29
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:29h
El col·lectiu Memòria i Història ha publicat, a través del portal Memoria.cat, un web dedicat a l'estada a Manresa de Justa Freire Méndez (Moraleja del Vino, Zamora, 1896-Madrid, 1965), mestra i pedagoga pionera de l'escola pública moderna. Freire va viure a la capital del Bages durant tres setmanes de setembre de l'any 1954 perquè va estar treballant al col·legi Pare Algué. Aquest nou web, expliquen des de Memòria i Història, pretén "aportar llum" sobre aquest capítol de la seva vida professional a la ciutat; un capítol que tot apunta que ella no hauria volgut escriure mai: "Manresa va ser una destinació gens desitjada per a Freire, ja que el que volia era tornar a l'escola de Madrid que havia dirigit i on havia revolucionat els mètodes educatius abans de la Guerra Civil", assenyalen des del col·lectiu manresà, tot afegint que aquest anhelat retorn no es va acabar produint perquè "la dictadura franquista li havia vetat el retorn a qualsevol escola pública de la província de Madrid".
Freire Méndez va ser una mestra de gran prestigi i molt estimada pels seus alumnes. Deixebla i mà dreta del prestigiós pedagog Ángel Llorca, va viatjar per Europa per aprendre dels sistemes educatius més innovadors, que va implementar durant el seu mestratge. Va dur a terme una feina extraordinària en el camp de l'ensenyament públic al Grupo Escolar Cervantes i, especialment, al Grupo Escolar Alfredo Calderón, que va dirigir, ambdós centres de Madrid, fins que el règim franquista la va empresonar i la va desposseir del seu títol de mestra.
Finalment, el 1954 va poder tornar a exercir a l'escola pública, però "en ningún caso se le puede destinar a Madrid", es pot llegir en un escrit anònim que es troba en el seu expedient de depuració conservat a l'Archivo General de la Administración.
La pedagoga va morir el 15 de juliol del 1965. Durant els seus darrers anys de vida va publicar diferents articles a la revista El Magisterio Español. També, al llarg de la seva trajectòria de mestra va publicar les seves experiències innovadores a la comunitat educativa mitjançant col·laboracions a la revista Escuelas de España.
Molta hostilitat i alguna amistat
"Sento haver de marxar però ho estic desitjant". Això és el que va escriure Freire en el seu diari personal el dia que va deixar el Pare Algué. I és que tal com s'explica en el web, des del moment que va aterrar a la capital del Bages ja va començar a buscar una mestra substituta que ocupés el seu lloc per, així, ella poder tornar a Madrid.
A Manresa, de fet, la pedagoga es va enfrontar per primera vegada a l'escola pública franquista; una experiència vital que des de Memòria i Història no dubten a manifestar que "devia ser desoladora". Però no tot van ser desgràcies: Freire també va fer algunes amistats, a la ciutat, com ara amb Mercè Pla Galobart, la persona que la va allotjar a casa seva i que resulta que era la vídua d'un home molt conegut a Manresa durant el període de la República, Ramon Sanz Ibarz, un personatge de pes d'Esquerra Republicana que va ser represaliat durant el franquisme.
Un "modest homenatge"
L'agost del 2021, l'Ajuntament de Madrid va treure el nom de Justa Freire Méndez d'un dels carrers de la ciutat per tornar-hi a posar el del general franquista i fundador de la Legión, Millan Astray. Netejar aquesta "vergonya democràtica" és un dels objectius d'aquest web, l'autor del qual és l'historiador manresà Joaquim Aloy. Durant mesos, va dur a terme una tasca exhaustiva de recerca que ha permès endreçar i ampliar la informació que fins al moment es tenia de la mestra en qüestió.
"Aquest treball pretén ser un modest homenatge des de Manresa a una mestra vocacional, dedicada de ple a l'educació, sobretot la dels alumnes més desfavorits", diu Aloy, que defineix la pedagoga de Zamora com una persona "defensora i lluitadora de l'escola pública de qualitat i de la formació integral dels infants, i a qui sempre va transmetre els valors de la igualtat, la tolerància i el respecte envers els altres".
En el web, Aloy entrevista la neboda de Mercè Pla Galobart, Roser Ibarz Sanz, que conserva alguns records de la mestra i una alumna del Pare Algué de l'any 1961; parla amb la biògrafa de Freire, María del Mar del Pozo; divulga un article d'Àngels Fusté sobre la Manresa que Justa Freire va conèixer el 1954, i mostra set fotografies del col·legi manresà dels anys cinquanta.
Freire Méndez va ser una mestra de gran prestigi i molt estimada pels seus alumnes. Deixebla i mà dreta del prestigiós pedagog Ángel Llorca, va viatjar per Europa per aprendre dels sistemes educatius més innovadors, que va implementar durant el seu mestratge. Va dur a terme una feina extraordinària en el camp de l'ensenyament públic al Grupo Escolar Cervantes i, especialment, al Grupo Escolar Alfredo Calderón, que va dirigir, ambdós centres de Madrid, fins que el règim franquista la va empresonar i la va desposseir del seu títol de mestra.
Finalment, el 1954 va poder tornar a exercir a l'escola pública, però "en ningún caso se le puede destinar a Madrid", es pot llegir en un escrit anònim que es troba en el seu expedient de depuració conservat a l'Archivo General de la Administración.
La pedagoga va morir el 15 de juliol del 1965. Durant els seus darrers anys de vida va publicar diferents articles a la revista El Magisterio Español. També, al llarg de la seva trajectòria de mestra va publicar les seves experiències innovadores a la comunitat educativa mitjançant col·laboracions a la revista Escuelas de España.
Molta hostilitat i alguna amistat
"Sento haver de marxar però ho estic desitjant". Això és el que va escriure Freire en el seu diari personal el dia que va deixar el Pare Algué. I és que tal com s'explica en el web, des del moment que va aterrar a la capital del Bages ja va començar a buscar una mestra substituta que ocupés el seu lloc per, així, ella poder tornar a Madrid.
A Manresa, de fet, la pedagoga es va enfrontar per primera vegada a l'escola pública franquista; una experiència vital que des de Memòria i Història no dubten a manifestar que "devia ser desoladora". Però no tot van ser desgràcies: Freire també va fer algunes amistats, a la ciutat, com ara amb Mercè Pla Galobart, la persona que la va allotjar a casa seva i que resulta que era la vídua d'un home molt conegut a Manresa durant el període de la República, Ramon Sanz Ibarz, un personatge de pes d'Esquerra Republicana que va ser represaliat durant el franquisme.
Un "modest homenatge"
L'agost del 2021, l'Ajuntament de Madrid va treure el nom de Justa Freire Méndez d'un dels carrers de la ciutat per tornar-hi a posar el del general franquista i fundador de la Legión, Millan Astray. Netejar aquesta "vergonya democràtica" és un dels objectius d'aquest web, l'autor del qual és l'historiador manresà Joaquim Aloy. Durant mesos, va dur a terme una tasca exhaustiva de recerca que ha permès endreçar i ampliar la informació que fins al moment es tenia de la mestra en qüestió.
"Aquest treball pretén ser un modest homenatge des de Manresa a una mestra vocacional, dedicada de ple a l'educació, sobretot la dels alumnes més desfavorits", diu Aloy, que defineix la pedagoga de Zamora com una persona "defensora i lluitadora de l'escola pública de qualitat i de la formació integral dels infants, i a qui sempre va transmetre els valors de la igualtat, la tolerància i el respecte envers els altres".
En el web, Aloy entrevista la neboda de Mercè Pla Galobart, Roser Ibarz Sanz, que conserva alguns records de la mestra i una alumna del Pare Algué de l'any 1961; parla amb la biògrafa de Freire, María del Mar del Pozo; divulga un article d'Àngels Fusté sobre la Manresa que Justa Freire va conèixer el 1954, i mostra set fotografies del col·legi manresà dels anys cinquanta.