22
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
16:21h
L'exalcalde de Moià Josep Montràs (CiU) ha quedat absolt del delicte de prevaricació administrativa de què l'acusaven la fiscalia i l'Ajuntament de Moià. Montràs estava acusat d'haver afavorit un empresari mitjançant la signatura de dos convenis urbanístics irregulars el 2001 i el 2005. Malgrat que la sentència reconeix les irregularitats, conclou que la finalitat no era la d'afavorir l'empresari sinó evitar acomiadaments, pel que considera que no hi va haver voluntat de perjudicar els interessos municipals. La resolució també absol l'exsecretari de l'Ajuntament de Moià Francesc A. i l'empresari Antonio E. –de l'empresa Acteur- en concepte de cooperadors necessaris. La fiscalia demanava una pena de nou anys d'inhabilitació especial per a qualsevol càrrec o feina pública per a tots tres. L'Ajuntament de Moià ha interposat un recurs a la sentència i sosté que els acords en cap cas han beneficiat al municipi.
El judici es va celebrar el juliol passat al Jutjat Penal 2 de Manresa. Segons resol la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, l'exbatlle va signar els convenis "per interès del municipi" i per evitar la pèrdua dels 150 llocs de treball que depenen de l'escorxador, a més dels de les empreses que s'havien ubicat al polígon. A més, fonamentant-se en la declaració dels perits, els convenis, afegeix, "han beneficiat a l'Ajuntament, ja que han suposat un cost menor que la despesa que hauria generat les sentències que obligaven a tancar l'escorxador". Davant l'acusació de prevaricació i malgrat reconèixer les "irregularitats" dels acords, la resolució indica que ni fiscalia ni Ajuntament han presentat cap prova de les costes que hauria suposat el tancament del negoci, fet que impedeix demostrar que el convenis hagin estat "contraproduents pels interessos municipals".
Recurs de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Moià ha presentat un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial i insisteix en què es va produir un delicte de prevaricació continuat que podria "causar un precedent", han explicat fonts municipals a ACN. Entre els arguments, el recurs conclou incongruències en la sentència, com ara que sostingui "que la principal finalitat dels convenis era la d'impedir l'execució d'unes sentències que declaraven il·legals les llicències de l'escorxador" i alhora es mantinguin que amb aquesta acció es buscava afavorir "l'interès públic". En aquest sentit afegeixen que no pot assenyalar que "l'Ajuntament ha sortit econòmicament beneficiat pels convenis, quan els informes tècnics municipals afirmen el contrari".
El recurs insisteix en "que els hipotètics beneficis econòmics reportats pels convenis legitimaven l'Alcalde per mercadejar amb les potestats de planejament, gestió i execució urbanística, fent-ne un ús absolutament inapropiat i allunyat del recte exercici d'aquestes potestats, com ho és, sens dubte, l'atribució d'aprofitaments, exempcions de càrregues, reserves de dispensació i altres privilegis urbanístics amb la finalitat de burlar el compliment de les sentències judicials que ordenaven la clausura de l'escorxador".
Uns terrenys cedits dos cops
Els fets pels quals s'acusava Montràs es remunten a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde de Moià, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'empresari acusat.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar de sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori. Com a contrapartida, Esteve E. es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià.
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Va ser llavors que els tres acusats van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 metres quadrats –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons recull la sentència, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal. Els convenis no es van arribar a completa. Van ser invalidats el 2013 per la Generalitat després de rebre la denúncia del nou govern local.
Condemnat el 2016
Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.
El judici es va celebrar el juliol passat al Jutjat Penal 2 de Manresa. Segons resol la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, l'exbatlle va signar els convenis "per interès del municipi" i per evitar la pèrdua dels 150 llocs de treball que depenen de l'escorxador, a més dels de les empreses que s'havien ubicat al polígon. A més, fonamentant-se en la declaració dels perits, els convenis, afegeix, "han beneficiat a l'Ajuntament, ja que han suposat un cost menor que la despesa que hauria generat les sentències que obligaven a tancar l'escorxador". Davant l'acusació de prevaricació i malgrat reconèixer les "irregularitats" dels acords, la resolució indica que ni fiscalia ni Ajuntament han presentat cap prova de les costes que hauria suposat el tancament del negoci, fet que impedeix demostrar que el convenis hagin estat "contraproduents pels interessos municipals".
Recurs de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Moià ha presentat un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial i insisteix en què es va produir un delicte de prevaricació continuat que podria "causar un precedent", han explicat fonts municipals a ACN. Entre els arguments, el recurs conclou incongruències en la sentència, com ara que sostingui "que la principal finalitat dels convenis era la d'impedir l'execució d'unes sentències que declaraven il·legals les llicències de l'escorxador" i alhora es mantinguin que amb aquesta acció es buscava afavorir "l'interès públic". En aquest sentit afegeixen que no pot assenyalar que "l'Ajuntament ha sortit econòmicament beneficiat pels convenis, quan els informes tècnics municipals afirmen el contrari".
El recurs insisteix en "que els hipotètics beneficis econòmics reportats pels convenis legitimaven l'Alcalde per mercadejar amb les potestats de planejament, gestió i execució urbanística, fent-ne un ús absolutament inapropiat i allunyat del recte exercici d'aquestes potestats, com ho és, sens dubte, l'atribució d'aprofitaments, exempcions de càrregues, reserves de dispensació i altres privilegis urbanístics amb la finalitat de burlar el compliment de les sentències judicials que ordenaven la clausura de l'escorxador".
Uns terrenys cedits dos cops
Els fets pels quals s'acusava Montràs es remunten a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde de Moià, Sebastià Ubasart, i l'empresari Esteve E. –pare de l'empresari acusat.- van firmar un conveni urbanístic en què l'Ajuntament es comprometia a qualificar de sòl urbà uns terrenys situats a la carretera nacional 141 a una zona coneguda com el 'Sector de La Granja' en el marc de la revisió del planejament urbanístic general que en aquells moments estava tramitant el consistori. Com a contrapartida, Esteve E. es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats de superfície. En aquells moments Montràs era regidor a l'Ajuntament de Moià.
L'any 2005 els acusats van signar un tercer conveni relacionat amb la polèmica parcel·la per afavorir novament l'empresa. Dos anys abans, el 2003, la Generalitat va iniciar una expropiació forçosa per procediment d'urgència que afectava altres terrenys que tenia l'empresa Acteur al terme municipal de Moià. Va ser llavors que els tres acusats van signar un tercer conveni urbanístic on van acordar que l'empresa recuperava mitjançant permuta els terrenys de 1.175 metres quadrats –cedits dos cops a l'Ajuntament- i, en contrapartida, el consistori es quedava amb uns terrenys situats a l'Avinguda Indústria, la zona afectada per l'expedient d'expropiació de la Generalitat.
Segons aquest nou conveni, l'Ajuntament es comprometia a promoure una requalificació d'unes parcel·les propietat de l'empresari acusat i també a assumir els costos d'urbanització de l'accés a la zona. Si el consistori no complia aquests pactes, en un termini de tres anys tindria una penalització de 300.000 euros. En aquesta ocasió, segons recull la sentència, els tres acusats van tornar a obviar la tramitació administrativa pertinent i van signar el conveni sense passar-lo pel ple municipal. Els convenis no es van arribar a completa. Van ser invalidats el 2013 per la Generalitat després de rebre la denúncia del nou govern local.
Condemnat el 2016
Montràs ja va ser condemnat el febrer de 2016 a nou mesos de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas finalment no va arribar a judici perquè durant la vista prèvia el ministeri fiscal, l'acusació particular –representada per l'Ajuntament de Moià- i la defensa de l'acusat van arribar a un acord.