Entrevista a Antonio Doñate Martín

Memoria.cat, el portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, actualment ja acull més de 60 webs, amb milers de documents i fotografies i centenars de vídeos de testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició a Manresa. També conté alguns documents significatius de la història de Catalunya.

En aquesta ocasió proposem una entrevista en vídeo a Antonio Doñate Martín, que va ser jutge de primera instància de Manresa entre els anys 1970 i 1973, on va destacar per la defensa dels drets bàsics de les persones i per la seva actuació combativa contra les institucions i les pràctiques de la dictadura. 

De la seva actuació a Manresa cal destacar-ne la denúncia que va presentar contra Anselmo Díaz, policia i cap de la Brigada Político-Social de Manresa, per presumpte detenció il·legal de Francesc Sabrià, i també el seu costum de facilitar l'alliberament de persones detingudes per motius polítics. 

Un dels primers casos que va tractar va ser la detenció de Joan Olives Mercadal, per haver cridat ‘Amnistia i Llibertat' a la manifestació contra el procés de Burgos a Manresa. La gestió d'aquest assumpte el va portar a acusar al governador civil Tomás Pelayo Ros de detenció il·legal. Era la primera vegada durant el franquisme que un governador civil rebia una acusació d'aquest tipus.

El cap de la Guàrdia Civil de Manresa es queixà al governador civil de l'actuació de Doñate per sotmetre els policies a interrogatoris i per deixar en llibertat a la majoria de detinguts per qüestions polítiques. 

L'entrevista per aquest web fou realitzada el juny del 2017 al seu domicili. Està estructurada en 6 blocs i un total de 40 fragments de vídeo:

- Infantesa
- La vocació judicial i els inicis de la professió (on parla de l'experiència al TOP)
- L'etapa com a jutge de primera instància de Manresa (els casos Francesc Sabrià i Joan Olives i la seva relació amb Carlos Jiménez Villarejo, fiscal del districte de Manresa; la gestió de conflictes laborals, com el de la Fàbrica Nova; les relacions amb l'Església i les relacions amb les autoritats franquistes i la policia; la Brigada Político-Social, etc.)
- El trasllat a Arenys de Mar
- La implicació a Justícia Democràtica (i el seu posterior pas a Jutges per la Democràcia)
- Reflexions (la seva visió del paper del jutge i les valoracions sobre la justícia espanyola actual)

També hi ha un apartat on la seva esposa, María Pilar Royo, que va ser professora de l'Institut Lluís de Peguera explica com era l'Institut d'aleshores i la vaga que s'hi va convocar l'any 1971 i les conseqüències que va tenir.