27
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
28
d'octubre
a les
19:50h
La Crida Nacional per la República funcionarà com un partit polític, segons consta en la ponència organitzativa presentada aquest dissabte en l'assemblea fundacional celebrada al Pavelló Nou Congost de Manresa. La definició que es fa del nou actor, impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, és la exactament aquesta: "Un moviment que cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l'objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics". No es defineix com a partit -s'han activat els mecanismes perquè sigui així-, però el seu funcionament intern és com el d'una organització actual i obre la porta a presentar-se a les eleccions, sense concretar la fórmula exacta. "Si convé, ens hi presentarem", ha apuntat Ferran Mascarell, un dels impulsors.
A Puigdemont, a l'espera que els fundadors -unes 9.000 persones- culminin la redacció de la ponència a través d'esmenes, ja ha estat fixat com a "president impulsor" del nou moviment. Les tres àrees organitzatives són l'assemblea nacional, el govern i el consell de representants. En termes clàssics, les seves atribucions correspondrien al que seria el congrés d'un partit, l'executiva i el consell nacional, on s'hi apleguen els quadres. Pel que fa a l'estructuració de corrents interns, se'n situen tres: el liberal, el socialdemòcrata i el d'esquerres. Tots ells tindran representació -12 cadascun- al consell de representants, en el qual també hi tindrà lloc el govern del moviment, persones triades de les sectorials i també del territori. Aquest consell tindrà uns 160 membres i es reunirà cada dos mesos. L'assemblea, cada dos anys. Els detalls els han donat els diputats Toni Morral i Gemma Geis.
L'organisme que portarà el dia a dia de la formació és el govern, liderat per un president -totes les mirades estan situades en Jordi Sànchez, redactor de la ponència política, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i un secretari general acompanyats de 19 membres més. Es reuniran cada quinze dies i les decisions es prendran per votació. Una de les decisions més rellevants que haurà de prendre l'executiva del moviment és a quines circumscripcions electorals es presentarà, de manera que es presentarà a les eleccions. Aquest és un dels punts que genera més fricció amb el PDECat, que imaginava -a través de les converses de la cúpula amb Puigdemont- la Crida com un "paraigua" i no com una formació tradicional.
Pel que fa a la composició del govern intern, s'estableix que, "com a màxim i amb caràcter general, un 50% dels membres de l'executiu de la Crida poden pertànyer al Govern de la Generalitat, entitats, institucions públiques o de representació política". Entre els membres de l'executiu de Torra impulsors del nou moviment hi ha Elsa Artadi -Presidència-, Miquel Buch -Interior- i Damià Calvet -Territori i Sostenibilitat-. Aquests dos últims van quedar fora de l'executiva del PDECat en l'últim congrés arran del règim d'incompatibilitats. A l'acte fundacional també hi ha anat Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement.
Doble militància i dissolució
El moviment presentat a Manresa, que defensa principis com el de "sumem persones, no sigles", permetrà la doble militància. És a dir, que es pugui ser associat a la Crida i també del PDECat, d'ERC o de la CUP, si s'escau. La Crida, segons la ponència, "es caracteritza per constituir un moviment que fa de la seva adhesió individual i el seu caràcter transversal dues característiques que han de tenir-se presents en el funcionament i l'organització". "Per aquest motiu, es garantirà a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d'altres entitats, associacions, partits polítics o de qualsevol altra naturalesa", recalquen.
Un dels compromisos que assumeix el nou moviment és el de dissoldre's en el moment en què s'aconsegueixi fer efectiva la República, objectiu refermat aquest dissabte per Torra. Una de les vies per aconseguir-ho és aquesta: "Propiciar grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com electoral, per apoderar la ciutadania de Catalunya". Els principis generals són aquests, segons apareix en el text, que s'haurà d'aprovar a mitjans de gener: "La pluralitat ideològica, la transparència, la igualtat de gènere, la democràcia interna, l’eficàcia organitzativa, la participació i el compromís cívic, emprant tots els mecanismes digitals i electrònics en la seva organització i funcionament".
A Puigdemont, a l'espera que els fundadors -unes 9.000 persones- culminin la redacció de la ponència a través d'esmenes, ja ha estat fixat com a "president impulsor" del nou moviment. Les tres àrees organitzatives són l'assemblea nacional, el govern i el consell de representants. En termes clàssics, les seves atribucions correspondrien al que seria el congrés d'un partit, l'executiva i el consell nacional, on s'hi apleguen els quadres. Pel que fa a l'estructuració de corrents interns, se'n situen tres: el liberal, el socialdemòcrata i el d'esquerres. Tots ells tindran representació -12 cadascun- al consell de representants, en el qual també hi tindrà lloc el govern del moviment, persones triades de les sectorials i també del territori. Aquest consell tindrà uns 160 membres i es reunirà cada dos mesos. L'assemblea, cada dos anys. Els detalls els han donat els diputats Toni Morral i Gemma Geis.
L'òrgan executiu de direcció estarà format per un president, un secretari general i 19 membres, avalats per l'assemblea de la formació, que es reuneix cada dos anys
L'organisme que portarà el dia a dia de la formació és el govern, liderat per un president -totes les mirades estan situades en Jordi Sànchez, redactor de la ponència política, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i un secretari general acompanyats de 19 membres més. Es reuniran cada quinze dies i les decisions es prendran per votació. Una de les decisions més rellevants que haurà de prendre l'executiva del moviment és a quines circumscripcions electorals es presentarà, de manera que es presentarà a les eleccions. Aquest és un dels punts que genera més fricció amb el PDECat, que imaginava -a través de les converses de la cúpula amb Puigdemont- la Crida com un "paraigua" i no com una formació tradicional.
Pel que fa a la composició del govern intern, s'estableix que, "com a màxim i amb caràcter general, un 50% dels membres de l'executiu de la Crida poden pertànyer al Govern de la Generalitat, entitats, institucions públiques o de representació política". Entre els membres de l'executiu de Torra impulsors del nou moviment hi ha Elsa Artadi -Presidència-, Miquel Buch -Interior- i Damià Calvet -Territori i Sostenibilitat-. Aquests dos últims van quedar fora de l'executiva del PDECat en l'últim congrés arran del règim d'incompatibilitats. A l'acte fundacional també hi ha anat Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement.
Doble militància i dissolució
El moviment presentat a Manresa, que defensa principis com el de "sumem persones, no sigles", permetrà la doble militància. És a dir, que es pugui ser associat a la Crida i també del PDECat, d'ERC o de la CUP, si s'escau. La Crida, segons la ponència, "es caracteritza per constituir un moviment que fa de la seva adhesió individual i el seu caràcter transversal dues característiques que han de tenir-se presents en el funcionament i l'organització". "Per aquest motiu, es garantirà a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d'altres entitats, associacions, partits polítics o de qualsevol altra naturalesa", recalquen.
Un dels compromisos que assumeix el nou moviment és el de dissoldre's en el moment en què s'aconsegueixi fer efectiva la República, objectiu refermat aquest dissabte per Torra. Una de les vies per aconseguir-ho és aquesta: "Propiciar grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com electoral, per apoderar la ciutadania de Catalunya". Els principis generals són aquests, segons apareix en el text, que s'haurà d'aprovar a mitjans de gener: "La pluralitat ideològica, la transparència, la igualtat de gènere, la democràcia interna, l’eficàcia organitzativa, la participació i el compromís cívic, emprant tots els mecanismes digitals i electrònics en la seva organització i funcionament".