28
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
10:14h
La Fira Mediterrània de Manresa inclou 23 propostes artístiques dins l'edició 2023 del programa d'acompanyament i suport als creadors que presenten noves propostes artístiques a partir de la cultura popular i tradicional, l'Obrador d'arrel. Enguany, les propostes que formen part d'aquest programa, que celebra la tercera edició, s'organitzen en tres blocs diferents: l'Obrador internacional, el de les arts en viu i el de les propostes realitzades en comunitat.
Els projectes d'aquest espai d'experimentació es duen a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats per tal de crear sinèrgies i complicitats amb diferents actors del sector cultural, i impulsar-ne la viabilitat i la mobilitat. Aquest treball en xarxa és una de les principals línies de treball de l'Obrador, imprescindible per articular circuit i obrir mercat per a tots aquests projectes. Els altres dos són l'acompanyament als artistes en les fases de recerca, creació, producció i exhibició, i el foment de maridatges i trobades entre creadors contemporanis i l'associacionisme de cultura popular.
L'obrador internacional també inclou el projecte Mediterranean Bagpipes Company, que unirà musicalment tres regions de la Mediterrània (Catalunya, Itàlia i Turquia) mitjançant els instruments de la família de les cornamuses de cada zona: el sac de gemecs català (amb Francesc Sans), la zampogna italiana (amb Christian di Fiore) i el tulum turc (amb Filiz Ilkay). Aquesta proposta s'emmarca en la celebració dels 40 anys de recuperació del sac de gemecs a Catalunya.
També presentaran proposta dins l'Obrador, Carola Ortiz, Cantareras, on posarà la seva mirada contemporània en un recull de cançons de tradició oral femenina de la Península Ibèrica; Joana Dark, que a Lo secà, s'adreçarà a les terres de Ponent reinventant cançons tradicionals femenines amb una forta presència de música electrònica; Núria Andorrà, que utilitzarà Intel·ligència Artificial a Ni.U per passar pel filtre de la contemporaneïtat el seu repertori de cançons populars; la rapera valenciana JazzWoman, que es trobarà amb el so de cobla, i la jove trompetista i cantant de jazz Alba Careta, que farà un viatge oníric per les cançons de bressol del Càntut. Finalment, l'apartat musical es tanca amb la proposta guanyadora de l'edició 2022 del Concurs Sons de la Mediterrània, Bum Ditty, formació encapçalada per Joana Gumí i Ned Somerville i centrat en l'estil nordamericà old time.
Es tracta dels dos projectes que van rebre menció especial del jurat del Premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional: Folk as queer, de L'esbord de Pere Seda, una peça que reflexiona sobre la construcció de la identitat (col·lectiva i individual) i la influència del llegat cultural, i Rel i Grapa, de Víctor Pérez, una investigació personal entre tradició i contemporaneïtat, basada en la transformació constant.
A banda de les propostes del Pla d'impuls a la dansa, també formaran part de l'Obrador d'arrel les propostes de Lara Brown, Lo imposible es desaparecer, una reflexió performativa sobre com els cossos fan de contenidors de les danses del passat perquè puguin arribar al present; Quien baila su mal espanta, de Joaquín Collado i Pol Jiménez, que exploren la relació que es dona en un ball a dos (des dels balls tradicionals i folklòrics fins als balls de saló esportius); el Ramat simfònic, de Moon Ribas i Quim Girón, un espectacle a l'aire lliure que convida el públic a pastorar i que comptarà amb el músic Joan Cot per manipular l'univers sonor resultant, i Condens, del ballarí i coreògraf Magí Serra, que presentarà enllestida la reflexió sobre com habitem els espais, nascuda de la transhumància artística Brots transhumants que va dur a terme durant la 23a edició de la Fira.
També estan vinculats a memòria, llegat i narració oral les propostes de Pau Gómez, que a Relleus. Aperiu i Primer Plat, proposa una peça artística sobre cuina tradicional (amb un taller de xarxes socials per a joves i una trobada intergerneracional entre cassoles); Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, la presentació d'una investigació sobre la poetessa catalana Berenguera de Vilamur, que connecta amb la irrupció actual de la Intel·ligència Artificial; El valor de res, de la Cia. Pagans, una experiència escènica immersiva i multidisciplinària que integra arts escèniques, literatura, tecnologia i espai natural, i la instal·lació L'alegria d'aquesta nit, de Guillem Sánchez, que revisita la dansa del vetlatori que es ballava fins a inicis del segle XX en alguns territoris del País Valencià quan moria un infant menor de 8 anys.
Es tracta del projecte guanyador del Premi Delfí Colomé, i per tant, inclòs al Pla d'impuls a la dansa d'arrel: Era, de l'Esbart Rocasagna de Gelida, que sota la direcció de Quim Bigas, repensa com es ballarien en l'actualitat les danses del Penedès si no haguessin restat intactes.
Aquest any es podrà veure un projecte anunciat en edicions anteriors de l'Obrador, Correllums, de Bàcum / Arts Escèniques i Visuals i Xàldiga Taller de Festes de Manresa, una reversió dels balls de diables i els correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser.
La Coral Sant Jordi homenatja Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya, amb motiu de la commemoració dels 200 anys del seu naixement i dels 150 de la seva mort.
Amb confirmacions fins a data d'avui, es tracta del Festival GREC de Barcelona, el Festival Clàssics, l'Institut Ramon Llull, Puglia Sounds, el Festival de Llegendes de Catalunya, L'Embarral, el Festival Z de Girona, el Teatre Municipal de Girona, l'Ajuntament de Girona, L'Estruch, FiraTàrrega, la Plataforma Arts de Carrer, el Sismògraf d'Olot, el Mercat de les Flors, el Dansàneu, Figueres Es Mou, el Festival Ésdansa de les Preses, Dansa Metropolitana, Fabra i Coats, La Marfà de Girona, l'Ajuntament d'Olot, el Centre Artesà Tradicionàrius, el Grup Enderrock, el FIMPT, el Festival Cornamusam d'Olot, el Festival Amb So de Cobla de Palamós, el Càntut. Cançons de tradició oral, el Festival Escena Patrimonio i la família de Delfí Colomé.
Els projectes d'aquest espai d'experimentació es duen a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats per tal de crear sinèrgies i complicitats amb diferents actors del sector cultural, i impulsar-ne la viabilitat i la mobilitat. Aquest treball en xarxa és una de les principals línies de treball de l'Obrador, imprescindible per articular circuit i obrir mercat per a tots aquests projectes. Els altres dos són l'acompanyament als artistes en les fases de recerca, creació, producció i exhibició, i el foment de maridatges i trobades entre creadors contemporanis i l'associacionisme de cultura popular.
L'Obrador internacional
Una de les propostes de l'Obrador internacional serà l'encarregada d'inaugurar la 26a edició de la Fira. Es tracta d'Evoé!, un recorregut pels cerimonials de catarsi col·lectiva del sud d'Itàlia amb la tarantel·la com a centre del ritual. El projecte està encapçalat pel músic català Raül Refree, la cantant italiana Maria Mazzotta, el Cor Plèiade, amb dramatúrgia de Jordi Oriol. Aquesta proposta obrirà la Fira dijous 5 d'octubre a la Sala Gran del Teatre Kursaal.L'obrador internacional també inclou el projecte Mediterranean Bagpipes Company, que unirà musicalment tres regions de la Mediterrània (Catalunya, Itàlia i Turquia) mitjançant els instruments de la família de les cornamuses de cada zona: el sac de gemecs català (amb Francesc Sans), la zampogna italiana (amb Christian di Fiore) i el tulum turc (amb Filiz Ilkay). Aquesta proposta s'emmarca en la celebració dels 40 anys de recuperació del sac de gemecs a Catalunya.
Arts en viu i música a l'Obrador d'arrel
Dins l'apartat musical de l'Obrador d'arrel podrem trobar el nou projecte de l'Orquestra de Músiques d'Arrel Tradicional (OMAC), nascuda fa dos anys sota l'empara de la Fira. Trans, la nova proposta d'aquesta formació integrada per 34 joves intèrprets dels Països Catalans, explorarà la riquesa antropològica, ecològica i artística de la transhumància dels Pirineus a partir del cançoner tradicional.També presentaran proposta dins l'Obrador, Carola Ortiz, Cantareras, on posarà la seva mirada contemporània en un recull de cançons de tradició oral femenina de la Península Ibèrica; Joana Dark, que a Lo secà, s'adreçarà a les terres de Ponent reinventant cançons tradicionals femenines amb una forta presència de música electrònica; Núria Andorrà, que utilitzarà Intel·ligència Artificial a Ni.U per passar pel filtre de la contemporaneïtat el seu repertori de cançons populars; la rapera valenciana JazzWoman, que es trobarà amb el so de cobla, i la jove trompetista i cantant de jazz Alba Careta, que farà un viatge oníric per les cançons de bressol del Càntut. Finalment, l'apartat musical es tanca amb la proposta guanyadora de l'edició 2022 del Concurs Sons de la Mediterrània, Bum Ditty, formació encapçalada per Joana Gumí i Ned Somerville i centrat en l'estil nordamericà old time.
Arts en viu i dansa a l'Obrador d'arrel
En l'apartat de dansa de l'Obrador d'arrel s'hi trobaran diverses propostes vinculades al Pla d'impuls a la dansa d'arrel, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Fira Mediterrània, amb la complicitat de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, la Federació d'Ateneus de Catalunya, els festivals Ésdansa i Dansàneu i el programa Mans de Catalunya Ràdio.Es tracta dels dos projectes que van rebre menció especial del jurat del Premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional: Folk as queer, de L'esbord de Pere Seda, una peça que reflexiona sobre la construcció de la identitat (col·lectiva i individual) i la influència del llegat cultural, i Rel i Grapa, de Víctor Pérez, una investigació personal entre tradició i contemporaneïtat, basada en la transformació constant.
A banda de les propostes del Pla d'impuls a la dansa, també formaran part de l'Obrador d'arrel les propostes de Lara Brown, Lo imposible es desaparecer, una reflexió performativa sobre com els cossos fan de contenidors de les danses del passat perquè puguin arribar al present; Quien baila su mal espanta, de Joaquín Collado i Pol Jiménez, que exploren la relació que es dona en un ball a dos (des dels balls tradicionals i folklòrics fins als balls de saló esportius); el Ramat simfònic, de Moon Ribas i Quim Girón, un espectacle a l'aire lliure que convida el públic a pastorar i que comptarà amb el músic Joan Cot per manipular l'univers sonor resultant, i Condens, del ballarí i coreògraf Magí Serra, que presentarà enllestida la reflexió sobre com habitem els espais, nascuda de la transhumància artística Brots transhumants que va dur a terme durant la 23a edició de la Fira.
Arts en viu i memòria, llegat i narració oral
En l'apartat de memòria, llegat i narració oral, Moll de l'ós (Àfrica Llorens) també podrà presentar del tot acabada la peça Foradada, que es va poder veure en procés de creació durant la darrera edició de la Fira. Es tracta d'una proposta que, amb el circ com a principal disciplina artística i partint de la llegenda de la Foradada de Montserrat, qüestiona el tema del gènere.També estan vinculats a memòria, llegat i narració oral les propostes de Pau Gómez, que a Relleus. Aperiu i Primer Plat, proposa una peça artística sobre cuina tradicional (amb un taller de xarxes socials per a joves i una trobada intergerneracional entre cassoles); Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, la presentació d'una investigació sobre la poetessa catalana Berenguera de Vilamur, que connecta amb la irrupció actual de la Intel·ligència Artificial; El valor de res, de la Cia. Pagans, una experiència escènica immersiva i multidisciplinària que integra arts escèniques, literatura, tecnologia i espai natural, i la instal·lació L'alegria d'aquesta nit, de Guillem Sánchez, que revisita la dansa del vetlatori que es ballava fins a inicis del segle XX en alguns territoris del País Valencià quan moria un infant menor de 8 anys.
Propostes de l'Obrador en comunitat
En algunes de les propostes de l'Obrador d'arrel, la participació comunitària de l'associacionisme de cultura popular hi té una valor destacat i es podrà veure en tres projectes que compten amb la implicació d'un esbart, un grup de diables i una coral.Es tracta del projecte guanyador del Premi Delfí Colomé, i per tant, inclòs al Pla d'impuls a la dansa d'arrel: Era, de l'Esbart Rocasagna de Gelida, que sota la direcció de Quim Bigas, repensa com es ballarien en l'actualitat les danses del Penedès si no haguessin restat intactes.
Aquest any es podrà veure un projecte anunciat en edicions anteriors de l'Obrador, Correllums, de Bàcum / Arts Escèniques i Visuals i Xàldiga Taller de Festes de Manresa, una reversió dels balls de diables i els correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser.
La Coral Sant Jordi homenatja Josep Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya, amb motiu de la commemoració dels 200 anys del seu naixement i dels 150 de la seva mort.
Prop de 30 entitats, empreses i institucions coproductores de l'Obrador d'arrel
A banda de la participació de Fira Mediterrània, a la recerca de complicitats i mercat, i un suport específic per part de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, aquestes propostes artístiques també comptaran amb l'acompanyament d'altres entitats, empreses i institucions coproductores.Amb confirmacions fins a data d'avui, es tracta del Festival GREC de Barcelona, el Festival Clàssics, l'Institut Ramon Llull, Puglia Sounds, el Festival de Llegendes de Catalunya, L'Embarral, el Festival Z de Girona, el Teatre Municipal de Girona, l'Ajuntament de Girona, L'Estruch, FiraTàrrega, la Plataforma Arts de Carrer, el Sismògraf d'Olot, el Mercat de les Flors, el Dansàneu, Figueres Es Mou, el Festival Ésdansa de les Preses, Dansa Metropolitana, Fabra i Coats, La Marfà de Girona, l'Ajuntament d'Olot, el Centre Artesà Tradicionàrius, el Grup Enderrock, el FIMPT, el Festival Cornamusam d'Olot, el Festival Amb So de Cobla de Palamós, el Càntut. Cançons de tradició oral, el Festival Escena Patrimonio i la família de Delfí Colomé.