30
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
02
de gener
del
2018
a les
9:22h
En podrien ser molts més, i també podrien ser uns altres. Ha estat un any molt bo i molt fructífer, tant pel que fa a publicacions d'autors catalans, com pel que fa a traduccions de nivell, a les descobertes de nous talents o a la publicació d'inèdits de grans noms de les lletres catalanes. Però, d'entre la gran quantitat de llibres publicats al llarg d'aquest 2017, hi ha hagut noms que han marcat de manera intensa l'agenda. Per esperats, per transcendents, per sorprenents. Aquí els teniu, a mode de resum d'un any literàriament molt intens.
4 3 2 1 (Edicions 62 / Seix Barral), de Paul Auster
La gran notícia literària de l'any, la tornada de Paul Auster amb la seva obra més magna, 4 3 2 1, un exercici d'estil de 900 pàgines i frases allargassades, de joc amb el realisme, d'absència de diàleg. Un llibre que en són quatre, sempre amb el mateix protagonista, Archie Ferguson, i on veiem la possibilitat de tenir vides diferents mentre l'inesperat fa acte de presència. Situada a l'Amèrica dels 50 i 60, l'obra converteix la biografia en matèria literària.
La vida que aprenc (Arcadia), Carles Capdevila
El periodista Carles Capdevila moria el darrer juny víctima d’un càncer contra el qual lluitava feia gairebé dos anys. Poc abans, havia estat el gran nom del Sant Jordi, amb el llibre més venut de la diada, La vida que aprenc. Una obra que és molt més que una col·lecció d'articles, que és vida, és aprenentatge i és present. Un llibre on Capdevila fa visibles les persones que curen, les que ensenyen, les que es dediquen a fer feliços els altres, tot convertint les opinions en guspires de quotidianitat que escapen de les convencions de la informació generalitzada.
Els estranys (Edicions de 1984), Raül Garrigasait
El curs literari pràcticament s'iniciava amb la publicació d'una novel·la que ha estat una de les grans revelacions de l'any. Premi Llibreter i nominat als Premis Òmnium (juntament amb Robinson i Els fills de Llacuna Park), mostra una meravellosa fusió entre narració i reflexió. L'any 1837, en plena guerra carlina, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l'Ordre. Això serà l'excusa perfecta per a què esclatin convencions, estranyaments, xocs culturals, irònics i humans i un ampli ventall de bona literatura. A través d'una gran varietat de registres, Garrigasait aconsegueix teixir un to harmònic i perfectament mesurat al llarg de tota l'obra, amb una comicitat que es va combinant amb els aspectes tràgics de la novel·la.
La mort i la primavera (Club Editor), de Mercè Rodoreda
Aquest 2017 ha estat l'any en què Club Editor ha recuperat una obra cabdal del seu catàleg editorial, La mort i la primavera, que arriba en una nova edició que pretén que el públic català "oblidi l'Aloma o el Mirall trencat de l'escola i que sàpiga que Rodoreda és una altra cosa". Ras i curt, que l'autora té una dimensió que escapa a la postal costumista, que tantes lectures esbiaixades ha comportat. "Hem de fer caure del pedestal la figura de cartró associada a un autor per construir una lectura més personal i també més col·lectiva". Un llibre impressionant i estremidor, que ens parla, amb tota la potència possible dels grans clàssics, del present.
El ministeri de la felicitat suprema (Anagrama), d'Arundathi Roy
Arribada a Catalunya per presentar la seva segona (i esperada) segona novel·la, El ministeri de la felicitat suprema, el dilluns després del referèndum, Arundhati Roy no podia defugir la qüestió:"ahir va ser un moment molt important en la història d'aquest país", afirmava. Vint anys després d'El déu de les coses petites, retorna a la ficció amb un gran fresc de l'Índia de les darreres dècades, amb el conflicte per la independència de Caixmir, la partició de l'Afganistan, les enormes desigualtats i injustícies del sistema indi, amb l'arraconament dels musulmans als seus guetos. Un llibre que ressona, poderosament, en l'ara i l'aquí.
Farishta (Ara Llibres / Catedral), Marc Pastor
Aventures, misteri, una passió lectora irrefrenable i un esclat de girs, troballes i descobertes que creen addicció. Això és Farishta i això és Marc Pastor, l'autor d'obres com L'any de la plaga –que aviat estrenarà versió cinematogràfica– o La mala dona, i la demostració que el català també pot ser la llengua vehicular d'autèntics page-turners i de ficcions irresistibles. Som al 1993, la protagonista acaba de fer divuit anys i ha trobat una feina immillorable: la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex privat. Un paradís on coneixerà l'amor i on la vida es convertirà en un gran taulell de joc.
La terra prohibida (Comanegra), de Manuel de Pedrolo
L'Any Pedrolo es viurà al llarg del 2018, però ha començat de manera oficiosa aquest darrer tram del 2017, amb la publicació de La terra prohibida, un magnífic exemple de les possibilitats i el talent d'un autor massa encotillat en un estil i unes determinades obres. A més, el llibre és una lectura molt adient pels moments que vivim: escrit el 1957, mostra les peripècies de quatre personatges de la resistència clandestina dels anys cinquanta que comparteixen en fet de sentir-se en una "terra ocupada". Pel que fa a reedicions destacables, no podem oblidar tampoc Els catalans als camps nazis, un imprescindible de Montserrat Roig.
Fer-se totes les il·lusions possibles (Destino), de Josep Pla
L'any que ara acaba també ha servit per descobrir inèdits de primer nivell, com és el cas d'aquest de Josep Pla. Un recull de proses i notes disperses escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, on podem tastar el talent del millor Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari.
La memòria de l'arbre (Anagrama), de Tina Vallès
L'exemple de com pot arribar a ser de contundent la delicadesa. De com en són, de fugissers, els records, i de quina mena de fils els sostenen. La memòria de l'arbre confirma Tina Vallès com a un dels talents més sòlids de les lletres catalanes, guanyadora del Premi Llibres Anagrama amb un relat sobre com la mirada d'un nen és l'aliment de la memòria, de l'emoció de ser petit i de voler ser gran, d'haver viscut, de saber recordar i, alhora, de no poder-ho fer.
La carpeta és blava (LaBreu edicions), d'Adrià Pujol
Adrià Pujol és un dels noms literaris del 2017, l'any de la seva gran eclosió i en què ha publicat dues obres gairebé encavalcades en el temps: L'eclipsi (L'Avenç) i La carpeta és blava (LaBreu). La primera és la traducció de La disparition de Georges Perec, un llibre de culte, fetitxe, que encara no estava traduït al català. La segona, una obra sobre l'humor com a fenomen universal. També un homenatge a una terra, un assaig que no deixa de ser una novel·la, amb trames, personatges, un principi, un clímax i també un desllorigador final.
Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat (L'Altra), de Vivian Gornick
Tot i que aquest 2017 ha suposat l'arribada de la cinquena entrega de La meva lluita, de Karl Ove Knausgård, L'Altra Editorial ha fet diana amb una altra entrega memorialística que ha sacsejat l'àmbit literari. Un volum que aplega dos esplèndids llibres de memòries de Vivian Gornick, una de les veus més lúcides de la crítica i l’assaig contemporani. L'un, Vincles ferotges, publicat l’any 1987, construït a partir de converses, records i discussions entre l'autora i la seva mare mentre passegen per Nova York. L'altre, del 2015, La dona singular i la ciutat, que inclou converses sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles, així com reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills.
Quan arriba la penombra (Proa / Destino), de Jaume Cabré
El retorn de Jaume Cabré al relat, Quan arriba la penombra, mostra un autor que es concentra en la mort. Sis anys després de Jo confesso, la novel·la que va acabar de consolidar-lo com un dels referents més internacionals de les lletres catalanes, Cabré presenta una col·lecció de relats de diversa extensió i complexitat, però amb una atmosfera compartida que els endinsa en la mort violenta, l'assassinat i l'atzar macabre.
La vegetariana (:Rata_), de Han Kang
Una de les sensacions de l'any, guanyadora del prestigiós premi Man Booker Internacional 2016. Malgrat el que sembla indicar el nom, La vegetariana no és un manual de dieta saludable en temps de modes i neurosis col·lectives, ni tampoc la biografia d'una guru de la vida sana. És un glop d'amargor que deixa estabornit, que explica com la Yeonghye, una dona insulsa i sense res d'especial, amb un marit insuls i sense res d'especial, decideix, un bon dia, desfer-se de tota la carn que té a la nevera.
Això no és Amèrica (Empúries / Anagrama), de Jordi Puntí
Fa més de quatre anys que treballa en una novel·la sobre Xavier Cugat i en feia sis de la publicació d'Els castellans, la seva última obra. Però aquest 2017 ha suposat el retorn literari de Jordi Puntí, un dels autors catalans contemporanis més respectats i llegits fora del nostre país. Això no és Amèrica és obra deliciosa que també suposa el retorn de Puntí als contes (quinze anys després d'Animals tristos) i que és travessada per les raons imprevisibles de la vida, per personatges en trànsit i per molta música.
Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes), de Max Besora
Assegurem que, a banda d'una vàlua literària inqüestionable, el nou títol de Max Besora permet no parar de riure i de gaudir a mesura que devores totes i cadascuna de les 474 pàgines. Però, per sobre de tot, és un llibre que crea món i que quan el crea l’explica amb les seves pròpies lleis, tal com sempre hauria d’aconseguir la veritable literatura. Un prodigi rar i revelador, que mostra un autor que ha trobat en la singularitat de Males Herbes, un hàbitat natural per demostrar un talent esclatant.
4 3 2 1 (Edicions 62 / Seix Barral), de Paul Auster
La gran notícia literària de l'any, la tornada de Paul Auster amb la seva obra més magna, 4 3 2 1, un exercici d'estil de 900 pàgines i frases allargassades, de joc amb el realisme, d'absència de diàleg. Un llibre que en són quatre, sempre amb el mateix protagonista, Archie Ferguson, i on veiem la possibilitat de tenir vides diferents mentre l'inesperat fa acte de presència. Situada a l'Amèrica dels 50 i 60, l'obra converteix la biografia en matèria literària.
La vida que aprenc (Arcadia), Carles Capdevila
El periodista Carles Capdevila moria el darrer juny víctima d’un càncer contra el qual lluitava feia gairebé dos anys. Poc abans, havia estat el gran nom del Sant Jordi, amb el llibre més venut de la diada, La vida que aprenc. Una obra que és molt més que una col·lecció d'articles, que és vida, és aprenentatge i és present. Un llibre on Capdevila fa visibles les persones que curen, les que ensenyen, les que es dediquen a fer feliços els altres, tot convertint les opinions en guspires de quotidianitat que escapen de les convencions de la informació generalitzada.
Els estranys (Edicions de 1984), Raül Garrigasait
El curs literari pràcticament s'iniciava amb la publicació d'una novel·la que ha estat una de les grans revelacions de l'any. Premi Llibreter i nominat als Premis Òmnium (juntament amb Robinson i Els fills de Llacuna Park), mostra una meravellosa fusió entre narració i reflexió. L'any 1837, en plena guerra carlina, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l'Ordre. Això serà l'excusa perfecta per a què esclatin convencions, estranyaments, xocs culturals, irònics i humans i un ampli ventall de bona literatura. A través d'una gran varietat de registres, Garrigasait aconsegueix teixir un to harmònic i perfectament mesurat al llarg de tota l'obra, amb una comicitat que es va combinant amb els aspectes tràgics de la novel·la.
La mort i la primavera (Club Editor), de Mercè Rodoreda
Aquest 2017 ha estat l'any en què Club Editor ha recuperat una obra cabdal del seu catàleg editorial, La mort i la primavera, que arriba en una nova edició que pretén que el públic català "oblidi l'Aloma o el Mirall trencat de l'escola i que sàpiga que Rodoreda és una altra cosa". Ras i curt, que l'autora té una dimensió que escapa a la postal costumista, que tantes lectures esbiaixades ha comportat. "Hem de fer caure del pedestal la figura de cartró associada a un autor per construir una lectura més personal i també més col·lectiva". Un llibre impressionant i estremidor, que ens parla, amb tota la potència possible dels grans clàssics, del present.
El ministeri de la felicitat suprema (Anagrama), d'Arundathi Roy
Arribada a Catalunya per presentar la seva segona (i esperada) segona novel·la, El ministeri de la felicitat suprema, el dilluns després del referèndum, Arundhati Roy no podia defugir la qüestió:"ahir va ser un moment molt important en la història d'aquest país", afirmava. Vint anys després d'El déu de les coses petites, retorna a la ficció amb un gran fresc de l'Índia de les darreres dècades, amb el conflicte per la independència de Caixmir, la partició de l'Afganistan, les enormes desigualtats i injustícies del sistema indi, amb l'arraconament dels musulmans als seus guetos. Un llibre que ressona, poderosament, en l'ara i l'aquí.
Marc Pastor Foto: Adrià Costa
Farishta (Ara Llibres / Catedral), Marc Pastor
Aventures, misteri, una passió lectora irrefrenable i un esclat de girs, troballes i descobertes que creen addicció. Això és Farishta i això és Marc Pastor, l'autor d'obres com L'any de la plaga –que aviat estrenarà versió cinematogràfica– o La mala dona, i la demostració que el català també pot ser la llengua vehicular d'autèntics page-turners i de ficcions irresistibles. Som al 1993, la protagonista acaba de fer divuit anys i ha trobat una feina immillorable: la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex privat. Un paradís on coneixerà l'amor i on la vida es convertirà en un gran taulell de joc.
La terra prohibida (Comanegra), de Manuel de Pedrolo
L'Any Pedrolo es viurà al llarg del 2018, però ha començat de manera oficiosa aquest darrer tram del 2017, amb la publicació de La terra prohibida, un magnífic exemple de les possibilitats i el talent d'un autor massa encotillat en un estil i unes determinades obres. A més, el llibre és una lectura molt adient pels moments que vivim: escrit el 1957, mostra les peripècies de quatre personatges de la resistència clandestina dels anys cinquanta que comparteixen en fet de sentir-se en una "terra ocupada". Pel que fa a reedicions destacables, no podem oblidar tampoc Els catalans als camps nazis, un imprescindible de Montserrat Roig.
Fer-se totes les il·lusions possibles (Destino), de Josep Pla
L'any que ara acaba també ha servit per descobrir inèdits de primer nivell, com és el cas d'aquest de Josep Pla. Un recull de proses i notes disperses escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, on podem tastar el talent del millor Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari.
La memòria de l'arbre (Anagrama), de Tina Vallès
L'exemple de com pot arribar a ser de contundent la delicadesa. De com en són, de fugissers, els records, i de quina mena de fils els sostenen. La memòria de l'arbre confirma Tina Vallès com a un dels talents més sòlids de les lletres catalanes, guanyadora del Premi Llibres Anagrama amb un relat sobre com la mirada d'un nen és l'aliment de la memòria, de l'emoció de ser petit i de voler ser gran, d'haver viscut, de saber recordar i, alhora, de no poder-ho fer.
Tina Vallès presenta Foto: Jordi Jon Pardo
La carpeta és blava (LaBreu edicions), d'Adrià Pujol
Adrià Pujol és un dels noms literaris del 2017, l'any de la seva gran eclosió i en què ha publicat dues obres gairebé encavalcades en el temps: L'eclipsi (L'Avenç) i La carpeta és blava (LaBreu). La primera és la traducció de La disparition de Georges Perec, un llibre de culte, fetitxe, que encara no estava traduït al català. La segona, una obra sobre l'humor com a fenomen universal. També un homenatge a una terra, un assaig que no deixa de ser una novel·la, amb trames, personatges, un principi, un clímax i també un desllorigador final.
Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat (L'Altra), de Vivian Gornick
Tot i que aquest 2017 ha suposat l'arribada de la cinquena entrega de La meva lluita, de Karl Ove Knausgård, L'Altra Editorial ha fet diana amb una altra entrega memorialística que ha sacsejat l'àmbit literari. Un volum que aplega dos esplèndids llibres de memòries de Vivian Gornick, una de les veus més lúcides de la crítica i l’assaig contemporani. L'un, Vincles ferotges, publicat l’any 1987, construït a partir de converses, records i discussions entre l'autora i la seva mare mentre passegen per Nova York. L'altre, del 2015, La dona singular i la ciutat, que inclou converses sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles, així com reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills.
Quan arriba la penombra (Proa / Destino), de Jaume Cabré
El retorn de Jaume Cabré al relat, Quan arriba la penombra, mostra un autor que es concentra en la mort. Sis anys després de Jo confesso, la novel·la que va acabar de consolidar-lo com un dels referents més internacionals de les lletres catalanes, Cabré presenta una col·lecció de relats de diversa extensió i complexitat, però amb una atmosfera compartida que els endinsa en la mort violenta, l'assassinat i l'atzar macabre.
La vegetariana (:Rata_), de Han Kang
Una de les sensacions de l'any, guanyadora del prestigiós premi Man Booker Internacional 2016. Malgrat el que sembla indicar el nom, La vegetariana no és un manual de dieta saludable en temps de modes i neurosis col·lectives, ni tampoc la biografia d'una guru de la vida sana. És un glop d'amargor que deixa estabornit, que explica com la Yeonghye, una dona insulsa i sense res d'especial, amb un marit insuls i sense res d'especial, decideix, un bon dia, desfer-se de tota la carn que té a la nevera.
Això no és Amèrica (Empúries / Anagrama), de Jordi Puntí
Fa més de quatre anys que treballa en una novel·la sobre Xavier Cugat i en feia sis de la publicació d'Els castellans, la seva última obra. Però aquest 2017 ha suposat el retorn literari de Jordi Puntí, un dels autors catalans contemporanis més respectats i llegits fora del nostre país. Això no és Amèrica és obra deliciosa que també suposa el retorn de Puntí als contes (quinze anys després d'Animals tristos) i que és travessada per les raons imprevisibles de la vida, per personatges en trànsit i per molta música.
Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes), de Max Besora
Assegurem que, a banda d'una vàlua literària inqüestionable, el nou títol de Max Besora permet no parar de riure i de gaudir a mesura que devores totes i cadascuna de les 474 pàgines. Però, per sobre de tot, és un llibre que crea món i que quan el crea l’explica amb les seves pròpies lleis, tal com sempre hauria d’aconseguir la veritable literatura. Un prodigi rar i revelador, que mostra un autor que ha trobat en la singularitat de Males Herbes, un hàbitat natural per demostrar un talent esclatant.
Jaume Cabré presenta nou llibre, «Quan arriba la penombra» Foto: ACN