20
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
23:28h
Rafael Rosal, que va passar de la Guerrila a Guatemala a treballar per la pau; Théogène Murwa, testimoni protegit de la guerra de Rwanda per aclarir l'assassinat de Flors Sirera i altres cooperants espanyols en aquell país; Joan Babeli, sirià que fa anys que viu a Catalunya i que té familiars i amics que han hagut de viure l'experiència de ser refugiats, i finalment, Eugènia Serra, que es va exiliar durant la Guerra Civil amb 10 anys acompanyada de la seva família, acompanyada per Conxita Parcerisas, de l'Associació Memòria i Història. Tots plegats presentats per l'advocat Jordi Palau, especialitzat en conflictes internacionals que afecten els drets humans i que porta el cas de l'assassinat de Flors Sirera.
Tots quatre refugiats. Cadascun d'ells a la seva manera, però tots amb patiment i cruesa. Amb esperança ara, que fa molt temps que són a Catalunya. Una esperança que costa imaginar en les imatges dels refugiats sirians i d'altres conflictes que ha estat sempre latent en les converses. Les Veus de l'exili han servir, si més no, per posar cares a persones que han vist la mort davant seu, en alguns casos, muntanyes de mort. Han servit també per mostrar testimonis més enllà de la distància que projecta una televisió. Existeixen.
Rafael Rosal ha posat 36 anys de guerra a Guatemala sobre la taula. Guerra directa a vegades i guerra soterrada en altres, però sempre guerra. Aldees arrassades, 250.000 morts, mig milió de refugiats, principalment a Mèxic. Explica la seva experiència, de la Guerrilla a firmar la pau, la traició del tractat i la persecució a la seva família mentre ell era treballant a Cuba. Llavors va saber que no tornaria.
Théogène Murwa, tutsi d'origen, rwandès de voluntat. Nen soldat al país africà amb 44 familiars seus directes perduts en diverses matances. "Primer vaig sobreviure a la guerra i després a les matances dirigides", explica. No parla de genocidi, no li fa falta fer-ho. Se l'entén. No parla de quants morts ha vist, però als ulls se li veu tot. Es va haver d'amagar de l'Exèrcit Patriòtic Rwandès fins que finalment, el 2001 va fugir per Uganda.
Joan Babeli, que fa de molt abans d'inici de la guerra Síria que viu a Catalunya té la intervenció més directa de totes. No ha viscut la guerra en primera persona però té familiars i amics que malden per arribar a Europa. "Un migrant se'n fa a la idea que marxarà, un refugiat ho és de forma sobtada", explica. Síria, que és bressol de moltes religions, ha entrat en guerra per interessos, segueix, "la primavera àrab a Síria era pacífica, però van deixar anar tots els presos de les presons per esvalotar-la". "La religió és l'excusa fàcil per provocar guerres", es lamenta en la seva conclusió.
Finalment, Eugènia Serra, recolzada per Conxita Parcerisas, però poc, ha explicat com amb gairebé 10 anys va haver de creuar la frontera amb França pel coll d'Ares, primer amb les seves germanastres i uns soldats i el darrer tram amb el seu pare i la seva madrastra. A l'entorn de Prats de Motlló, ja a França es van espavilar per no ser separats mascles de femelles i portats a diversos camps. El mateix alcalde els ho va explicar. I allà als voltants van quedar amagats fins que la situació es va normalitzar.
La sala de la Casa Lluvià s'ha omplert de gent expectant.
Tots quatre refugiats. Cadascun d'ells a la seva manera, però tots amb patiment i cruesa. Amb esperança ara, que fa molt temps que són a Catalunya. Una esperança que costa imaginar en les imatges dels refugiats sirians i d'altres conflictes que ha estat sempre latent en les converses. Les Veus de l'exili han servir, si més no, per posar cares a persones que han vist la mort davant seu, en alguns casos, muntanyes de mort. Han servit també per mostrar testimonis més enllà de la distància que projecta una televisió. Existeixen.
Rafael Rosal ha posat 36 anys de guerra a Guatemala sobre la taula. Guerra directa a vegades i guerra soterrada en altres, però sempre guerra. Aldees arrassades, 250.000 morts, mig milió de refugiats, principalment a Mèxic. Explica la seva experiència, de la Guerrilla a firmar la pau, la traició del tractat i la persecució a la seva família mentre ell era treballant a Cuba. Llavors va saber que no tornaria.
Théogène Murwa, tutsi d'origen, rwandès de voluntat. Nen soldat al país africà amb 44 familiars seus directes perduts en diverses matances. "Primer vaig sobreviure a la guerra i després a les matances dirigides", explica. No parla de genocidi, no li fa falta fer-ho. Se l'entén. No parla de quants morts ha vist, però als ulls se li veu tot. Es va haver d'amagar de l'Exèrcit Patriòtic Rwandès fins que finalment, el 2001 va fugir per Uganda.
Joan Babeli, que fa de molt abans d'inici de la guerra Síria que viu a Catalunya té la intervenció més directa de totes. No ha viscut la guerra en primera persona però té familiars i amics que malden per arribar a Europa. "Un migrant se'n fa a la idea que marxarà, un refugiat ho és de forma sobtada", explica. Síria, que és bressol de moltes religions, ha entrat en guerra per interessos, segueix, "la primavera àrab a Síria era pacífica, però van deixar anar tots els presos de les presons per esvalotar-la". "La religió és l'excusa fàcil per provocar guerres", es lamenta en la seva conclusió.
Finalment, Eugènia Serra, recolzada per Conxita Parcerisas, però poc, ha explicat com amb gairebé 10 anys va haver de creuar la frontera amb França pel coll d'Ares, primer amb les seves germanastres i uns soldats i el darrer tram amb el seu pare i la seva madrastra. A l'entorn de Prats de Motlló, ja a França es van espavilar per no ser separats mascles de femelles i portats a diversos camps. El mateix alcalde els ho va explicar. I allà als voltants van quedar amagats fins que la situació es va normalitzar.
La sala de la Casa Lluvià s'ha omplert de gent expectant.