicats en la gravació (tant públics com privats), soc jo. I també és cert que m'hi dedico en cos i ànima i que tinc molt bona sintonia amb tots ells. Però no podem obviar que si no fos per la predisposició i les facilitats que se'm posen, no seríem on som. Tots els treballadors de Mobilitat, Via Pública i Policia Local són molt professionals i gairebé mai tenen un no per resposta. I penso que això és molt important dir-ho.

Econòmicament també se sent recolzat?

És evident que falten recursos, sobretot econòmics, però també de personal. Perquè estem creixent, i molt. I si com a govern no s'aposta per seguir regant aquest creixement, tot plegat haurà quedat en una anècdota.

Falta que s'ho cregui més, l'Ajuntament?

L'Ajuntament hi creu molt, en la Manresa Film Office; el que passa és que ha de pensar que si vol mantenir l'estatus que tenim actualment, s'ha de seguir treballant i picant molta pedra. El projecte s'ha de regar perquè té moltíssimes possibilitats. De fet, no hi ha pràcticament res que sigui negatiu. El benefici és total! Saps quants diners d'aportació directa a la ciutat s'han aconseguit recaptar?

Quants?

Més de tres milions i mig d'euros entre taxes i despesa directa. El 2022 es van recaptar 700.000 euros. Només que una part s'invertissin en la continuïtat de la Manresa Film Office, ja n'hi hauria prou.

Quina és la partida pressupostària que se li va atorgar aquest 2023?

5.000 euros. Aquest 2024, la proposta de pressupost en destina 14.000.

Què es podria fer si la dotació econòmica fos més generosa? O, dit d'una altra manera: Què ens faltaria a Manresa per ser excel·lents cinematogràficament parlant?

Un plató que fos especial; que tingués un plus.

Expliqui's.

Mira, l'últim videoclip de Shakira, El Jefe, es va rodar en un plató de Miami que disposa d'un tipus de maquinària que permet emular qualsevol paisatge o racó de món sense que l'espectador sospiti en cap moment que podria tractar-se d'una espècie de croma. És espectacular; súper realista!

I això ho vol fer aquí? Deu costar un ull de la cara...

Somiar és gratis! Però, alhora, dels somnis en neixen idees que poden ser molt interessants. I tornant al plató, si aconseguíssim que es fes, hauria de poder tenir la capacitat suficient com per acollir actes de gran aforament, com uns Premis Gaudí o uns Premis Max. Només amb això, el salt qualitatiu que faríem, seria enorme.

On creu que podria instal·lar-se, aquest plató que diu?

Tenint en compte que el que busquen moltes vegades les productores és centralitzar els rodatges tant com sigui possible, el primer que s'hauria d'assegurar seria que la ubicació que escollíssim permetés jugar amb exteriors i interiors polifacètics. Hi ha el Palau Firal, que podria repercutir en la seva recuperació d'ús, però també tinc un parell de candidates molt interessants, que són la Pirelli i l'Anònima. Aquesta darrera seria la meva aposta personal.

Bàsicament perquè la Pirelli és un terreny privat...

Però es podria fer un contracte de lloguer o alguna cosa per l'estil. Hem de pensar que a banda de ser una de les ciutats catalanes que més rodatges ha acollit, aquí a Manresa també tenim altres elements relacionats amb el món del cinema interessantíssims que podríem, perfectament, potenciar a nivell turístic, ja fos en forma de visites guiades, museïtzacions... Un d'ells és el Hesketh número 3, un dels cotxes de Fórmula 1 que durant molts anys va pilotar James Hunt, i que va ser el que l'any 1976 va xocar contra Niki Lauda. Tot això ho escenifica perfectament la pel·lícula Rush, on s'hi veu una rèplica del Hesketh número 3. Saps on està aparcat, el cotxe original?

On?

A la Pirelli!

Renoi!

Amb això i la resta de revulsius de què disposem, podríem dissenyar una proposta atractivíssima que estic convençut que donaria molt de sí tant pel que fa a productores interessades en els espais que tenim, com pel turisme en general. Aquí a Manresa també tenim l'empresa Spotcar, per exemple, que té des de cotxes d'època i històrics fins a vehicles militars o policials. Si a això hi sumem col·leccions cinematogràfiques particulars de manresanes i manresans, el ventall de propostes de promoció que podem plantejar és immens.

Diu, però, que la seva principal aposta és l'Anònima.

És que és tan versàtil, té tantes i tantes possibilitats...! A banda del plató, en aquest espai també s'hi podria fer un viver d'empreses audiovisuals. Així, quan s'acollissin rodatges, també podrien establir-se sinergies i oferir serveis tangencials a la producció. A més, l'Anònima també té espai perquè aquelles productores que en comptes d'anar en hotels dormen en autocaravanes, puguin aparcar-les allà.

Quina producció li agradaria que acollís, Manresa? O quin actor o actriu tindria ganes que vingués?

No vull dir noms perquè si ho faig, em portarà mala sort! El que sí que puc explicar són algunes de les anècdotes que més recordo d'aquests anys al capdavant de la Manresa Film Office.

Endavant!

El videoclip Monotonía de Shakira no s'havia de rodar ni en dissabte ni al Llobet de la Sagrada Família; la gravació estava prevista per diumenge a la tarda, i la ubicació pactada era el Bonpreu de la Pujada Roja! Però què va passar? Que aquell mateix divendres a quarts d'onze de la nit, mentre jo estava sopant amb la meva dona, em van trucar de la productora i em van demanar d'avançar el rodatge vint-i-quatre hores.

Per què?

Doncs perquè es veu que la Shakira, aquell diumenge, volia estar amb els seus fills. Recordem que va ser l'època de la separació amb Gerard Piqué.

Ho va haver de reorganitzar tot a corre-cuita...

Després d'un moment de col·lapse mental, vaig respirar i vaig dir que d'acord, que l'endemà estaria tot llest. I com que no se li pot demanar a una gran superfície que tanqui un dissabte a la tarda, per això vam recórrer a un supermercat més petit. Vam suar molt però, per sort, tot va sortir bé!

La productora li ho devia agrair molt.

Sí. Fins al punt que -això no ho sap gaire gent- la Shakira va estar a punt de tornar.

I per què no ho va fer?

Doncs perquè havíem de trobar molts patrocinadors en una setmana, i perquè competíem amb Madrid, que té molta més capacitat adquisitiva i estava lluitant aferrissadament perquè anés allà. Tot i així, la cantant va dir que si podia triar, preferia tornar a Manresa, perquè hi havia estat molt bé, i que li era igual si no disposàvem de tants diners. Finalment, però, no va acabar podent ser. I el de la Shakira és només un exemple de grans artistes (tant de casa nostra com internacionals) que s'han interessat per la nostra ciutat. De fet, res està tancat: a vegades, d'un no-res en surt una producció brutal. Si ho sabem fer bé, encara ens queda un llarg camí per recórrer.