29
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
30
d'octubre
a les
12:42h
La Fiscalia presentarà una querella per rebel·lió al Suprem i a l'Audiència Nacional contra el Govern i la mesa del Parlament per la declaració d'independència, segons ha informat El País. Finalment, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha decidit querellar-se no només davant del Tribunal Suprem, sinó també davant l'Audiència espanyola. El delicte de rebel·lió pot comportar fins a 30 anys de presó i una petició de presó per part de la Fiscalia en aquest sentit condiciona molt les decisions que haurà de prendre el Govern els pròxims dies.
Segons el diari, el fiscal vol denunciar al Suprem els responsables de la declaració que gaudeixen d'aforament. Això afectaria a la presidenta de Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la mesa de Junts pel Sí, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Tots ells continuen formant part de la diputació permanent malgrat que el govern espanyol considera dissolt el Parlament. En el cas del Joan Josep Nuet (CSQEP), ja no és aforat perquè no forma part de la diputació permanent i, malgrat votar en contra de la tramitació de la resolució per declarar la independència, va participar del recompte dels vots a diferència dels membres de la mesa de C's, José María Espejo-Saavedra, i del PSC, David Pérez, que van marxar de l'hemicicle amb la resta de l'oposició.
D'altra banda, davant l'Audiència Nacional, l'executiu de Mariano Rajoy vol querellar-se contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de membres del Govern. Un executiu que, malgrat l'aplicació de l'article 155, no es dona per destituït, tal com va apuntar dissabte Puigdemont en el seu missatge institucional i ha explicat aquest diumenge Oriol Junqueras en un article a El Punt Avui.
Des de divendres, diversos experts han assegurat que la qüestió catalana no permet que s'apliqui el delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència. La rebel·lió està contemplada a l'article 472 del codi penal de 1995 i estableix clarament que "és subjecte del delicte de rebel·lió aquells que s'alcen de manera violenta i públicament" per a un seguit de finalitats. En el cas del procés català i de la declaració d'independència de divendres al Parlament no hi ha hagut cap tipus de violència i per tant, ni al Govern ni a la mesa del Parlament se'ls pot aplicar aquest delicte. En aquest sentit s'explicaven divendres Diego López Garrido, un dels ponents del codi penal, i aquest dissabte l'exjutge Elpidio José Silva.
Segons el diari, el fiscal vol denunciar al Suprem els responsables de la declaració que gaudeixen d'aforament. Això afectaria a la presidenta de Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la mesa de Junts pel Sí, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Tots ells continuen formant part de la diputació permanent malgrat que el govern espanyol considera dissolt el Parlament. En el cas del Joan Josep Nuet (CSQEP), ja no és aforat perquè no forma part de la diputació permanent i, malgrat votar en contra de la tramitació de la resolució per declarar la independència, va participar del recompte dels vots a diferència dels membres de la mesa de C's, José María Espejo-Saavedra, i del PSC, David Pérez, que van marxar de l'hemicicle amb la resta de l'oposició.
D'altra banda, davant l'Audiència Nacional, l'executiu de Mariano Rajoy vol querellar-se contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de membres del Govern. Un executiu que, malgrat l'aplicació de l'article 155, no es dona per destituït, tal com va apuntar dissabte Puigdemont en el seu missatge institucional i ha explicat aquest diumenge Oriol Junqueras en un article a El Punt Avui.
Des de divendres, diversos experts han assegurat que la qüestió catalana no permet que s'apliqui el delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència. La rebel·lió està contemplada a l'article 472 del codi penal de 1995 i estableix clarament que "és subjecte del delicte de rebel·lió aquells que s'alcen de manera violenta i públicament" per a un seguit de finalitats. En el cas del procés català i de la declaració d'independència de divendres al Parlament no hi ha hagut cap tipus de violència i per tant, ni al Govern ni a la mesa del Parlament se'ls pot aplicar aquest delicte. En aquest sentit s'explicaven divendres Diego López Garrido, un dels ponents del codi penal, i aquest dissabte l'exjutge Elpidio José Silva.