10
d'abril
del
2013
El jugador bagenc de la Lliga Endesa, Rafa Martínez. Foto: Xavier Sucarrats- El campus que porta el teu nom arriba enguany a la sisena edició. La il·lusió és la mateixa que el primer any?
- Sí. Cada any és un repte nou i la veritat és que és tot un èxit. És ja la sisena edició i, tal com estan les coses, que encara funcioni és un èxit de tothom.
- Veure les cares dels nens i les nenes il·lusionats en poder compartir pista amb jugadors professionals com tu mateix o altres que hi col·laboren és una cosa que no té preu?
- Des del primer any l'objectiu és que els nanos es diverteixin. Per part meva, intentar estar-hi el màxim de dies possibles. En campus d'altres jugadors, hi són un dia o dos i marxen. I jo volia ser-hi més dies per veure com anava tot, estar amb els nens i ensenyar-los una mica durant la meva estada.
- Diumenge, en un gran partit, veu derrotar el Real Madrid. Quines expectatives té el València Bàsquet fins a final de temporada a la lliga Endesa?
- Va ser un partit molt complert per part nostra després de perdre de 30 punts a Barcelona. Es veia tot negre però després d'aquesta victòria es veu diferent i l'equip ha agafat molta confiança. Esperem guanyar el màxim de partits possibles fins a final de temporada perquè en cadascun ens hi juguem molt. La classificació està molt igualada i esperem sumar fora de casa, que és la nostra assignatura pendent.
- Sembla que des de l'arribada de Velimir Perasovic has perdut una mica de protagonisme. Com són les relacions amb el teu entrenador?
- Cada any la plantilla és més àmplia. Som deu jugadors i tots podem jugar. És complicat tenir minuts assegurats perquè ningú ho farà. Te'ls has de guanyar. Però el més important és que l'equip vagi bé. Ara ens repartim els minuts els jugadors exteriors i el què he de fer és treballar al cent per cent i esperar les meves oportunitats.
- La llàstima és no haver superat les semifinals de l'Eurocup quan veu estar apunt de remuntar a Rússia una eliminatòria que semblava perduda.
- Era un dels objectius, arribar a la final de l'Eurocup a Charleroi. Estava marcat pel club i per nosaltres. Però no va poder ser. Vam fer un partit desastrós a la Fonteta. Allà els vam tenir contra les cordes però no vam poder remuntar els deu punts de diferència.
- Et queda un any de contracte a València. De cara al futur, com et veus?
- Sempre he dit que els contractes són per complir-los. Porto cinc anys a València i estic molt adaptat. Però al món de l'esport mai se sap. A vegades el club et vol, en altres ocasions no... Això depèn d'ells. Jo estic molt tranquil.
- Quines sensacions et deixa el descens gairebé consumat del Bàsquet Manresa, el teu club de formació?
- No podem dir res fins que sigui matemàtic. Tothom sap que jo m'estimo molt el club. L'objectiu del Manresa els darrers anys ha estat mantenir la categoria. Aquest any han tingut molt mala sort en partits ajustats que se'ls han escapat al final. Les lesions al tram final de temporada també han afectat. L'economia i la crisi que els han impedit firmar altres jugadors han sigut punts claus per arribar a aquesta situació. Espero que d'una forma o d'una altra es quedin a l'ACB.
- T'agradaria que el teu darrer any com a professional fos a Manresa?
- M'encantaria. A qui no agradaria estar vinculat, d'una manera o d'una altra, al club on s'ha format? Tinc molts bons records d'aquí. M'hi he format, conec a tothom i és casa meva. Poder estar a prop dels meus és una cosa que sempre he somniat.