Després de dos anys d'una important crescuda, el nombre de manresans que han estat beneficiaris de Rendes Garantides de Ciutadania ha tornat a nivells de 2020, en plena pandèmia, amb un equivalent de 1.395 prestacions anuals durant el 2023, que han beneficiat, en un moment o altre, 3.556 persones, segons les dades que ha fet públiques l'Idescat aquesta setmana. Aquesta quantitat suposa una baixada del 8,6% respecte de 2022 i del 4,9% respecte del 2021, i es posa a nivell, encara per sobre, de 2020.
Tot i la baixada en nombre de prestacions, la capital del Bages es manté com la ciutat gran -de més de 50.000 habitants- amb un equivalent de més prestacions per cada 1.000 habitants, amb 17,75, a molta distància de la segona, Terrassa amb 11,12, i amb gairebé el triple que la mitjana catalana, que se situa en 6,56 prestacions per cada 1.000 habitants.
Segons la regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Manresa, Mariona Homs, aquesta preeminència de Manresa al capdemunt de la llista, any rere any, es deu a "l'assimilació com a Renda Garantida de Ciutadania que es va fer de les antigues PIRMI el 2017". Manresa tenia un nombre important de beneficiaris de la PIRMI "degut al tancament d'importants indústries de la comarca, com la Pirelli, per exemple". Al convertir les PIRMI en Rendes Garantides de Ciutadania, "la base sobre la que partim a Manresa és superior a la d'altres ciutats amb menys impacte pel tancament de fàbriques".
La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una prestació social que pretén assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació activa en la societat. Es tracta d'una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica.