04
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
20:37h
Memoria.cat acull al seu portal el treball 70 anys d'història de les escoles bressol o llars d'infants de Manresa (1952-2022), una aportació rellevant i necessària de la història de la primera infància a Manresa.
El treball ha estat elaborat per Josefina Recasens, en col·laboració amb Justi Zapata. Les autores hi expliquen el procés seguit durant aquests 70 anys per fer realitat l'escolarització pública de l'etapa 0-3 anys. Fan un recorregut històric que s'inicia amb la guarderia de la Fàbrica Bertrand i Serra, d'iniciativa empresarial; continua amb tres iniciatives sota el guiatge de Càritas Manresa i de l'Ajuntament de Manresa (la Guarderia Alba, la Guarderia del Barri Mion - Puigberenguer i la Guarderia de la Sagrada Família), la creació de la Coordinadora de Guarderies de Manresa i la creació de les tres primeres llars d'infants de Manresa (Picarol, Espurna i Ginesta).
Segons les autores de l'estudi, Manresa ha estat un dels municipis de Catalunya amb el nivell d'escolarització pública 0-3 més alt i aquest fet té a veure amb l'existència de tres llars d'infants de la Generalitat. Manresa va ser l'únic municipi que va aconseguir-ne tres, amb estàndards de qualitat elevats, que van fer considerar a les famílies que escolaritzar els infants abans dels tres anys a l'escola pública era possible, la qual cosa va anar generant demanda any rere any. Actualment el llindar de cobertura és de gairebé 800 places públiques i més 400 de concertades o privades.
També parlen de com la pressió de la demanda i la voluntat de l'Ajuntament va fer possible la construcció de noves llars d'infants (El Solet, La Llum, L'Estel, la Lluna i el Petit Princep) i la signatura del conveni amb l'Associació d'Empreses de Bufalvent per crear la llar d'infants Bressolvent.
L'estudi diferencia dues etapes en aquest camí: la primera, fins a l'any 1980, en què comencen totes les iniciatives i s'aconsegueix el reconeixement de les titulacions professionals, els requeriments dels espais, la normativa de matriculació, etc. i la construcció de les primeres llars d'infants pagades pel Ministeri, i posteriorment transferides a la Generalitat. La segona, fins a l'actualitat, en la qual es consoliden els llindars d'escolarització mínima i desitjable, i s'aconsegueixen uns bons estàndards de qualitat.
Segons les autores del treball, la fita segurament més important, però, es va produir als anys 70 quan un grup d'educadors i educadores, pares i mares, varen tenir la iniciativa i varen lluitar per aconseguir l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys; van crear l'esmentada Coordinadora de Guarderies, van saber implicar-hi a les associacions de veïns, i convèncer els polítics a l'inici de la Transició per engegar uns serveis que han esdevingut imprescindibles com a serveis públics de qualitat per a la primera infància i les seves famílies.
El treball ha estat elaborat per Josefina Recasens, en col·laboració amb Justi Zapata. Les autores hi expliquen el procés seguit durant aquests 70 anys per fer realitat l'escolarització pública de l'etapa 0-3 anys. Fan un recorregut històric que s'inicia amb la guarderia de la Fàbrica Bertrand i Serra, d'iniciativa empresarial; continua amb tres iniciatives sota el guiatge de Càritas Manresa i de l'Ajuntament de Manresa (la Guarderia Alba, la Guarderia del Barri Mion - Puigberenguer i la Guarderia de la Sagrada Família), la creació de la Coordinadora de Guarderies de Manresa i la creació de les tres primeres llars d'infants de Manresa (Picarol, Espurna i Ginesta).
Segons les autores de l'estudi, Manresa ha estat un dels municipis de Catalunya amb el nivell d'escolarització pública 0-3 més alt i aquest fet té a veure amb l'existència de tres llars d'infants de la Generalitat. Manresa va ser l'únic municipi que va aconseguir-ne tres, amb estàndards de qualitat elevats, que van fer considerar a les famílies que escolaritzar els infants abans dels tres anys a l'escola pública era possible, la qual cosa va anar generant demanda any rere any. Actualment el llindar de cobertura és de gairebé 800 places públiques i més 400 de concertades o privades.
També parlen de com la pressió de la demanda i la voluntat de l'Ajuntament va fer possible la construcció de noves llars d'infants (El Solet, La Llum, L'Estel, la Lluna i el Petit Princep) i la signatura del conveni amb l'Associació d'Empreses de Bufalvent per crear la llar d'infants Bressolvent.
L'estudi diferencia dues etapes en aquest camí: la primera, fins a l'any 1980, en què comencen totes les iniciatives i s'aconsegueix el reconeixement de les titulacions professionals, els requeriments dels espais, la normativa de matriculació, etc. i la construcció de les primeres llars d'infants pagades pel Ministeri, i posteriorment transferides a la Generalitat. La segona, fins a l'actualitat, en la qual es consoliden els llindars d'escolarització mínima i desitjable, i s'aconsegueixen uns bons estàndards de qualitat.
Segons les autores del treball, la fita segurament més important, però, es va produir als anys 70 quan un grup d'educadors i educadores, pares i mares, varen tenir la iniciativa i varen lluitar per aconseguir l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys; van crear l'esmentada Coordinadora de Guarderies, van saber implicar-hi a les associacions de veïns, i convèncer els polítics a l'inici de la Transició per engegar uns serveis que han esdevingut imprescindibles com a serveis públics de qualitat per a la primera infància i les seves famílies.