Una mica d'empatia

Els fils d'X els carrega el diable. Si en Manel Vidal ja va viure aquesta setmana la fúria dels identitaris després dels seus raonaments, l'orientadora universitària Alba Medina també ha aixecat una polseguera a Catalunya que ha traspassat les xarxes i ha aterrat a mitjans clàssics com la ràdio. Certificava, des de l'experiència personal (que ja sabem que després es converteix en norma generalitzada), que els alumnes de segon de Batxillerat ja no tenen atenció. Despreocupats, sense capacitat de mantenir-se callats, amb faltes de respecte. "Adolescents que no són capaços de mantenir l'atenció ni 30 minuts", assegurava. I ja sabeu, les plagues bíbliques: la culpa és de les xarxes, dels mòbils, els videojocs i segurament del canvi climàtic. Una altra vegada el problema són ells. Maleducats.

És evident que hi ha dos factors clau, perquè l'anècdota no és mentida. Segurament tampoc ho és, d'anècdota, i és una situació estesa, però no té per què ser generalitzada. Primer, les generacions als instituts actuals són les que són devorades per la pandèmia i per un sistema educatiu que no estava preparat per classes, exàmens i controls telemàtics. Qui ho estaria, realment? I segon, milions d'adults arreu del món, d'edats més avançades, són addictes a les xarxes, als telèfons i als fenòmens digitals a un nivell bastant més perillós que els adolescents o els joves. Per què? Perquè els agafa en l'edat d'adaptació nul·la. Ja sabeu, qui no ha vist a Twitter persones de certa rellevància que semblaven l'avi dels Simpsons cridant als núvols.

La qüestió és que, una vegada més, culpem els joves d'una situació que és cíclica al llarg de la història. Que no es passaven el dia al carrer abans, fent qualsevol cosa menys estar atents? O llançar-se pilotes de paper, fer avions, picar-se les mans o repartir clatellots sense cap raó? No els pervertia també el rock and roll, la Movida, el grunge? Quants nois d'onze anys fumaven mig paquet de tabac sense filtre? I quan van aparèixer les consoles o van entrar les drogues als instituts, no prestaven nul·la atenció? Són adolescents, són joves. Són idiotes per definició -sense desmerèixer ningú, servidor seria un dels primers a definir-se com a tal-, però el llindar d'aprovació ara és majúscul.

És evident que existeix un problema majúscul al voltant de les xarxes socials, de la rapidesa digital i de la pèrdua de paciència provocada per internet. Però no és un problema juvenil, és un problema social. Els mateixos que pontifiquen sobre la pèrdua d'atenció dels estudiants d'institut són els mateixos que han aconseguit que escoltar una tertúlia sigui com escoltar la retransmissió d'un partit de futbol. Negar la major, la problemàtica tecnològica, no implica escoltar i intentar comprendre una generació de joves a qui se'ls nega un futur, se'ls planteja una situació global prou infame i se'ls posa a les mans dispositius que no saben controlar ni els adults. Una mica de paciència i empatia no ens anirien malament.