De persones com la Lara Roca Sánchez n'hi ha poques. Aquesta tècnica de turisme nascuda a Manresa el 1991 s'ha hagut d'enfrontar a molts contratemps al llarg dels seus 32 anys de vida. Un dels més bèsties de tots, el del càncer de pit que li van detectar fa un any i escaig i que va obligar-la a parar motors en sec, una cosa que mai abans havia posat en pràctica. I és que això de descansar i no fer res no hi entrava, en el seu marc mental: vital, activa i amb el cap sempre bullint d'idees, tant te la podies trobar fent de coordinadora dels guardonats dels Premis Ondas, com ajudant en la producció de les Decennals de Valls o organitzant jornades com el Connecta de l'Agència Catalana de Turisme o la fira ExpoReus.
Però un bon dia, bum! La gran bomba li cau al damunt, i tota aquella carrera professional que tan regava i en la qual tanta energia hi abocava, va passar en un segon pla completament. Fins i tot en un tercer. El seu ànim i la seva empenta tenien un altre assumpte molt més important per atendre. I, oi tant si ho van fer! Amb matrícula d'honor! ¿O em direu que és gaire habitual que algú que està a punt de començar una quimioteràpia que li farà caure els cabells organitzi una festa amb totes les amigues per rapar-se? La Rapaparty, n'hi van dir.
La frase de la samarreta que ho va revolucionar tot
I va ser en aquell comiat cabellut on va néixer la llavor d'aquesta trobada sobre la menopausa que hem citat en el titular. Allà, a la Rapaparty, les amigues de la Lara li van regalar una samarreta amb una il·lustració de la seva gran amiga Íngrid Palacios acompanyada de la frase: La sort de tenir-nos. Quina gran síntesi del que és l'amistat i del que podria arribar a ser la humanitat si ens deixéssim estar d'egos i d'enveges! Perquè sí: quina sort saber que no estem soles i tenir la certesa que quan ho necessitem sempre hi haurà algú que ens donarà la mà i ens intentarà entendre i acompanyar.
Aquella samarreta va ser l'ham que va animar la Lara a impulsar un projecte que va començar amb la recaptació de fons pel mecenatge de la Fundació Althaia (precisament de la venda de samarretes) i que ha acabat esdevenint una comunitat de suport mutu. Sota el nom de La sort de tenir-nos, aquesta manresana ha organitzat diveres trobades per compartir, comprendre i visibilitzar la malaltia i les conseqüències que comporta; unes conseqüències que, en el cas de la protagonista d'aquesta història, passen per una menopausa precoç. Com que el seu càncer era hormonal, ara -i durant cinc anys- haurà de prendre's una medicació que li inhibirà la regla. Això vol dir que d'un dia per l'altre, tots aquells símptomes que les dones de 45 anys en amunt manifesten que tenen quan la menstruació els va desapareixent, a ella li han arribat de cop.
I com que és curiosa de mena i ara, més que mai, valora la importància de tenir una bona qualitat de vida, va posar-se a investigar què podia fer perquè el fet de tenir els ovaris aturats no li passés factura ni a curt ni a llarg termini. I va conèixer la nutricionista i naturòpata Marta Marcè; l'entrenadora personal especialitzada en salut femenina Anna Feliu; la ginecòloga experta en menopausa Carlotta Stoppan; la cofundadora de la comunitat Domma Mireia Roca, i les especialistes en estètica oncològica Teresa Domingo i Luisa Gil.
Seran aquestes sis dones les que prendran part de la trobada d'aquest divendres, 12 de gener, que tindrà lloc a l'Oller del Mas (on la Lara hi fa de consultora estratègica d'enoturisme), i que ja ha esgotat inscripcions. Però no us preocupeu, si no heu pogut reservar plaça; la intenció d'aquesta valenta manresana és seguir impulsant espais per compartir, conèixer i descobrir que la vida és més plena i gratificant quan es viu en comunitat.